El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha titllat de “fet històric” la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que s’aprovarà la pròxima setmana al Parlament i que anul·la “totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”. En declaracions a l’ACN, Cruanyes l’ha definit també com una “victòria”. Ha celebrat també que per llei l’Arxiu Nacional de Catalunya estarà autoritzat a fer públic un registre de les persones condemnades pels judicis polítics del franquisme. Cruanyes ha ressaltat que es donarà a conèixer la llista dels 63.961 processos que van tenir lloc a Catalunya des del 38 quan van posar els peus els franquistes a Catalunya fins al 78.
La llei va sorgir de la mateixa Comissió de la Dignitat, amb el suport d’altres associacions memorialistes com Immolats per la llibertat a Cat, Associació d’exbrigadistes presos del Franquisme a Catalunya, ex guerrillers, Òmnium i altres, que va aconseguir la suma de JxSí, CSQP i la CUP. Durant tot el procés de gestació de la llei, la Comissió ha treballat amb ells colze a colze, i qualsevol canvi que s’ha produït l’han consensuat. En aquest context, Cruanyes ha afirmat que la normativa també rebrà el suport del PSC, qui ja va votar favorablement el dictamen de la llei. La llei, ha explicat Cruanyes, es basa en el fet que el Parlament té una obligació històrica de respondre davant la situació dels processos franquistes que el Congrés i la justícia espanyola “no han volgut tocar”. Uns processos realitzats pels tribunals franquistes que, segons Cruanyes, van vulnerar la legalitat vigent perquè en aquell moment a Catalunya la justícia estava en mans de la Generalitat. “La creació dels tribunals es va fer contra la legalitat i vam demanar al Parlament que declarés la il·legalitat d’aquests tribunals i que, per tant, en ser aquests tribunals il·legals són nul·les totes les actuacions que van fer aquests tribunals com són totes les resolucions que van fer”.
El portaveu de la Comissió de la Dignitat ha destacat que van voler anar més enllà del que declarava la llei en un inici, que era “reforçar el sentit de reparació de la llei”, perquè l’objectiu era “reparar i compensar les persones i famílies que es van veure afectades per aquests processos”. Per això, ha afegit, s’ha introduït a la llei quan es publiqui la llista dels 63.961 processos que es van fer a Catalunya des del 38 quan van posar els peus els franquistes a Catalunya fins al 78.
Tot i que inicialment el text de la proposició de llei que va superar el debat a la totalitat establia que el departament de Justícia seria l’encarregat d’emetre una “certificació de la nul·litat” de les sentències, ara s’ha suprimit aquest paràgraf i s’autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori un llistat de les sentències i les condemnes en què constin el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada”, segons estableix l’apartat 1 de la primera disposició addicional. A més, el text estableix que aquesta llista s’ha de publicar el mateix dia de l’entrada en vigor de la llei, que serà l’endemà que sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El text acordat entre els grups parlamentaris també preveu que l‘Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi la llista si té coneixement de casos que no constin a l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya.
Per a Cruanyes, tota la llei és “una victòria”. “Quan es parla de memòria sembla que es fan declaracions d’intencions i de principis, però la memòria té uns deures i un és reparar les víctimes i hi havia una injustícia per reparar que era tots aquests milers de persones sotmesos a processos de consells de guerra i que van perdre la llibertat”, ha afegit. En aquest sentit, ha celebrat que aquesta llei declara la il·legalitat d’aquests processos i els anul·la. “És un fet històric, malauradament massa històric perquè arriba després de massa temps. El franquisme es va acabar fa 40 anys i hem hagut d’esperar 40 anys més”.
