Els milions de melics que van derrotar la Guàrdia Civil i l'Església

Fa 65 estius l'alcalde de Benidorm va convèncer el general Franco que havia d'autotitzar el biquini si volia les divises del turisme
Dues dones en biquini als anys 60 a Benidorm   | Youtube

 

Un dia calorós de l'estiu de 1952, ara fa 65 anys, una turista anglesa contemplava el blau del mar de Benidorm -aleshores encara un destí exòtic- des d'una terrassa del passeig marítim. Lluïa un biquini, el banyador que arrasava a Europa des que havia estat presentat, set anys abans, pel dissenyador parisenc Louis Reard. Però, de cop, un guàrdia civil amb tricorni va destrossar la placidesa estiuenca de la banyista britànica amb un paper molt desagradable: 40.000 pessetes de multa per anar (des)vestida indecorosament.

 

Al cap de poca estona, l'alcalde de Benidorm es posava les mans al cap. Aquell guàrdia civil amenaçava, estúpidament, el seu gran projecte de desenvolupament turístic! Així que Pedro Zaragoza -falangista convençut, però ultrapragmàtic- va posar el crit al cel, va demanar ajuda als jerarques del partit únic, al governador civil, a franquistes influents de la zona... Res. Millor dit, pitjor que res. Per si fos poc, al cap d'uns dies li van comunicar que l'arquebisbe de València havia obert un expedient d'excomunicació contra ell. I no era una broma, un excomunicat no podia ser alcalde, ni funcionari, ni tan sols tenir la pàtria potestat dels seus fills. La ruïna.

 

Dona en biquini als anys 60 a Benidorm | Youtube

 

Desesperat, Pedro Zaragoza va moure alguns fils i va aconseguir ser rebut pel propi Franco al palau d'El Pardo. Van ser vuit hores de carretera dalt de la seva vespa, fins que, al final, el dictador el va rebre, encuriosit. L'alcalde va ser molt clar. "Necessitem divises, Excel·lència, i el turisme en les pot proporcionar. No podem lluitar contra el que passa al món i, al final, ens haurem d'empassar el biquini de tota manera. Val més que l'autoritzem nosaltres, si és que volem que entrin tots aquests diners a Espanya". Franco ho va entendre i, de cop, milions de melics femenins van inundar les platges ibèriques. Com a precaució l'alcalde va decretar que els qui diguessin grolleries a les turistes serien sancionats. Aquests sí.

 

Només tretze anys després que aquell guàrdia civil multés la turista, el 1965, l'aleshores ministre Fraga va dir, en plena Setmana Santa, que "en España hay más biquinis que nazarenos". Els sectors més ultres encara van proposar crear la figura del "capellà turístic", que vigilés establiments i platges, però va ser inviable en un moment en què els hotels cada cop s'oblidaven més de demanar el llibre de família a les parelles que venien de vacances sense haver passat ni per l'església, ni pel registre civil. El règim s'havia aferrat al biquini per sobreviure econòmicament i l'Església havia perdut les platges com a prèvia de la davallada social que, inevitablement, s'anunciava.

 

Passat el que vienen las suecas i el landisme, el gloriós biquini va convertir-se en un complement anodí de platges i piscines. Amb el temps, fins i tot acabaria perdent la part de dalt. Però aquesta història ja no va importar a ningú.




Comentaris
Fat Boy
Home, si a Caceres un guardia civil va fer retirar una litografia de la Maja Desnuda de l'aparador d'una llibreria, que no havien de fer amb bikinis i dones de carn i ossos?.
0
Mal enfocat
Els qui van viure aquella època, o pocs anys més tard, recorden que les qui hi estaven més en contra eren les dones. Als homes més aviat els hi anava bé. es clar. Era com la famosa Llei Seca dels Estats Units entre 1920 i 1933, promoguda per un feminisme purità que veia en l'alcohol la causa dels problemes de les dones, tendèncias de més de mig segle de feminisme intolerant no sols amb l'alcohol sinó amb el destape femení, coses que veien al servei dels homes i una humiliació per les dones.
0
CATALA
España sempre atrasada, comb ara, que no veuen mes enlla del nas, PURA IGNORANCIA, QUE SABEN VEURE QUE CONTRA EL PROGRES NO ES POT LLUITAR. ESTAN ENCAR AL SECLE XVIII, I JA ELS VA VE ¡ ¡ COLLA DE CAP GROSSOS ! 1
0
Pere de Lleida
A Lleida,que no tenim platja,teníem un parc acuatic,les Bases d'Alpicat.Era un parc amb sis piscines,camping i altres serveis.Unica Catalunya en aquella època.Hi havia un bisbe,Aurelio del Pino i va imposar la prohibició del bikini per les dones i de l'eslip pels homes, només et podies banyar amb "Meyba" Oda
0
JordiP
Cap a mitjans dels 50 el bikini ja era quasi normal a Lloret de Mar. I no solament per part d'estrangeres, sinó també de les aborigens. Recordo una xiqueta estiuejant (de Sabadell) que era un veritable bombó, amb nom i cognoms de gran solera catalana. Més del 50 % dels estiuejants de can Fanga n'estàvem enamorats.
0

envia el comentari