El veto a l'adhesió d'un nou Estat català a la UE, un càstig impossible

Els principis fundacionals del bloc europeu impedirien que Madrid intentés boicotejar el reingrés d'una Catalunya independent, assegura l'expert en Dret Bardo Fassbender
Manifestació favorable a la independència de Catalunya | ACN

 

El Parlament de Catalunya va explicitar la seva voluntat europeista en la Declaració del dret a decidir del 2013, un text que després el Constitucional espanyol va boicotejar, però que les institucions catalanes han salvat i l’han continuat considerant vigent. Assumir aquest tret europeista vol dir que els principis que defensa la Unió Europea (UE) —drets humans, democràcia i economia de mercat— són també els de Catalunya i això, en el cas de declarar la independència, jugarà un paper decisiu en el capteniment que el bloc europeu adopti. Això sosté almenys Bardo Fassbender, catedràtic de dret internacional, europeu i públic a la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa), que el passat dijous va reflexionar sobre l’exclusió-inclusió a la UE d’una Catalunya independent a les jornades sobre el dret a l'autodeterminació al segle XXI que el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya ha organitzat aquesta setmana al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

 

Fassbender no amaga la realitat i les evidències. Una Catalunya independent estarà fora de la UE de forma automàtica. El professor considera, però, que l’europeisme català serà una qüestió clau i un factor determinant en aquest procés de separació d’Espanya i re-adhesió, tenint en compte que existeix la declaració del 2013 aprovada pel Parlament. Ara bé, al costat d’això hi ha també altres aspectes rellevants, com el fet que el país quedi exclòs del mercat europeu: “Això tindria unes conseqüències extremadament negatives, tant pel país com per la seva economia”. Fassbender ha fet un anàlisi detallat dels tractats de la UE i les normes en què es basa per posar en perspectiva una virtual independència de Catalunya.

 

El debat, segons la interpretació que es faci de les normes internacionals, aboca algunes llums i alguns dubtes sobre què passaria amb Catalunya i la UE, encara que és clar que, d’acord amb Fassbender, la idea d’una nova república catalana exclosa del bloc europeu per sempre no sembla factible. Amb tot, però, pel camí cap a al independència es poden fer evidents les maniobres de l’Estat espanyol per posar fre a aquestes aspiracions. Sigui com sigui, la legislació europea no tracta el tema específic d’un territori que surt d’un Estat membre de la UE. “Els tractats no inclouen una normativa en aquesta matèria i, per tant, tot depèn d’una qüestió d’interpretació de les normes”, diu l’expert.


Brando Fassbender, al CCCB | ACN

 

A favor de Catalunya parla el fet que la majoria de partidaris de la independència han expressat sempre el seu compromís amb la pertinença a la UE i que l’europeisme català es va proclamar i quedar fixat en la Declaració sobre la sobirania i el dret a decidir, aprovada el 23 de gener de 2013. Això situa Catalunya en un marc concret en què el Parlament es compromet a respectar i treballar a favor dels principis europeus que són la “defensa dels drets fonamentals, la democràcia, el compromís amb l’Estat del benestar i la solidaritat”. Per la seva banda, però, els detractors de la independència catalana sempre han atiat la por a la seva sortida de la UE com a argument vàlid per apagar les ànsies de secessió. L’anterior president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durao Barroso, va ser molt clar en aquest sentit i en reiterades ocasions va dir que si Catalunya abandonés Espanya “es convertiria en un tercer estat de cara a la UE” i per això mateix hauria de demanar la pertinença, “com qualsevol altra nova adhesió —com per exemple en el cas dels estats d’Europa de l’Est— d’acord amb les normes” del bloc. Aquesta perspectiva de Barroso no ha canviat amb Juncker. El 2015, quan li van preguntar sobre el reconeixement d’una declaració unilateral d’independència per part de Catalunya, va dir que no és el paper de la Comissió Europea expressar-se sobre assumptes relacionats amb acords institucionals i constitucionals dels estats membre.

