Les imatges són una vergonya. Veure Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez trepitjar el Congrés dels Diputats i el Senat custodiats per la policia és indignant. I aquesta imatge insòlita i històrica que s’ha produït a les cambres alta i baixa de l’Estat -i que es repeteix aquest dimarts- no és ni més ni menys que la constatació que efectivament tots cinc líders independentistes són presos polítics. Han anat al Congrés i al Senat a recollir les seves actes després d’haver estat escollits democràticament pels ciutadans.
Que Junqueras, Turull, Rull, Romeva i Sànchez hagin pogut anar al Congrés i al Senat i després hagin hagut de marxar ràpidament de nou cap a Soto del Real, exemplifica l’absurd de la situació. Però sobretot és una mostra de l’arbitrarietat de l’Estat espanyol, que els va permetre presentar-se a les eleccions, després recollir les seves actes de diputats i senador, i posteriorment fer que hagin hagut de deixar als seus companys de partit la seva cartera i tot el material necessari per treballar ja que no els està permès introduir-lo a la presó. Despropòsit rere despropòsit.
Certament, i així les coses, no s’albira cap possibilitat de diàleg. I molt menys cap solució política per al conflicte català que vingui de l’Estat, que només fa que accentuar l’anomalia de tenir presos polítics en un país d’Europa en ple segle XXI. Ara bé, el que no ha aconseguit Madrid és fer desaparèixer i silenciar la problemàtica, tot i haver portat la situació a l’extrem amb la presó i l’exili. Ans al contrari, ara l’indepedentisme, i amb ell el comportament repressiu i autoritari de l’Estat, és al Congrés i al Senat, i també a Europa -amb la presència d’exiliats a països com Bèlgica i Suïssa-. I encara està per veure si exiliats i presos polítics catalans seran, també, al Parlament Europeu.
