Contra la modernitat

El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí inaugura una exposició sobre els viatges en carro de Rusiñol i Casas
Carro amb vuit mules de tir, Ramon Casas. 1889. Oli sobre fusta. | Museu del Cau Ferrat

 

"El carro no té pressa, no té horari, i permet que el passatger no estigui subjecte a la tirania del tren, que és la modernitat", diu Vinyet Panyella, comissaria de l'exposició Rusiñol i Casas per Catalunya en Carro (1889-1892), que tot just acaba d'inaugurar-se al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. La mostra repassa un fragment de la llarga amistat que van tenir ambdós artistes, i ho fa recollint les cròniques que Santiago Risiñol escriu a La Vanguardia i els dibuixos que les acompanyaven, il·lustracions de Ramon Casas

 

Rusiñol tenia una obsessió amb la línia blanca de la carretera. "L'artista sap que va a buscar alguna cosa més enllà de la vida quotidiana", diu Panyella, que explica que l'obra que escriu i dibuixa amb Casas va anar avançant a mida que tots dos anaven fent camí. A l'exposició del museu de la Fundació Carulla s'hi combinen textos, premsa, dibuixos, pintures i fotografies; peces que provenen del MNAC, del Museu del Cau Ferrat de Sitges, del Museu Víctor Balaguer de Vilanova, del Museu de la Garrotxa d'Olot, del Museu de Montserrat, i d'algunes col·leccions particulars. 


L’alegria que passa, Santiago Rusiñol. Cartell

 

La mostra, que es podrà visitar fins el 14 de gener, fa un repàs del viatge que els dos artistes fan de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols. "Ve a ser l'Instagram de Casas i Rusiñol", diu Panyella, que destaca que tots dos acaben descobrint paisatges i experimenten amb la naturalesa. Rusiñol escriu i Casas dibuixa, tot i que l'escriptor també agafa el pinzell en algunes ocasions. De fet, aquest viatge suposa a Casas una incursió a la pintura del paisatge; un terreny que Rusiñol domina molt més.  

 

Potser és per això que Casas se centra més en donar forma a la figura humana que habita aquest medi rural. De totes maneres, en les pintures d'aquesta exposició s'hi pot veure com els dos artistes retraten un món rural que s'està acabant; que la modernitat està substituint i està duent a la seva fi.


“Il·lustració de Ramon Casas per a la sèrie d’articles Desde mi carro de Santiago Rusiñol a La Vanguardia | Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

 

El cavall que tirava del carro era en Maxs. Estava vell i ja no servia per a les feines del camp. I això, precisament és el que necessitaven Casas i Rusiñol. Un cavall lent, que els passegés a poc a poc per la Catalunya Vella i que els donés temps a observar i tastar l'entorn

 

Panyella explica que Rusiñol i Casas decideixen fer un "remake" del viatge l'any 1892, però entre sortida i sortida, els artistes van a París per tornar a fer un altre treball a quatre mans. L'obra torna a publicar-se a La Vanguardia, i s'anomena Desde el Molino. Tots dos pinten la ciutat de les llums de la manera més sòrdida amb "la pintura en gris". Més tard, Casas i Rusiñol se separen. Cadascú agafa un camí artístic diferent, però l'amistat es manté viva fins el final.

Autoretrat amb boina i xalina, Ramon Casas. Oli sobre tela | Museu del Cau Ferrat

 



Comentaris

envia el comentari