Duran, ni se sorprengui ni es queixi

"La democràcia, senyor Duran, molesta des de fa segles a aquest estat al qual vostè vol incondicionalment pertànyer"

Aprofitant les reaccions apocalíptiques dels diaris espanyols a la llei de consultes, Duran i Lleida ha volgut remarcar la diferència entre Margaret Thatcher i els polítics espanyols recordant una frase de les memòries de la Dama de Ferro: "Com a nació, ells –els escocesos- tenen un inalterable dret a l’autodeterminació nacional". Duran s'ha mostrat molt sorprès per la reacció espanyola: "Em vaig quedar astorat. L’aprovació de la llei de consultes era interpretada com un Sis d’Octubre. Quina histèria, Déu meu!". A mi el que em sorprèn és que ell se sorprengui. No sé què s'esperava. Francament, penso que el senyor Duran i Lleida ja hauria d'estar curat d'espants.

Però el que més m'ha sorprès d'aquesta carta setmanal de Duran i Lleida és aquesta frase: "Tothom coneix la meva opinió sobre la viabilitat de la independència (...) però l’Estat no hauria de tenir tanta por que un poble es pronunciï". A veure, anem a pams. Primer de tot, aquesta frase no té cap sentit. La suposada inviabilitat de la independència a la qual Duran es refereix, es deu precisament a aquesta "por" de l'Estat a donar veu al poble català. Per tant, si aquesta por no existís, la inviabilitat tampoc no existiria. Segona cosa: Més que la opinió de Duran i Lleida sobre la viabilitat de la independència, el que coneixem amb escreix és la seva opinió sobre la independència. És ell qui ha dit moltes vegades, ras i curt, que no la vol. L’últim cop va ser fa pocs mesos en una entrevista a Vanity Fair, en què, preguntat sobre què votaria en un hipotètic referèndum, va contestar que votaria "no". També ha dit més d'un cop que, malgrat això, està a favor del dret a l'autodeterminació. Va tenir una oportunitat fantàstica de demostrar-ho a la consulta independentista de Barcelona, però va deixar clar que no aniria a votar perquè aquell dia estaria de viatge. Una excusa ofensiva, tenint en compte que es va poder votar anticipadament durant molts dies.

Els polítics del PPC i del PSC, per exemple, mai s'enfaden amb l'Estat, neguen l'opressió i tothom sap que anteposen els interessos espanyols als catalans. Duran i Lleida, en canvi, es mostra ofès amb el tracte que rep Catalunya. Creu que l'espoli és intolerable i reconeix el dèficit democràtic d'Espanya. Per tant, accepta que Espanya frustra els interessos i les aspiracions de Catalunya. "A qui pot molestar la democràcia? Només als qui no són demòcrates", sentencia el líder d'Unió a la seva carta. Efectivament. La democràcia, senyor Duran, molesta des de fa segles a aquest estat al qual vostè vol incondicionalment pertànyer. Per tant, no pot ni sorprendre's ni queixar-se.




Comentaris

envia el comentari