President, convoqui

"Cal posar les cartes damunt la taula. Més. Mostrar-les. Clarament. I veure qui compta amb què"

Amb la seva gestió nefasta, amb els seus silencis que clamen el cel i amb un lideratge polític mereixedor de sortir als llibres de text com a sinònim de nul.litat absoluta, Mariano Rajoy, a dia d'avui, només està en condicions de guanyar un premi: la medalla al cinisme. La seva intervenció d'ahir al Congrés a propòsit del clam de la societat catalana no per previsible deixa de ser menys insultant i grotesca. A més, amb aquell to, amb aquella displicència, amb aquell verb retrògrad, amb aquella suficiència. Quanta gent no l'observaria ahir i pensaria "no, nosaltres no som d'eixe món"? I amb aquest interlocutor (molt poc) vàlid s'haurà de trobar cara a cara avui el president Mas. Serà suficient per decidir-lo ja a convocar eleccions?

No hi ha cap altre sortida. Poques passes més resten a fer davant d'una cruïlla històrica, amb una societat catalana que ja ha començat a decodificar molt majoritàriament la crònica submissió sense concessions a la qual obliga l'actual relació amb Espanya. I si s'aspira a canviar-ho políticament (com ha demostrat Mas que està compromès a fer) cal cercar una forta legitimació democràtica. Més i tot que l'actual, que ja hi és. Cal posar les cartes damunt la taula. Més. Mostrar-les. Clarament. I veure qui compta amb què. Quanta gent està pel canvi a Catalunya. Preguntem-ho.

Les institucions catalanes, el seu govern i l'actual composició del Parlament estan plenament legitimats per defensar políticament allò que interpretin que els han encomanat els seus electors. Però CiU no portava en el seu últim programa electoral la reclamació de l'Estat propi. És cert. Ara l'incorporarà i passades unes noves eleccions al Parlament podrem veure quina majoria al Parlament està per aquesta via. Legitimitat més que incontestable.

Perquè avui a Madrid s'enterrarà la proposta estrella i gran compromís electoral de la força política que va guanyar les últimes eleccions. Els seus electors no li podran pas dir a CiU que no ho ha provat. Però ja està. Suficient. Fins aquí. No cal allargar gaire més l'agonia. L'actual statu quo agonitza. Deixem-lo descansar. En pau. I l'abans possible, president. Faci. Fins i tot Pere Navarro li ho agrairà. Perquè pensi que si va per feina i convoca eleccions per a finals d'any, ja ni primàries no hauran de convocar, al PSC. Serà simptomàtic. Potser de la fi de la gran comèdia?




Comentaris

envia el comentari