El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat aquest dimarts a l’Estat espanyol per inhabilitar l’expresident del parlament basc, Juan María Atutxa, que el 2003 es va negar a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale després de la il·legalització de Batasuna. Segons el Tribunal d’Estrasburg, en la sentència contra Atutxa es va violar l’article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que garanteix el dret a un judici on la causa es presenti “equitativament, públicament i dins d’un termini raonable davant d’un tribunal independent i imparcial”. Així, Estrasburg accepta el recurs presentat per Atutxa i dos exmembres més de la mesa del parlament basc, Kontxi Bilbao i Gorka Knorr, que van denunciar que havien estat condemnats pel Suprem sense poder-se defensar.
Atutxa, expresident del parlament basc, Gorka Knorr, vicepresident, i Kontxi Bilbao, membre de la mesa, van ser condemnats pel Tribunal Suprem espanyol per negar-se a dissoldre els grups parlamentaris de Batasuna. El sindicat d’ultradreta Manos Limpias els havia denunciat per desobediència i en dues ocasions, el novembre del 2005 i el desembre del 2006, havien estat absolts pel Tribunal Superior. Manos Limpias va apel·lar les sentències al Suprem, que el 2008 els va trobar culpables de desobediència i els va inhabilitar per un període d’entre 12 i 18 mesos. El Suprem va considerar que el president del parlament basc i els membres de la mesa havien “deliberadament i obertament rebutjat” complir amb les ordres que obligaven a la dissolució del grup parlamentari de Batasuna. Però el seu judici es va fer sense l’opció que poguessin declarar, i per això la justícia europea considera que Atutxa, Knorr i Bilbao van veure violats els seus drets en base a l’article 6.1.
La sentència d’Estrasburg assenyala que el Tribunal Suprem va condemnar Atutxa, Knorr i Bilbao sense que testifiquessin i assegura que va decidir sobre les “intencions” dels tres polítics “examinant els fets provats en instàncies inferiors” i “arribant a la conclusió per deducció, sense haver escoltat els interessats, que no van tenir l’oportunitat d’exposar al tribunal les seves raons”. “El Tribunal considera que les qüestions examinades pel Tribunal Suprem requerien el testimoni directe dels acusats”, diu la sentència, que per això considera que “d’acord amb el conjunt de circumstàncies del procés” Atutxa i la resta de la mesa “van ser privats del seu dret a la defensa”
