Jo no ho veuré

"Els propis socis de coalició han de ser madurs i decidir i fer-ho sense embuts. Prou ambigüitats"

“Prat de la Riba, Macià i Mas”. Així de resolutiva es va mostrar fa un parell de dies Pilar Rahola, assegurant que l’actual president de la Generalitat s’estava comportant com “les grans persones de la història de Catalunya”. Sense els lirismes heroïcistes i només amb un pessic de realitat, el que resulta evident és que Artur Mas no serà recordat com un president més de Catalunya.

Molts en dubtaven, però Mas ha encetat el camí, i ja no es pot fer enrere. Si reculés, només una mica, el poble li tornaria a passar pel davant, com ja ho va fer l’11 de Setembre d’enguany. I ja sabem com va anar la concentració, 1 milió i mig de persones pacíficament als carrers de Barcelona. Actitud sense dubte relacionada amb el tarannà català i la força que sempre dóna una proposta constructiva que, per cert, contrasta amb la darrera manifestació a Madrid a les portes del Congrés, amb 6.000 persones, 35 detinguts i més de 60 ferits.

No tothom rema a la mateixa velocitat, ni tan sols en la mateixa direcció. Josep Antoni Duran i Lleida va precisar ahir que el “dret a l’autodeterminació no és independència”. Mentre Artur Mas avança cap a un costat molt clar -ahir sí va dir la paraula “independència” al debat de política general-, Duran juga a la indefinició a Madrid. Tot plegat, difícil d'explicar a qui no tingui un màster en política catalana.

A tots ens cal aprendre a decidir, ja que durant molt de temps no ens han deixat fer-ho. De fet, durant anys es decidia no decidir.

Ara la intrapolítica s'ha d'activar. Els propis socis de coalició han de ser madurs i decidir i fer-ho sense embuts. Prou ambigüitats. Som un país de matisos, però no de grisos.

Hem sentit molt de temps a les àvies pronunciar la cançó enfadosa del “jo no ho veuré”. No sigui que ara, tot i l'efervescència destapada, els més propers a Mas s'ho hagin cregut, que no ho veuran. I sobretot cal que molts ho puguem veure. Que ningú vingui a aixafar la guitarra amb pessimismes anticipats. Emissaris de la por: jo no us vull veure.




Comentaris

envia el comentari