El 25 d’abril de 1974, un soldat portuguès demanava una cigarreta a Celeste Caeiro, una jove cambrera que passava pel carrer amb un ram de clavells a les mans. La noia no tenia tabac, però li va oferir una de les flors que portava. El soldat va col·locar el clavell a la boca del canó del seu fusell i el gest es va estendre a tots els seus companys. En poques hores, Lisboa estava plena de clavells…
Dissabte 9 de setembre de 2017, 43 anys més tard, un jove vallenc, Josep Ramos, porta un altre ram de clavells i l’ofereix als agents de la Guàrdia Civil que ocupeven el setmanari de la comarca. A diferència dels joves soldats portuguesos, els guàrdies civils espanyols rebutgen els clavells… Però les flors vermelles els comencen a perseguir. Tant, que un guàrdia urbà ultraconstitucional identifica els clavells com a material il·legal i els requisa en plena plaça del mercat de Vic. Els clavells es converteixen en un símbol de resistència pacífica i popular.
Tant és així que aquest dimarts, a Terrassa, els ciutadans han omplert de clavells els vehicles de la Guàrdia Civil que estaven escorcollant una empresa de distribució postal. La Guàrdia Civil els ha tornat a rebutjar. Precisament per això la segona revolució dels clavells ja està en marxa.
