La Catalunya poca-solta

"La Bibiana Ballbé ni em molesta ni em deixa de molestar; el que m'ofèn és que el meu país amagui l'excel•lència i elevi la mediocritat"

Si la manera que té Espanya de fer el ridícul és la constant marcada de paquet, la de Catalunya és, sens dubte, aquesta tendència natural que tenim a la poca-soltada. Ahir podíem llegir dues notícies que ho expliquen molt bé: l'alcalde Trias regalant xancles de platja -amb bandereta brasilera inclosa- i un text de Bibiana Ballbé a la prova de llengua i literatura catalana de la Selectivitat. És que mira que s'ha de ser cutre! Les xancles -vermelles, ben discretetes-, les ha enviades l'Area Metropolitana de Barcelona als seus treballadors com a "petit detall" perquè "t'encaminin cap a les nostres platges", que és una frase molt mona, molt Bibiana Ballbé.

Ni la nostra economia es pot permetre "petits detalls" de 16.000 euros ni la nostra cultura es por permetre que la prova d'accés a la universitat contingui textos insignificants. Jo no tinc res en contra de la Bibiana Ballbé, és bufona, simpatiqueta i entenc que funcioni per determinades audiències i formats. A més, segur que fa el que pot com tothom i mira de fer-ho el millor possible. El que vull dir és que a mi ella ni em molesta ni em deixa de molestar, a mi m'és igual la Bibiana Ballbé, a mi el que m'ofèn és que el meu país amagui l'excel•lència i elevi la mediocritat. Perquè ella et pot agradar més o et pot agradar menys, però diria que tots podríem estar d'acord que com a poble hem tingut i tenim molts escriptors molt millors que ella. A mi em feia patir veure-la en aquell programa de literatura que feia a TV3. Si fem un programa de literatura, podem si us plau comptar amb gent que sàpiga un niu de literatura? I si escollim un text per examinar els nostres futurs professionals, podem si us plau escollir textos que estiguin a l'alçada de la nostra llengua i de la nostra literatura, i no textos amb frases com "en un paisatge espectacular de veritat"? O sea...

Com alternativa al seu article, els estudiants podien escollir un text de "Drames Rurals" de Víctor Català. Entre poc i massa, perquè el fragment escollit està molt ben escrit però és extremadament feixuc, molt descriptiu, manierista i arcaic, amb paraules com "escotorits" i "enrossagar" -que ja no surt ni al diccionari-, i és clar, si tens divuit anys i estàs fent la Sele, veus això i et tires de cap a la Bibiana Ballbé.

M'he estat mirant tot l'examen i seria injust dir que la tria dels textos a comentar n'és la pitjor part. Hi ha preguntes que fan caure de cul a terra. Per exemple, a l'opció de Víctor Català: "Feu una llista de tots els éssers vius, persones o animals, que veu o contempla l'avi Palau". Ben bé com al parvulari -què fa la vaca?. Doncs la pregunta val un punt. Un punt! Els exercicis de comprensió lectora de l'opció de la Bibiana Ballbé són del primer a l'últim ridículs i de resposta òbvia, bàsicament perquè en aquell text no hi ha res a comprendre. Per exemple: "Reproduïu dos fragments del text en què s'expliqui, d'una manera o una altra, que és difícil trobar un lloc on asseure's". Les preguntes de comprensió del nivell First d'anglès són més difícils que aquesta. A l'apartat de llengua els han fet conjugar verbs com aquests: "Si _____ (estar) atent, això no et passaria", o "Si no vol tenir un disgust, cal que ______ (fer) bondat." Gràcies a Déu no tots els exercicis són així de fàcils, però és que no n'hi hauria d'haver ni un, de tan senzill, i en aquest examen hi ha prou preguntes estúpides perquè un estúpid aprovi sense problemes. Després encara diuen que la prova de català és massa difícil. Ai, senyor, on anirem a _____(parar)!




Comentaris

envia el comentari