La cortina

"La cortina tapant el Rei és la cortina que el país, per fi, corre davant d'Espanya"

Boníssima la cortina tapant el retrat del Rei durant la investidura d'Artur Mas. Tota una declaració d'intencions: A partir d'ara, només mana Catalunya. A partir d'ara, Catalunya ja no només és la nostra nació, a partir d'ara també la reconeixem com el nostre únic marc legal vàlid. A partir d'ara, jo, President de la Generalitat, sóc la màxima autoritat a Catalunya, i tu, Rei, cap de l'Estat espanyol, ja no. Qui ho havia de dir, quan no fa tant, el centre del debat nacionalista eren els papers de Salamanca. Qui ho havia de dir, que al camp del Barça hi hauria clams per a la independència. Qui ho havia de dir, que l'independentisme polític col·laboraria. Qui ho havia de dir, que sí que teníem un líder. Qui ho havia de dir, que en teníem dos! "Qui m'ho havia de dir, que podria votar per la independència", em deia ahir el meu avi, eufòric amb la situació política actual.

Qui ho havia de dir. Des que som una colònia que hem estat, atàvicament, un poble escèptic, covard, acomplexat i amb un sentit de la dignitat tirant a molt baix. Però hem estat un poble incommensurablement resistent. La resistència que ens ha fet tolerar tres-cents anys de maltracte és la mateixa resistència gràcies a la qual encara som aquí després de tres-cents anys. Malgrat els defectes i els errors i el nostre tempo lent, seguim sent. Tenim un instint de supervivència tossut, ho aguantem tot, hem estat indestructibles. Ara ja fa uns anys que, a un ritme ascendent, estem deixant de ser un poble escèptic, covard, acomplexat i amb un sentit de la dignitat tirant a molt baix. La cortina tapant el Rei és la cortina que el país, per fi, corre davant d'Espanya. Ara decidirem nosaltres. Estem arribant al clímax de la nostra versió més digne, més lliure. Només cal que la resistència, que és la nostra virtut més intrínseca, no ens falli. En necessitarem a cabassos.




Comentaris

envia el comentari