Als catalans temorosos

"Què hi ha més egoista i insolidari que no deixar marxar algú principalment perquè és la base que et sustenta?"

A casa ens preguntem sovint, com també ho fa Pilar Rahola, on són i què els hi ha passat als ‘progres’ d’aquest país i de l’Estat espanyol. Les eleccions s’apropen i les enquestes són d’allò més pessimistes, com tothom sap, amb la formació dels socialistes catalans. Uns socialistes que s'han instal•lat en una zona gris entre el sobiranisme de CIU i el recentralisme del PPC, per fer servir les seves paraules.

No entenc aquesta constant por del partit socialista espanyol a que els catalans puguin decidir què volen fer i la seva ferma oposició al referèndum. Malgrat no compartir-la, reconec que la puc comprendre una mica més en el Partit Popular, per la seva història, les seves arrels i la seva ideologia.

Em sobta per les dues bandes és la cantarella per la qual ens acusen de voler marxar per no ser solidaris. Els catalans som profundament insolidaris, mentre que els espanyols són d’allò més generosos amb nosaltres. Doncs no. Què hi ha més egoista i insolidari que no deixar marxar algú principalment perquè és la base que et sustenta i que t’aporta una important quantitat de calés?

Ara creix la constant por que des d’Espanya s’intenta fer quallar en els catalans. El recel mes gran és la immediata sortida de la Unió Europa en el cas d’una Catalunya independent.

No m’agradaria entrar en la discussió de si els Tractats permetrien o no la inclusió de Catalunya però si voldria posar l’accent en un punt concret. El president de la Generalitat, i previsiblement president reelecte el 25 de novembre, Artur Mas, ha manifestat en unes quantes ocasions que molt probablement la pregunta del referèndum serà: “Vols que Catalunya esdevingui un nou Estat de la UE?”

Cal parar atenció a la pregunta, que no qüestiona sobre la independència de Catalunya en sí mateixa, sinó sobre la independència dins de la UE. És a dir, en cas que el resultat del referèndum o consulta fos que ‘sí’, com també totes les previsions indiquen, caldria anar amb seriositat a Europa a plantejar aquest tema. Potser m’equivoco, però entenc que això no vol dir que, al dia següent del resultat, Artur Mas sortís al balcó de la Generalitat a proclamar la independència.

Seria en aquest moment quan començaria un procés de negociació amb Europa. Si la resposta fos afirmativa, cap problema, la democràcia guanya. Si fos negativa, Mas hauria de plantejar-se fer una nova consulta, si volgués, on la pregunta hauria de ser clarament sobre si els ciutadans volen una Catalunya independent i indiscutiblement fora, no sabem si temporalment o no, de la UE.

Per tant, voldria que els catalans temorosos d’una Catalunya independent fora de la UE, reflexionessin sobre aquest punt. T’agradaria que Catalunya fos un nou Estat de la UE? Vota sí al primer referèndum i no en el cas que s’hagués de celebrar-ne un altre. T’agradaria que Catalunya continués a Espanya? Vota no. T’agradaria que Catalunya fos independent en qualsevol dels casos? Vota sí, i després, si cal, de nou sí. Però res d’espantar-nos abans d’hora. Ja en tenim prou d’això.




Comentaris

envia el comentari