Com es fan els referèndums d’independència al món

Preguntes binàries, sense llindar de participació, guanya qui té la meitat més un vot i amb algunes dificultats per als votants residents a l’estranger, així han estat la majoria de referèndums importants
L'exprimer ministre escocès Alex Salmond sosté l'acord pel referèndum sobre la independència d'Escòcia | ACN

 

 

El preàmbul de la Llei del Referèndum d’autodeterminació, els detalls de la qual es van donar a conèixer en un acte de JxSí i el Govern al TNC dimarts 4 de juliol, i prèviament al Parlament en una compareixença dels 71 diputats independentistes, invoca la legislació internacional per donar cobertura a la convocatòria del proper 1 d’octubre, recordant que els tractats rubricats per l’Estat espanyol, com els pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU, reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans. La llei, que conté una trentena d’articles, també estableix que un cop celebrat el referèndum, si guanyés el ‘sí’ es declararia la independència en el termini de 48 hores i s’aprovaria la llei de transitorietat jurídica. I en cas que guanyés el ‘no’, es convocarien eleccions autonòmiques de manera immediata.

 

 

Però el caràcter unilateral del referèndum català el converteix en un cas molt particular en el panorama internacional, on els referèndums d’independència més rellevants s’han produït de forma pactada amb l’Estat al qual pertanyia la nació. Des del Quebec (primer referèndum, 1980) fins a Escòcia, passant per Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Ucraïna, Bòsnia i Hercegovina, Timor Oriental o Montenegro. La norma general en estats democràtics ha estat el pacte ad hoc en els casos en què el referèndum d'independència no estava previst en la legislació vigent. Espanya és una excepció. L’informe Qui té dret a votar? I altres assumptes polèmics sobre referèndums de secessió, coordinat per la Càtedra Ferrater Mora (UdG) i elaborat pels professors Ivan Serrano (UOC) i Jaume López (UPF), a instàncies de l’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras, analitza les principals qüestions d’organització de 14 referèndums d’independència celebrats entre el 1980 i l’actualitat. 

 

 

“El concepte d’unilateralitat fa referència a una qüestió normativa. Quan es produeix un bloqueig entre les dues parts implicades perquè no hi ha un marc legal que ho permeti o perquè no s’ha arribat a un pacte polític ad hoc. És en aquest sentit que la situació entre Catalunya i Espanya, en què un Estat democràtic es nega a canalitzar amb les eines de què disposa, tant legals com polítiques, un escenari democràtic per resoldre un conflicte a les urnes, esdevé una excepció en el mapa internacional”, explica a El Món el politòleg de la UOC Ivan Serrano, que conjuntament amb el politòleg de la UPF Jaume López, ha analitzat el llindar de participació, el llindar d'aprovació, el cens, la participació, els resultats i el vot a l'exterior de referèndums d'independència al món. 


Bandera de Montenegro a la duana de la frontera amb Croàcia. | Gemma Aguilera

 

El cens de votació

 

Una d­e les qüestions que té rellevància en el cas català són els votants a l’exterior, que en els comicis electorals en què l’Estat espanyol ha estat l’encarregat de facilitar la votació, han aparegut problemes greus que han deixat una part del cens exterior català sense possibilitat de votar. Dels 14 referèndums estudiats, en 6 es va permetre el vot de ciutadans nacionals residents a l’exterior i en 8 no van votar. En tot cas, no hi va haver problemes amb el cens, donat que els referèndums eren acordats. Ara bé, en alguns casos, com Lituània i Escòcia, es van produir canvis en el cens electoral emprat en comicis anteriors per incloure-hi nous col·lectius. Escòcia va permetre el vot als joves de 16 anys i també als residents de la UE i de la Commonwealth, i a Lituània també van votar els nacionals de l’URSS amb residència legal a Lituània, i els qui tenien nacionalitat lituana abans de l’ocupació soviètica el 1940, així com els seus descendents.

