La nostra paga extra

"No vaig poder deixar d'apuntar el tema dels EROs falsos de la Junta, o el tema presumpció d'innocència, o del per què aquí hem d'apujar impostos"

Sóc de mena curiós. Hom diria que aquesta és condició sine qua non per ser periodista, i es quedaria tan descansat. Però no. Els ho admeto. Abans de saber que volia ser periodista, molt abans de triar carrera i, de fet, molt abans de començar el batxillerat, servidor ja era curiós de mena. Tafaner, de fet. Molt. Moltíssim, i de gairebé tot. Amb una afició especial a parar l'orella a converses de tercers que, imprudents ells, es posaven a xerrar vora meu. I el cas és que d'això un mai no se n'acaba de guarir del tot.

Ahir era a Vilafranca del Penedès, allà a la terrassa del Casino, ben al Solet, prenent-me un te verd i endrapant un biquini gegant, i evidentment parant l'orella. A les taules del costat, un grup d'avis ho posaven fàcil. De fet, de l'altra punta de la plaça, que es podien escoltar. I un d'ells, en un andalús perfecte, s'hi va incorporar arribant de dins del local i al crit de "me han echao". No m'estranya, després d'escoltar el que vaig escoltar. Per pesat, no per res.

L'home duia La Vanguardia a les mans, però jo crec que perquè era la del bar. El seu diari, sens dubte, és El Mundo. El seu argumentari de capçalera, com el de Rajoy i els seus.

L'home va començar bramant contra els qui demanaven ja marxar d'Espanya, ell al crit de "llevo trenta años aquí y mis hijos han nacido aquí..." i ja es poden imaginar la resta. Que si en Pujol té tots els fills multimilionaris, que si aquí tenim els polítics més corruptes, que si aquí apugen els impostos més que enlloc d'Espanya, que si aquí posem peatges i a d'altres llocs no... I tot ho deia per defensar que hem de seguir a Espanya!

Val a dir que vaig veure'm obligat a intervenir. I no vaig poder deixar d'apuntar el tema dels EROs falsos de la Junta, o el tema presumpció d'innocència, o del per què aquí hem d'apujar impostos, o per què a d'altres indrets de l'Estat no posen peatges... I el cas és que per qüestió d'hores vaig perdre l'oportunitat d'apuntar-li com és que el senyor Monago a Extremadura pot permetre's el luxe de pagar l'extra als seus funcionaris mentre aquí anem com anem. Perquè allà diuen que tenen els "comptes sanejat". Evident, gràcies a la "paga extra" que Catalunya passa a Espanya, senyor polemista del Casino incorporat. I ell tan feliç, vivint en la ignorància i "porque estamos en España", repetia. Per sort, ahir a la terrassa era franca minoria. I segur que a casa seva, aquests dies de festes Nadalenques, quan té els fills a sopar, també.




Comentaris

envia el comentari