“Fem una crida al Govern perquè es posi al servei dels problemes reals de Catalunya“, destaca l’editorial d’El País, després d’escriure que “lamentablement, el brutal atemptat terrorista que ha viscut Barcelona coincideix amb un moment de màxima confusió política a Catalunya“. Aquesta posició editorial encara s’extrema més en un article del director adjunt del diari, Lluís Bassets, que afirma que “queda clar que els Mossos d’Esquadra, com a policia integral de Catalunya, necessita comptar amb tots els mitjans de coordinació internacional per combatre aquesta plaga, però és dubtós que aquesta coordinació sigui possible si els seus comandaments estenen constantment ombres de dubte sobre el comportament constitucional dels seus comandats“. L’article de Bassets es titula “Fi de la frivolitat” i fins i tot aprofita per criticar la CUP i, per extensió, la majoria parlamentària: “El més suau que es pot dir és que hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d’agitació de tints xenòfobs i, lògicament, també en els que s’associen amb ells o requereixen els seus vots parlamentaris“.
L’editorial d’El Mundo també critica les institucions catalanes, que considera que prefereixen arriscar-se a atemptats per tal d’acollir immigrants que, segons aquest diari de Madrid, simpatitzarien amb l’independentisme. Per això El Mundo reclama una reflexió “a les autoritats catalanes sobre una política d’acollida en què han primat de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l’independentisme, sobre la seguretat nacional“.
L’ABC demana “Unitat nacional contra el terror” i destaca “la ràpida reacció policial“, sense esmentar els Mossos, però sí “l’alt grau d’eficàcia” de “les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat“. Acompanya l’editorial un article de Luis Ventoso amb titular aparentment conciliador -“Una abraçada a Catalunya“-, però on escriu sobre, literalment, “la pestilent prèdica del radicalisme separatista i xenòfob“.
Per contra, cap ni una de les grans capçaleres internacionals relaciona els atacs terroristes contra Barcelona i Cambrils amb l’independentisme català. La BBC és dels pocs mitjans que aventura alguna explicació, vinculada a la presència de tropes espanyoles a l’Iraq: “L’agència de notícies d’Estat Islàmic, Qama, ha dit que l’atac forma part dels esforços per arribar fins els estats que lluiten en la coalició anti-Estat Islàmic liderada pels Estats Units“. En aquest sentit, la BBC esmenta els “centenars de soldats espanyols que són a l’Iraq“. The Guardian fa un recull de premsa internacional sota el títol genèric d'”Els diaris condemnen els atacs a Barcelona i Cambrils com ‘el mal’ i ‘comesos per bastards‘”:
La premsa francesa recupera, en general, el record dels atemptats de París i Niça. La revista de premsa francesa de Le Monde centra l’atenció en el “terrorisme de baix cost” en el sentit que “un vehicle i un conductor determinat són suficients per propagar la mort a través d’Europa“. Libération destaca la que és, potser, la sortida de to més destacada a França; un tuit d’un regidor de Sainte-Geneviève-des-Bois, a la rodalia de París, que ha escrit que “Francesos, podríeu haver actuat contra el totalitarisme islàmic votant François Fillon, i no ho vau fer. Assumiu #Barcelone“.
The New York Times i The Washington Post destaquen l’autoria d’Estat Islàmic i vinculen els atacs de Barcelona als que han patit anteriorment d’altres ciutats europees. La premsa italiana destaca la identitat de les víctimes d’aquesta nacionalitat, així com la resta de mitjans de comunicació europeus.