 

 

A l'hora de fixar el cens, els autors de l'informe recomanen tenir en compte tres tipus de col·lectius diferents: l’electorat actual de la regió subestatal (demos), la comunitat nacional sense Estat que busca l’autodeterminació (ethnos) i els ciutadans potencials del possible nou Estat (ciutadans putatius). I consideren especialment rellevant distingir entre els ciutadans potencials d’un nou Estat i els possibles votants en un referèndum de secessió. El primer grup depèn de les polítiques de naturalització del possible nou Estat i el segon, de l’acord entre el govern central i la regió secessionista, si és el cas. Si no s’ha arribat a un acord d’aquest tipus, el cens electoral ha de reflectir criteris democràtics clars.

 

 

Per altra banda, en gairebé tots els casos estudiats a l’informe, la pregunta és, al marge que sigui més o menys explicativa, molt clara i de resposta binària. Els autors de l’anàlisi assenyalen la necessitat que la pregunta “permeti als electors prendre una decisió informada i clara, de manera que el redactat ha de ser clar i neutral per no influir en l’opinió que es fan els ciutadans”. Un dels autors, el politòleg Ivan Serrano (UOC), remarca a El Món que “el més rellevant és que la pregunta no pot ser esbiaixada, tothom ha de saber què vol dir sí i què vol dir no, de manera que els resultat no es pugui manipular en cap cas”. En aquest sentit, avisa dels problemes que generen les preguntes d’arbre –cal respondre més d’una qüestió-, “com el 9N, o les preguntes que s’han fet a Puerto Rico sobre la seva relació amb els EUA, perquè és contraproduent, confon els electors i es fa molt difícil d’interpretar”.


 

Frontera de Croàcia amb Montenegro | Gemma Aguilera

 

La participació, sense mínims  

 

Pel que fa al llindar de participació, en 8 dels 14 no hi havia cap mínim marcat per donar validesa als resultats, i en els 6 casos restants sí que s’establia una participació entre el 50% i el 60% del cens electoral. Ara bé, a l’hora de validar els resultats –tècnicament, el llindar de validesa-, en 13 dels 14 referèndums estudiats es donava per bo el sí o el no amb la meitat més 1 dels vots dipositats a les urnes. L’informe constata que en contextos occidentals, com ara el Quebec i Escòcia, els llindars són l’excepció i no pas la norma. Malgrat que no és una regla general, hi ha alguns exemples de requisits de quòrum en democràcies no consolidades, com en el cas de Letònia, amb un quòrum de participació del 50% dels votants habilitats. En altres contextos de transició a la democràcia, com ara Montenegro, o en estats febles com el Sudan del Sud, també s’han introduït requisits de quòrum.



