El fenomen Rahola i els catalans

“Decisió, fermesa, persistència i força, molta força és el que ens cal als catalans per aquests temps convulsos”

S’ha convertit en tot un fenomen. Parli del que parli, la gent l’escolta, la llegeix, la segueix. Pilar Rahola és un animal mediàtic dels de debò. Les seves idees influeixen en la gent fins a tal punt que ja és una autèntica creadora d’opinió. La seva presència en una tertúlia, en un llibre o una conferència és sinònim d’èxit quasi segur. Tot això es deu, segurament i entre moltes altres coses, a la seva claredat (gens qüestionable), ja que tothom sap què defensa -és més que conegut el seu posicionament cap a l’esquerra política, el suport a les dones i també al poble jueu-.

És per tot això que resulta estimulant sentir què opina sobre la religió, ella que s'ha definit sovint com a “persona d'esquerres que estima el progrés”. Tot i no ser religiosa, sinó una “ciutadana del dubte”, li interessa la vessant positiva del fet religiós. Així ho va fer saber a la presentació del llibre “Amb Déu o sense” (Fragmenta Editorial), les cartes creuades entre Vicenç Villatoro i Francesc Torralba, on va recordar la seva infantesa amb les monges -va ser educada en una escola religiosa-, que li ensenyaven el “Déu bo i meravellós”.

Rahola, sempre vehement i lluitadora, creu que s'ha de combatre la versió distorsionada de la religió violenta, del Déu castigador, de la religió anti drets humans. Vaja, la versió del bisbe d’Alcalà d’Henares, Juan Antonio Reig Pla, que va carregar fortament en la homilia de Divendres Sant contra homosexuals, “adúlters” i les dones que avorten, assegurant, sense pèls a la llengua i com si estiguéssim en plena Edat Mitjana, que aquestes persones -en concret els homosexuals que van a “clubs d’homes nocturns”-“només troben l’infern”.

Aquest tipus de personatges no fan res, o res de bo, per la seva religió. En canvi, es curiós que persones com la Pilar Rahola, que omplen de gom a gom tot un auditori com el de Blanquerna i que no s'identifiquen amb un credo concret, siguin les que finalment fan més apologia de la religió. Com si els representants de les religions oficials no en fossin capaços. Qui ha fet més pels jueus que ella, a l'àgora mediàtica catalana? Qui ha defensat més la posició catòlica -tot i no combregar-hi plenament- que Antoni Puigverd?

La força i èxit de Pilar Rahola resideix precisament en ser una lliure pensadora i defensar vehement allò que creu, estiguem o no d’acord amb les seves opinions (a vegades dites amb uns pics forts d’exaltació).

El cert és que són moments per a gent així. Decisió, fermesa, persistència i força, molta força és el que ens cal als catalans per aquests temps convulsos. Ho afirmava aquesta setmana el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs: “D’aquesta ens en sortirem”. No sé exactament com, però tinc la certesa que ens en sortirem, amb persones amb conviccions i amb propostes, i no amb gent que condemna per sistema i pretén fer por -i això als catalans ens sona, i molt-.




Comentaris

envia el comentari