Deixin fer a Navarro

"Si Navarro fracassa, que com a mínim ho hagi fet per mèrits propis, no perquè li hagin fet la vida impossible companys del seu propi partit"

El circuit mediàtic audiovisual que li han muntat a Pere Navarro des que diumenge passat va ser escollit candidat a la presidència de la Generalitat no ha estat lluït del tot. Ans al contrari. Dos exemples: dimarts, moment entrevista en contra-programació a un partit de Champions del Barça. Ahir dimecres, a les 00.20h, al Debat de la 1. Per a públic selecte, vaja. Però l'oposició, el fet de manar poc i que els mitjans t'identifiquin en un moment feble no hi ajuda. No li ho tinguin en compte al seu equip de premsa.

En canvi, a qui sí caldria retreure coses és a l'ala catalanista del PSC. A aquesta espècie de llegenda urbana de qui molts en parlen però que mai ningú no ha vist articulada com a tal, com a sector, com a grup. Ahir li va fer un doble regal a Navarro: Ernest Maragall surt i diu que a dia d'avui no votaria PSC, i ell i altres companys del seu presumpte sector pressionen la cúpula per reconèixer Catalunya com "un subjecte amb sobirania pròpia". Ho reclamen Castells, Maragall, Geli i Ros, entre altres.

Discrepo de la petició o del dubte existencial i de vot de Maragall? No. Ell té dret a dubtar tant com vulgui, especialment ara que li han confirmat que no anirà a les llistes. I ell i els altres tenen dret a reclamar una cosa que Catalunya mereix evidentíssimament. Ara! El dubte raonable m'assalta quan em pregunto on eren aquests senyors aquest cap de setmana quan es votava candidat socialista a la presidència de la Generalitat.

A Montserrat Tura no l'he vist entre els firmants del document on es fa ara la reclamació a Navarro. I diumenge, quan ella va competir amb el primer secretari per la candidatura, la vaig veure més sola que la una. On és el sector? On és la valentia? On és la suma? M'ho pregunto i no m'ho sé contestar. No sé què aporta el grup (gens articulat), soroll a banda, a un procés i a un moment ja prou confusos a can socialista.

Davant d'això veig clar que Navarro hauria de tenir les mans lliures i menys obstacles interns (que se sumen als externs) per, com a mínim, provar-ho. I si fracassa com ho vaticinen tots els sondejos, que com a mínim ho hagi fet per mèrits propis, no perquè li hagin fet la vida impossible companys del seu propi partit que a l'hora de la veritat no han fet un pas endavant per disputar-li la candidatura. Ell com a mínim hi ha posat la cara ara que l'horitzó electoral socialista pinta negre. Els altres, si esperen a posar-la el dia després d'un daltabaix que ells hagin ajudat a incentivat, potser que s'estalviïn el gest.




Comentaris

envia el comentari