Xiular o no xiular

"Si no fos perquè sé que malgrat que no ho vulguem des d’Espanya ens condicionen l’agenda, jo aquest divendres al Calderón no xiularia l’himne espanyol"

Si no fos perquè la situació està suficientment complicada com per a més anar reprimint-se petits desfogaments puntuals, jo aquest divendres al Vicente Calderón no xiularia l’himne espanyol. Ni que fos per no donar-li a l’Esperanza Aguirre el goig de pensar-se que ha aconseguit fer d’escut humà d’aquest símbol i de la monarquia i que és ella qui en realitat rep tota l’artilleria en forma de xiulets i crits. Martirologi polític gratis, no, mercès.

Si no fos perquè n’hi hauria que encara voldrien vendre que la lideresa m’hauria fet entrar en raó o espantat i que jo l’hauria cregut com fan els bons jans, jo aquest divendres al Calderón no xiularia l’himne espanyol. Ni que fos per deixar-la en el ridícul més espantós i mostrar-la davant tothom com una sobreactuada de la vida que amenaça amb mètodes del segle passat posats en pràctica per dictadors com Miguel Primo de Rivera.

Si no fos perquè tinc consciència que aquest tipus de partits tenen molt de política, jo aquest divendres al Calderón no xiularia l’himne espanyol. Ni que sigui per centrar l’atenció en allò que veritablement paga la pena, que és el futbol, l’últim partit de Pep Guardiola com a entrenador blaugrana i un previsible bany de bon joc del Barça a l’Athletic.

Si no fos perquè sé que malgrat que no ho vulguem des d’Espanya ens condicionen tant com volen l’agenda (a més de la cartera i l’autogovern), jo aquest divendres al Calderón no xiularia l’himne espanyol. Ni que fos per poder deixar d’escriure articles com aquests i no haver de parlar de l’Espe als mitjans, quan realment els protagonistes del moment són tots uns altres i l’actualitat mereix de fronts d’atenció molt més importants.

Si no fos perquè divendres no tinc entrada per veure la final in situ, em plantejaria tot això, i molt segurament acabaria fent el que em donés la gana, que molt probablement coincidiria amb el que faran la major part de les dues aficions. Ni que fos per deixar damunt la taula que per descomptat els Aguirre són molt més incòmodes i nocius per a Catalunya que les nostres hipotètiques i inofensives xiulades per a ells.




Comentaris

envia el comentari