CiU contra CiU

"La debilitat de l’opció socialista i els oferiments explícits d’Esquerra pot relaxar, desactivar o dispersar cert vot (clau)"

“La campanya més disputada”. Aquest és el títol d’un llibre coral, escrit a moltes mans per professors universitaris i coordinat pels doctors Josep Gifreu i Francesc Pallarès. El seu objectiu? Descriure la campanya catalana del 1999 des del prisma de les relacions entre mitjans de comunicació i política. Va ser la campanya que va enfrontar Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Parlem de fa tretze anys. “La campanya més disputada”. Va ser cert. La campanya menys disputada, en canvi, serà el cas de la que aquesta mitjanit comença. L’alternativa del PSC està molt desdibuixada i Artur Mas té totes les de guanyar. Cosa que paradoxalment no vol dir que CiU hagi conjurat l’opció del fracàs.

En aquesta campanya, el gran repte de CiU és CiU mateixa. Això vol dir que no serà el blanc dels atacs de la resta de partits? Evidentment que no. Ara! Tot molt pautat, tot guionitzat, tot molt de manual, de pilot automàtic, d’argumentari. Perquè aquí qui s’ha posat un gran pes a sobre ha estat la pròpia federació nacionalista. I sí, parlo de la perspectiva de la majoria absoluta.

Podria passar perfectament que CiU hagi avançat les eleccions amb dos anys de govern a les esquenes que bàsicament presenta un full de serveis de gestió basat en retallades, i que malgrat això guanyi. Totes les enquestes ho apunten. És a dir, en una de les pitjors conjuntures, CiU (junt amb l’Administració Obama) podria ser dels pocs governs del globus que revalidés majoria a les urnes. Podria donar-se aquest èxit extraordinari, i malgrat tot, projectar la imatge de fracàs. Per què? Per la insistència del discurs convergent en reclamar una majoria absoluta que cap enquesta detecta.

Potser és que tenen dades que els diuen que sí, que és a tocar i que l’estratègia per aconseguir-la és apel•lar-hi amb insistència. Però permetin-me que en dubti. Entre d’altres coses perquè la debilitat de l’opció socialista i els oferiments explícits d’Esquerra pot relaxar, desactivar o dispersar cert vot (clau). En altres circumstàncies, amb una pugna més manifesta per la victòria, o amb l’ombra d’un tercer tripartit assetjant, cert votant potencial hauria votat sí o sí per Mas, que hauria pogut recollir un plus de suports. Però aquest plus, aquest com a mínim, tot apunta que no hi serà. N’hi haurà d’altres? CiU els haurà de deixar molt clars i explicar molt bé en aquesta campanya que segurament decidirà més de l’habitual. Aquest el repte de CiU. Ella mateixa.




Comentaris

envia el comentari