 

No hi ha arguments ni a favor ni en contra de la independència

 

Fassbender planteja que si bé les normes posen Catalunya fora de la UE automàticament en declarar la independència, ¿han de suposar una amenaça contra els votants catalans partidaris de la independència? “Aquestes amenaces són realment justificades a nivell jurídic?” Per l’expert el que cal és “centrar-se en el marc legislatiu de la UE” i, en aquest sentit, subratlla que “la legislació europea no prohibeix la independència d’un territori” i és que, de fet, “no hi ha arguments ni a favor ni en contra de la independència de les regions en la legislació internacional”. Les normes internacionals només s’encarreguen d’abordar les conseqüències d’una secessió, “però no ho prohibeix”, i en el cas de l’europea “simplement és que no inclou aquesta temàtica”, subratlla Fassbender.

 

L’expert fa referència a l’article 4 del Tractat de la UE que diu que la Unió ha de respectar les funcions estatals dels Estats membre, així com també la seva integritat territorial. “Si ho llegim en francès o anglès ho veiem complex”, apunta, afegint que el text “en cap moment es compromet amb la integritat dels Estats membre, sinó que ‘hauria de’”. És, en aquest sentit, un enfocament “més aviat caut sobre la temàtica”. Per Fassbender aquesta és una norma que té a veure amb la distribució de competències. “No és que obligui a preservar l’statu quo actual de la UE”, remarca.

 

Comissió Europea | Pixabay

 

En un altre paràgraf del mateix article 4, el Tractat de la UE “no obliga els òrgans europeus a anar de la mà dels governs dels estats membre quan s’estan posant barreres a la independència d’alguna de les seves regions”. En un altre paràgraf determina que la UE ha de buscar polítiques comuns per elevar i salvaguardar el seus “valors i integritat”, que pot ser entesa com a “integritat territorial”. Ara bé, es tractaria de salvaguardar les fronteres exteriors i contra les agressions externes, “però no té a veure amb la potencial independència d’una regió” europea.

 

El Tractat de Lisboa de 2007 es refereix als canvis territorials únicament pel que fa a l’ampliació de la UE, i l’article 50 sobre la potencial sortida d’un estat, que és el que invoca ara el Regne Unit per abandonar el bloc. “Qualsevol estat pot abandonar la UE, d’acord amb els seus requisits constitucionals, l’article només aborda la retirada de l’Estat membre, no la secessió”. Amb tot, Fassbender recorda que “Catalunya no es quedaria automàticament a la UE un cop es declarés independent, però no hi ha cap norma que ho prevegi, ni la europea ni la legislació internacional en matèria de secessió”. Catalunya esdevindria un nou estat sobirà sense cap vincle contractual amb la UE. “No obstant això, la ciutadania europea dels catalans quedaria garantida”.

 

Per l’expert és “errònia” la perspectiva que Catalunya hauria de demanar l’adhesió a la UE perquè les normes per fer-ho van ser dissenyades en relació a tercers països que no haguessin format part de la comunitat europea. “L’absència de tota disposició relativa a l’adhesió dels estats de la UE que sorgeixin en un procés d’independència, fa que l’article 49 s’apliqui per analogia al cas de Catalunya”, creu Fassbender, en el benentès que la UE “ha de prendre en consideració les circumstàncies específiques de cada cas i diferenciar entre situacions normals que són d’ampliació i processos d’adhesió que vénen d’estats reals”. El conjunt de criteris per afrontar aquestes adhesions es van fixar el 1993 pels casos de l’Europa central i de l’Est: “Els estats han de ser estables, han de poder adoptar la legislació de la UE en el seu corpus legislatiu i aplicar-lo de manera eficaç i tenir una economia de mercat reeixida”.

