Habemus pactum

"Ha estat un 'sí vull' estil Hollywood: deixem clar que ens estimem 'ara i aquí i demà ja no ho sé'"

Després de 23 dies de fum negre i gris, dimarts fumata blanca al Palau de la Generalitat. Esperem que realment sigui fum i no socarrim. Oriol Junqueras i Artur Mas van donar-se el “sí, vull” en una última reunió després de les converses que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, havia mantingut amb els líders dels partits polítics amb representació a la Cambra catalana.

Però ha estat un “sí vull” estil Hollywood: deixem clar que ens estimem “ara i aquí i demà ja no ho sé” en què s’ha pactat més el possible dissentiment que una altra cosa. No són temps per romanticismes, i la veritat és que millor: un país es construeix amb el cap, no només amb el cor. Comencem bé doncs, advertint dels possibles perills. A mi aquests casaments m’agraden: es fa festa i es beu cava, però es recorda que això de les relacions no és un ball continu ni un banquet de color de rosa.

Ja ho diu el monjo benedictí Hilari Raguer, que la independència no és cap pecat, malgrat que molts voldrien crucificar al President per aquesta “deriva” sobiranista que ha fet i que, amb l’ajuda d’ERC, sembla que, com a mínim, permetrà al poble català decidir, que no és poc! I és que, a vegades, la llibertat no agrada. Llibertat decidida i pactada: quina idea més bonica de matrimoni!

Així les coses, el “Pacte per la Llibertat”, com ja se l’ha anomenat, és una molt bona notícia. Però Mas i Junqueras hauran de refermar dia a dia el seu compromís per poder governar com cal aquest país, i això ja veurem com resulta. En Lluís Llach, profeta nostrat, ho cantava seguint Homer: si vols fer el camí cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg. Llarg no vol dir ple de pedres sinó llarg, en el temps, espaiat, dilatat, que duri.

Esperem però que el matrimoni sigui sòlid, que la infidelitat -tan previsible i apassionant a vegades- no hi tingui cabuda, i que els fruits que doni siguin benèfics. Sí, Habemus pactum. Amén. I que ningú faci apostasia ni renegui: en aquesta nostra terra, de renecs i mestretites en tenim per donar i per vendre.




Comentaris

envia el comentari