Verdaguer, pioner a la Pica d’Estats

"La proesa de Verdaguer és vigorosa encara avui per tot el que té de pionera en l’atracció que la Pica d’Estats ha exercit en les successives generacions d’esportistes muntanyencs"

Jacint Verdaguer, el primer poeta nacional de Catalunya, també fou dels primers catalans que pujaren al cim de la Pica d’Estats (3.143 m.), punt culminant del Pirineu lleidatà i de Catalunya.

Ho féu en una de les seves caminades pel Pallars que ocuparen bona part de l’estiu de 1883, durant la penúltima de les campanyes excursionistes que inspiraren el poema èpic Canigó (1886), potser el millor i més patriòtic dels seus llibres.

El pioner Verdaguer féu aquesta ascensió en unes condicions quasi heroiques. Ho podem constatar en els seus dietaris i notes, escrits que han estat editats pels erudits Josep Maria de Casacuberta i Narcís Garolera. Mossèn Cinto, que llavors tenia 38 anys, era intrèpid i sofert: duia la sotana arremangada, sabates de capellà, una maleta que carregava a coll i un paraigua. El dia que s’enfilà fins a la Pica des de la part occitana va ploure a dojo fins el punt que ell i el guia s’aixoplugaren en una balma de pastors.

La proesa de Verdaguer és vigorosa encara avui per tot el que té de pionera en l’atracció que la Pica d’Estats ha exercit en les successives generacions d’esportistes muntanyencs; pel seu mètode de treball com a excursionista científic; i per tot el que ens aporta, avui més que mai, com a exemple de la tenacitat catalana enfront de les adversitats i de les maltempsades.

En la llibreta de notes que duia sempre arreu hi entaforava entre full i full tota mena de mostres de la vegetació dels indrets pels quals trescava: herbes i flors que recollia amb sensibilitat de poeta i amb cura de savi.

La imatge del Pirineu de Lleida que ara coneixem déu bona part del seu encant a turistes intel•ligents com ell. Verdaguer denuncià processos amenaçadors d’erosió per desforestació i excés abusiu de pasturatge. Manifestà la seva preocupació per la desaparició dels avetars, abans tan abundosos. Fou pioner també, doncs, en ecologisme culte.

El seu mestratge abasta així mateix el braó amb el què ens cal fer front a les envestides. Era fort en pujar al nostre cim més alt. Fou fort anys després en replicar als atacs que contra ell desencadenaren les autoritats eclesiàstiques, episodi que ara coneixerem millor gràcies a la nova edició critica dels seus escrits d’En defensa pròpia, a cura de la doctora Lluïsa Plans, que acaba de publicar Eumo Editorial.




Comentaris

envia el comentari