 

Aquests son els criteris “substantius” que segons Fassbender s’haurien d’aplicar en cas de sol·licitud d’adhesió per part d’un territori el qual ja fos part de la UE abans de la seva independència. El procediment es caracteritza per dos requisits fonamentals: primer cal que el Consell d’Europa es pronunciï de forma unànime i que l’acord sigui ratificat per unanimitat de tots els estats membre. Si tots aquests requisits es donessin en el cas català, no hi hauria d’haver impediment perquè Catalunya s’hi inclogués de nou. Encara que es pugui pensar que l’Estat espanyol hi oposés resistència, segons Fassbender, tampoc està clar que Madrid pogués negar-s’hi intentant aplicar un càstig perquè la UE no ho podria acceptar com a argument d’oposició.


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont | Jordi Borràs

 

Els canvis pacífics són “benvinguts”

 

“Seria un abús de llei si el motiu per negar l’adhesió a una nova regió fos simplement per raons de càstig. La legislació europea no estableix sancions en aquest sentit perquè no prohibeix la secessió”, reitera Fassbeneder. La UE, a més, té un marc jurídic en què “els canvis pacífics són benvinguts, si la voluntat ha estat expressada pacíficament, perquè si la ciutadania creu en el seu dret d’autodeterminació, això no contradiu els valors profunds de la UE”. Per Fassbender, està clar que “la ciutadania i els drets que garanteix la carta de drets de la UE van en contra del dret unilateral a obstruir un procés d’adhesió d’un estat membre si es tracta d’un càstig”.

 

Independentment de la legislació vigent dels estats membre, la llei comunitària atorga drets que passen a formar part de l’herència legal. Per això mateix l’expert creu que “seria un violació dels valors en què es basa la UE, com la democràcia, la igualtat, l’imperi de la llei, negar el dret als seus ciutadans a no pronunciar la seva voluntat”. Aquest dret s’hauria de garantir entenent que la Unió ha de fomentar “la seguretat i la ciutadania europea”. L’ideal en aquest sentit seria que un nou estat independent seguís formant part de la UE de forma automàtica, sosté Fassbender, per qui la independència de Catalunya requeriria que es fes una reinterpretació de l’article 49 de la constitució europea.

 

“La discrecionalitat dels estats membre queda limitada perquè un vot negatiu ha d’estar basat en motius legítims que prenguin en consideració els interessos de tots els ciutadans de la UE”, explica l’expert, per qui, arribat el cas, Espanya hauria d’actuar de bona fe i en un esperit de cooperació lleial perquè, a més, “el rebuig de la sol·licitud no podria evitar l’entrada de Catalunya a la UE”.  La resta de membres només podrien votar en contra per motius substancials. “Una exclusió d’un poble que opta per la independència per castigar-lo seria incompatible amb el que diu el preàmbul del text constitucional sobre la necessitat d’acostar els pobles d’Europa que comparteixen ideals”.



