Corrupció ciutadana

"No només cal una regeneració política, cal una regeneració social en el sentit invers al que proposen els indignats"

El que més fàstic em fa de tot aquest allau de casos de corrupció que estem vivint els últims anys -com que la majoria no han estat jutjats i per tant no sé si són veritat- és el plaer que sembla trobar-hi la gent. Hi ha una mena de delectació en tot plegat que fa vendre milers de diaris, i si a la gent li deixessis triar, em jugo el dit petit que escolliria que les informacions publicades fossin totes veritat. I això em posa negra. Em posa negra que totes les enquestes diguin que aquest i aquell -que encara no han estat ni jutjats i alguns ni tan sols han estat imputats- haurien de dimitir. La gent vol que dimiteixin perquè vol que siguin culpables. Llavors de què collons es queixen? Aquesta ràbia visceral cap a polítics que no han estat jutjats faria més servei si s'adrecés al sistema judicial que tenim, lentíssim. Com pot ser que hi hagi més indignació per casos que encara no han estat resolts que pel fet que tots aquests casos triguin anys a ser resolts? Doncs perquè a la gent li agrada la novetat. Esclata un cas de possible corrupció i llavors tot és exaltació i emprenyament, però llavors esclata un nou cas i l'altre queda oblidat. I així anem acumulant indignacions i mai acabem de saber si eren justificades o no.

Posem per exemple Mariano Rajoy, que naturalment a mi no podria agradar-me menys, però que ha estat escollit pels espanyols en unes eleccions. Perquè ha de dimitir si encara no s'ha demostrat que hagi cobrat res en negre? Com podem saber que no és tot una mentida com van ser-ho les acusacions que El Mundo va fer sobre els comptes a Suïssa de Mas i Pujol just abans de les eleccions catalanes? Perquè han de ser sempre els diaris els qui tinguin credibilitat? I si algun d'aquests casos de presumpta corrupció es demostra fals, qui li paga a la víctima l'escarni pel qual ha passat?

A la gent en el fons se li en refum la veritat, la gent el que vol és un tou on clavar l'ullal, tu fot-li que és polític i tots ells tenen la culpa que ho estiguem passant malament, colla de xoriços. Com si els polítics fossin una sola persona i aquesta persona fos dolenta per definició i la única responsable de la crisi. Com si la societat no tingués cap culpa de tot el que està passant, com si la gent no s'hagués comprat cases que no es podia comprar, com si la gent no s'aprofités també del diner públic, per exemple abusant de la Sanitat -la demanda de fàrmacs va baixar un 21% amb l'euro per recepta- o arreglant l'atur quan ets tu qui vol marxar de l'empresa i aprofitant els diners regalats per marxar de viatge. Això no compta, oi? És com els que critiquen el capitalisme, que tots tenen un smartphone. Va, home, va! La gent d'aquí voldria polítics com els de Finlàndia, però el problema és que aquí no som com els finesos. Tu posa un metro sense barrera, aquí, a veure qui paga.

Aquest no és un article en defensa dels polítics. És un article en contra dels ciutadans. No només cal una regeneració política, cal una regeneració social en el sentit invers al que proposen els indignats, que creuen que pel simple fet de ser ciutadans tenim el dret de ser imbècils, ganduls, de poder-nos saltar totes les regles, de passar-nos el dia protestant i de jutjar els qui encara no han estat jutjats.




Comentaris

envia el comentari