#resacelebrar

"I a sobre voldran que els hi donem les gràcies! Gràcies de què? De res"

Em sap greu dir-ho, però encara no he sentit ni un sol gironí celebrar de manera contundent i sense reserves l’arribada de l’AVE a Girona i Figueres. Que és una bona notícia sembla evident. Però s’ho miren amb aquella alegria continguda i no convençuda. Tenen finalment el tren que dinamitzarà l’economia, facilitarà la mobilitat i els equipara d’una vegada als altres catalans, perquè els gironins eren els únics que no estaven “avitzats”.

Sens dubte fa il·lusió que finalment aquest tren també trepitgi la terra gironina, potser la més afortunada del nostre país per la sort de tenir mar, muntanya, França a tocar i Barcelona ben a prop. Però que els arbres no ens deixin veure el bosc. AVE sí, però AVE molt, molt en retard.

Alguns voldrien que ara féssim grans festes i deixéssim de banda les reivindicacions sobiranistes en un dia que no toca, perquè l’AVE és una bona notícia. Perfecte que Girona i Figueres estiguin més ben connectades. Ideal que tota la geografia catalana estigui unida per l’AVE. Però és que hem oblidat amb quant de retard arriba aquest tren, i per quins motius? No recordem que l’AVE va connectar Madrid i Sevilla al 1992? I que tenim un sistema de rodalies amb sèries deficiències? I que, com va puntualitzar el president Mas durant el discurs d’inauguració del tren d’alta velocitat, després de 30 anys de democràcia Catalunya és qui té menys dotació d'infraestructura pública, quan és qui aporta més al PIB?

I a sobre voldran que els hi donem les gràcies! Gràcies de què? De res. Dimarts, molts gironins, i també molts catalans, no tenien res a celebrar. Aquesta expressió ha estat utilitzada pel poble català vàries vegades durant l’any 2012 a les xarxes socials: #resacelebrar el dia de la Hispanitat, #resacelebrar el dia de la constitució espanyola, i tampoc #resacelebrar dimarts.

Rebem un servei tard i malament (estacions sense acabar, comerços que han hagut de tancar per les obres, horaris poc eficients...) i alguns pretenen que rebem el president espanyol i el Príncep amb un somriure d’orella a orella com si tot anés sobre rodes. Doncs no. I no perquè els catalans no siguem agraïts, ans al contrari! Sinó perquè tenim memòria. I la realitat és que encara no tenim gaire res a celebrar.




Comentaris

envia el comentari