Comentaris
Siempre manipulando la informar, para c cobrar la subvención.
Fuera seguro.
75
LUIS
La UE está callada por prudencia que es una virtud muy recomendable, pero cuando el pueblo catalan exprese pacificamente la voluntad de constituir su nacion en un nuevo estado en forma de Republica, Europa admitirá la adhesión. Aunque en Madrid se apele a Blas de Lezo y se consienta el saludo fascista con habitual normalidad, Catalunya y el resto de la union vive en 2017.
0
Soci ANC
En el cas de que la UE trenqui amb els seus principis fundacionals,a fora també hi ha vida. L'EFTA garanteix la llibertat de circulació de persones, serveis i capitals, és el cas de Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein. ll*ll
0
Jordi Comasobirana
Estar dins la UE no ha de ser dogma de fe. Si ens hi volen, ben rebut sia; si no, allà ells. Depèn del paper o paperot que facin quan proclamem la independència. Tampoc cal córrer x reingressar en aquesta UE d'estats egoistes, insolidaris i estatalistes.
0
La realitat fa mal
Fassbender no amaga la realitat i les evidències. Una Catalunya independent estarà fora de la UE de forma automàtica.
75
dons....
1,2,3,4,....i 5 el dia 1 votarem, el dia 2 contarem els vots el dia tres signarem i el dia 4 fotrem el camp d'españa ! Vascos el dia 5 a la cua del FLA !!!
1
re: la realitat fa mal
Tant automàtica que fins que Espanya no reconegui la independència de Catalunya, seguirà formant part de la UE. I quan la reconegui hauran passat moltes negociacions, entre elles amb la UE.
0
Joan Jaume
El Consell d'Europa, la Unió Europea, el Consell europeu no diuen res però pensen i saben que Catalunya és un pilar sòlid d'Europa tancat sota el soroll de les botes durant aquests darrers segles. Quan Catalunya parlarà el 1-O , Europa l'escoltarà i abans de les primeres gelades d'enguany, serà membre de ple drets de la Unió europea.
0
A Juan Antonio Cuerrero
Pobrecillo....
3
Desde Fuenterrabía.
En Fuenterrabía empezamos ha estar muy preocupados, nos preocupa mucho si Catalunya se independiza de España como quedara nuestra economia y nuestra financiazion tan y tan favorable que tenemos, en parte gracias a los Catalanes.
9
entranyable
Pareu compte que no siguin els espanyols els que quedin fora de la UE. Diuemnque a la UE actúen pragmàticament, com seria possible llavors que un territori ja europeu que aporta valor afegit al conjunt quedaria fora, no és més probable que una rèmora com els espanyols amb un deute de cal ample i sense possibilitat de revertir-la sense Catalunya estarien més al bord de la expulsió... "Vivir para ver".
0
nos lo expliquen.
El borrador de la ley de Referéndum de autodeterminación, con la que los independentistas pretenden convocar a los ciudadanos a una consulta ilegal el 1 de octubre, choca de lleno con la normativa internacional. Por mucho que los secesionistas hablen incluso del «primero de los derechos humanos», lo cierto es que no encuentran ningún tipo de amparo por parte de la ONU ni por la Comisión de Venecia
62
a ver :
Al contrario, el borrador de la ley supone una violación de una decena de principios internacionales, y ese es el principal motivo por el que los independentistas no han encontrado un solo apoyo en el exterior, más allá de algún gesto cómplice de Nicolás Maduro.
59
pues....
En la Declaración Universal de Derechos Humanos, que adoptó la Asamblea General de la ONU en 1948, no se recoge en ningún lado ese derecho de autodeterminación, y sí se reconoce como primeros derechos de los seres humanos la libertad y la igualdad.
56
punto por punto.
El Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, de 1966, sí reconoce en su artículo 1 el derecho a la libre determinación de los pueblos, pero es un precepto que la propia Asamblea General de las Naciones Unidas ya interpretó de forma específica (resolución de 1960), y que nada tiene que ver con el desafío al Estado de Derecho que pretenden los secesionistas catalanes. !! Se trata de colonias !!
53
fu man txu
Si som a la UE o no, no em preocupa. El que si em preocupa es tenir passaport espanyol o no. NO SOM ESPANYOLS, MAI HO HEM SIGUT
1
claro...claro....
Así, entiende por pueblos los sujetos al régimen colonial o los sometidos a subyugación extranjera mediante el uso de la fuerza. A no ser que Carles Puigdemont y Oriol Junqueras considerasen que Cataluña es una colonia, está claro que ese derecho a la libre determinación de los pueblos nada tiene que ver con la situación de España.
47
o sea que.....
El borrador de la ley de Referéndum tampoco respeta las exigencias del Código de Buenas Prácticas sobre Referendos, aprobado por la Comisión Europea para la Democracia a través del Derecho, más conocida como Comisión de Venecia, que es el órgano asesor del Consejo de Europa sobre cuestiones constitucionales.
