Trampes al solitari

"El PSC està marejant la perdiu. Contradient-se. Despistant a propis i estranys. Enfonsant-se en les enquestes i a les urnes"

"Trampes, trampes, trampes". "CiU ens posa trampes". "Esquerra ens posa trampes". "No ens estimen". "Som el Calimero de la política catalana i espanyola". "Ningú no ens estima". "Ningú no ens entén". Sense gaire esforç a l'hora de llegir entre línies, aquest és el missatge recurrent del PSC per justificar els seus dubtes existencials, i que aquesta setmana ha recuperat a tomb de la seva votació de dimarts al Congrés contra l'opció que Catalunya pugui triar el seu futur via referèndum.

Els mateixos socialistes catalans que al Parlament havien dit que ells volien un referèndum però només si aquest era legal, han votat ara al Congrés (amb el PSOE, amb el PP i la UPyD de Rosa Díez) en contra de la possibilitat que sigui legal un referèndum com el que proposa ERC, CiU o ICV per escatir si els catalans estan o no per la independència. El mateixos que es van voler abstenir al Parlament, primer per no votar a favor de la proposta liderada per CiU i segon per no oposar-s'hi al costat de PP i de Ciutadans, han tornat a retratar-se (com sempre) amb el PSOE, i en el pack, votant al Congrés en contra de la possible consulta, amb populars i els lerrouxistes del segle XXI.

I a això com ha respost el PSC? Admetent-ne la incoherència? Assumint el seu desori existencial i polític? No, primer culpant Esquerra de tendir-los una trampa, tot un clàssic que normalment dedicaven els socialistes a CiU sempre que la federació promovia votacions al Congrés que, ai las!, retrataven el PSC amb el PSOE i en contradicció amb alguna votació al Parlament. Molt convençuts de les bondats del que fan no ho deuen estar ni ells, quan tant els incomoda que la seva abraçada constant al PSOE quedi retratada.

I així com la primera reacció del PSC davant el seu enèsim retrat sotmès a la disciplina de vot del PSOE ha estat aquest clàssic, la segona és nova. De fa poques setmanes. Consisteix a dir que ells sempre estaran per complir la constitució espanyola i que allò que cal és dialogar per canviar-la. Sí, és clar. Igual com PP i PSOE han dialogat en els últims 30 anys per tocar-la (només quan molt puntualment han volgut i posant-se ells dos d'acord i passant de la resta de grups). Sí, és clar. Amb una majoria absoluta del PP que ni que deixi de tenir-la algun dia saps que et dirà que no i au, feina (i coartada) feta perquè sense ells no hi ha cap reforma. Però així mentrestant, anar fent. Anar marejant la perdiu. Anar contradient-se. A despistar a propis i estranys. Anar-se enfonsant en les enquestes i a les urnes perquè es parla un idioma marcià quan ja se sap que els marcians aquí no voten. I això de qui és culpa? De les trampes de qui? Ah, sí, de les trampes al solitari que es fa el PSC.




Comentaris

envia el comentari