Comentaris
Kosovo
El gran fetitxe del secessionisme. T'ho has oblidat Gemma: quòrum necessari: 66,7%; guanya SI: més del 50%. Tu mateixa ho has dit indirectament: en 6 dels 14 hi havia un mínim marcat per donar validesa als resultats. Per cert, des de 1980 no s'han realitzat 14 referèndums d'independència al món sinó molts més. Heu estudiat només els que justifiquen l'aberració de l'1-O ?.
Vasalls del règim
Des de qualsevol punt de vista d'esquerres, la posició de la CÚPULA dels "comuns" és repugnant: a aquestes alçades de la contesa, li fan el joc a l'immobilisme, a Rajoy i al règim. Com a esquerra han quedat definitivament desacreditats. Son fòssils.
76
Per fi s'han tret la mascara...estan amb els espanyols...
Amb la decisiò dels comuns, ara si que han dividit la societat catalana i seràn els responsables de la violència dels frustrats que pugui venir, el Lerrouxisme trenca Catalunya, ara només ens queda guanyar el referèndum i estar preparats per el "combat" més dur.
57
Més que vassalls sicaris
Els partits del frau han tingut totes les facilitats per part dels "padrins" i tots els diners per enganyar la penya bonista... amb allò de la veudel poble i ajudar el febles... Ja! A més els van foragitat els adversaris amb calúmnies i males arts. Però ja no poden enganyar més. Més que mai, el que calgui per VOTAR. Estem a punt. I que surti SI.
24
Ferran López
Molt bé el report, Gemma; però, si us plau, tingues present la precisió terminològica. 1) No hi ha "legalitat internacional", sinó dret internacional. 2) El referèndum no és pas "separatista"; és un referèndum d'autodeterminació sobre la independència de Catalunya. 3) "Separatisme" és un terme pejoratiu que assumeix l'òptica de l'opressor.
27
@Kosovo
Ets alèrgic a la Democràcia? No pateixs, no votis. Quan guanyem amb el 50%+1 sense quòrum mínim, doncs som demòcrates com els escossesos (no com kosovo) i caspaÑa ho es com Yugoslavia (no com GB), pots instal·larta a: Les Urdes, Majalaonda, Puerto Urraco, Murcia, Valladolit,... Et trobaras com a casa entre els que prefereixen la democrácia Orgánica!
56
fu man txu
Com es fan els referendums d´independencia al mon? Es fan pactats. I si no hi ha pacte per a fer-ho, es declara directament la independencia. Tenim un Parlament elegit democraticament i amb un mandat votat a les urnes. No n´hi ha prou?? Crec que a Catalunya volem ser mes papistes que el papa. Aixo acabara amb una DUI, ja ho us dic jo.
12
rMON LES CORTS
AMB EL REFERENDUM, SALTEN MOLTES CARETES. Ja era hora que tothom sabes qui fa a PUTA i la RAMONETA.
2
tambe....
Frontera de Cataluña am les Coves d'en Cimany !!
3
Terricabras tenía que ser
Sólo eso ya le quita toda credibilidad al informe. Lo debieron parir él, Tremosa, Solé y Gambus una tarde jugando a la butifarra y pasándose con la ratafía. Los autores finales del informe meros guiñoles al servicio del régimen secesionista masiano del 2012.
18
Ramona lliri de pastor
Ep. hem d'anar tots i totes a votar, i donar el nostre SI, i desfer-nos per a sempre del collar anorreador dels caspnyols, ep, em dol que en diguis la ramoneta, encara que és compren, el pares m'hi van dir, i és clar que la Frontera de Catalunya no serà ambl les Coves d'en Cimany, sinó tot i no podent votar junt a tot el _Roselló, i naturalment esperem que si guanyem, en prenguin camí les illes, València, que encara que no els doni prou la volta, el valència, n'és la llengua catalana. Ramona
2
Ramona lliri de pastor
Faran el que en puguin fer, està més que clar, els dono un vot de confiànza, i ep! tot i que n'és de lògica, en dol que en diguis la Ramoneta, els pares m'anomenaven així, la frontera no en serà sols en les Coves d'en Cimany, sinó en tot el Roselló que no en podrà pas votar, tots/es no perdeu mai l'esperança encara que n'és un cistell sense nança, l'hem d'agafar fort, i alliberar-nos del collar que ens anorrea com a nació. Ramona lliri de pastor
0
Jaume
El referendum de Croacia pactat? Despres dles atacs dels espanyols, perdo, volia dir dels Serbis 15.000 morts i mols més desapareguts.
0
Escòcia
El primer comentari pren com a referència interessada el referèndum de Kosovo per comptes del d'Escòcia sense adonar-se que amb això posa l'Estat espanyol a l'alçada de l'estat totalitari serbi de Milosevic i els seus hereus en comptes de posar-lo al nivell del Regne Unit o del Canadà. Gràcies per deixar-ho clar. És d'això precisament que en volem fugir. Si el Regne d'Espanya fos com el Regne Unit potser seria diferent.
6

envia el comentari