48
OK !!
En el Código se subrayan reglas específicas para la celebración de un referéndum. La número uno es el «Principio de respeto al Estado de Derecho». Dice así: «El uso de los referendos debe cumplir con el sistema legal en su totalidad, y especialmente con las normas procedimentales. En particular, los referendos no pueden celebrarse si la Constitución o una ley conforme a esta no los estipula».
47
hi ha una cosa que està molt clara
Per tornar a demanar l'ingrès primer t'han de fer fora i pel que estem veient amb el Brexit, eixir ès quasi mes difícil que entrar. No mos faran fora al santdemà de la independència, mentres tant, Audi-Volkswagen han de continuar venent en Europa els vechicles que fabriquen a Catalunya. Explica-li a la Merkel que les empreses alemanyas hauran de pagar arancels, ja veureu el fart de riure que li agafarà. Les vostres amenaces-espantavelles no ens fan ni pesigolles.
0
Fat Boy
Si estem fora de la UE voldra dir que l'euro no sera moneda valida a Catalunya. Esta doncs proposant que el govern retiri tots els milers de milions d'euros de Catalunya i els posi el mateix dia a la venda per adoptar provisionalment, el dolar, per exemple?. Sera per veure que passa amb el canvi euro/dolar a nivell mundial. Per cert que el deute d'Espanya ja se'l poden confitar.
0
A.....Desde Fuenterrabía.
Un troll unionista espanyol que es fa passar per basc,....els bascos diuen Ondarribia, no Fuenterrabia. Volen crear merder entre catalans i bascos.
0
A..Punto por Punto
Lo que dius es una manipulacio de la veritat, no fa referencia només a las colonies, aqui teniu el text integre.El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signat per Espanya, diu –en l'article 1.3–: 'Els estats que formen part d'aquest Pacte,(incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís) promouran l'exercici del dret d'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides
0
Prou mentides unionistes
El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signat per Espanya, diu –en l'article 1.3–: 'Els estats que formen part d'aquest Pacte, (INCLOENT-HI aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís), promouran l'exercici del dret d'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides' ..Diu INCLOENT-HI, es a dir, també aquests, per tant tots els altres que no son aquests també.
0
Al embustero..Punto por Punto.
¿Kosovo era una colonia?..o era la Rioja espanyola, cuna de la patria serbia?...Basta ya de mentiras,...hay precedentes iy en ley y justicia es lo que vale.
1
Jaume
Una mica de sentit comú, siusplau. A qui beneficia que Catalunya surti de la UE? A ningú. A qui perjudica? A tothom. Si un país comunitari vol sortir li esperen un mínim de tres anys de dures negociacions, la ciutadania europea és un dret inalienable un cop adquirit. Ens fotran fora per fer contents els espanyolets empipats per que ens hem escapat? Apa a anar a fer por a un altre (i si en un món al revés això fos possible, com han dit més amunt, a l'EFTA no s'hi està gens malament).
0
Racs
Ai espanyolistes, si al referendum guanya el si i proclamem la independencia, com així espero, haureu begut oli. Només les bombes i els tancs ho podran aturar. La politica i la historia es mouen per fets consumats, no per disposicions i teories. Al final la realitat es el que marca l'agenda, no les lleis i els tractats, quantes coses que han passat han fet canviar les lleis a la història? El fets manen.
0
BédeDéu
No cal amoïnar-se. És una qüestió de poder. Si tenim prou força per independitzar-nos, senzillament ho farem. I els espanyols poden anar dient missa, que tard ho d'hora ho hauran d'acceptar. Si no tenim prou força, mala sort. Ho aconseguirem més endavant.
0
XX
L'ordre de prioritats és: 1) deixar d'estar sotmesos al repugnant estat espanyol. 2) Seguir formant part de la UE.
0
ya estais
con las pajas mentales es inequivoco lo que dice la UE esta escrito , todo lo demas osn suposiciones , que quieren engañarnos uan y otra vez sigue
29
ya estais y dos
"2. La Unión respetará la igualdad de los Estados miembros ante los Tratados, así como su identidad nacional, inherente a las estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también en lo referente a la autonomía local y regional. Respetará las funciones esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad territorial, mantener el orden público y salvaguardar la seguridad nacional. ,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
28
DUI
Això de la UE ho haurem de decidir en referèndum. I penso votar NO.
1

envia el comentari