Espe, dolenta i bona

“Aguirre sap perfectament que el que ha dit de les autonomies no és possible d’aplicar amb l’Espanya que tenim”

Saben qui és l’economista Pedro Schwartz? No el confonguessin pas amb el vividor de son germà Fernando, que en el seu dia va ser famós co-presentador de Lo + Plus junt amb Màximo Pradera, per cert, fill de Javier Pradera, finat guru del PSOE amb tribuna a El País durant dècades. Però, el cas: Schwartz (Pedro) és el gran referent polític d’Esperanza Aguirre. I es nota.

Catedràtic que ha estat en diferents universitats, políticament serà recordat per haver fundat i liderat a principis dels vuitanta del segle passat la Unión Liberal. L’invent va durar poc, es va integrar ràpid a la Coalición Popular de Manuel Fraga, però va tenir un destil•lat d’èxit en política: l’Espe. De fet, des d’aquells anys, la lideresa madrilenya considera Schwartz el seu mentor. I com els deia, es nota. No només per com Aguirre es reivindica insistentment com a liberal, sinó sobretot perquè segueix bevent de l’ideari del seu referent. Ho vam poder comprovar fa dos dies amb les seves declaracions sobre el retorn de competències de les comunitats autònomes al poder central espanyol.

Escriu Schwartz en el seu llibre "La economía explicada a Zapatero y sus sucesores" (Espasa, 2011): “Els polítics insisteixen sobre què cal regular o quin “model productiu” és el que cal imposar al país. Obliden esbrinar abans si les accions que proposen són possibles. Aquestes intervencions sovint tenen conseqüències inesperades i no volgudes que cal esbrinar o en la seva major part, són impossibles de tota impossibilitat”. Això és el que ha fet Aguirre aquesta setmana a tomb del seu farol sobre la renúncia a competències pel bé de l’Estat. En el seu cas, amb un punt de perversitat afegida, ja que ella no “oblida” res. Sap perfectament que això que ha dit no és possible d’aplicar amb l’Espanya que tenim.

Perquè sap del tot que dient això queda estupenda com la més liberal. Molt més que Mariano Rajoy, per cert. Sap igualment que la fa quedar com la més patriota espanyola, disposada fins i tot a cedir poder, ella, una política. Santa i màrtir. Però, sobretot, sap que tot plegat li sortirà gratis total perquè no s’hi haurà de posar. Sap que existeix Andalusia i que el PSOE, si s’escau, ja li farà la feina bruta.

Perquè, arribat l’hipotetiquíssim cas que des del PP algú es plantegés seriosament una devolució de competències de les autonomies al govern espanyol, a l’Espe i als seus sempre els quedarà Andalusia. Aquella pedra a la sabata que no s’han tret des que el PSOE es va embolicar amb sa bandera i al crit de “no serem menys!” van aconseguir parir el cafè per a tothom, al qual, per descomptat, no hi renunciaran mai de la vida. Com a mínim si abans no ho fa també Catalunya, és clar. Oi que ho veuen? Ai, Espe, què dolenta (i bona) que ets...!




Comentaris

envia el comentari