La dona que mira

Siri Hustvedt | Europa Press

 

 

Siri Hustvedt, que escriu novel.les com els àngels, té una altra vessant que els seus fans coneixem bé, la de l’assaig. De sempre, Hustvedt, s’ha pres la molèstia de, de tant en tant, deixar l’esfera de la ficció -on se’t passen comptes d’una manera relativa- i utilitzant la seva potència analítica i la seva capacitat per raonar a través de la ploma, baixar a l’arena de l’argumentació sobre la realitat. Quedar-se en el món literari de cadascú és una opció legítima, però trobo que és d’agraïr que, pulveritzat el mur de Berlín -el de debò i el concepte- i pràcticament anorreada la militància en les lluites de la realitat per part dels intel.lectuals occidentals, siguin les que siguin, un d’ells s’hi fiqui de ple i en tregui un assaig de més de 500 pàgines.  Un hom pot arribar a pensar que la mandra i la comoditat ens estan guanyant, tant als intel.lectuals que han d’analitzar i escriure, com als ciutadans que han de llegir i, si de cas, criticar. Si els analistes no analitzen ni escriuen, a qui hem de llegir, si ens volem treure la son de les orelles? Potser només ens queden els qui escriuen sota l’amenaça de presó, exili o mort en països on tothom és a una trinxera o altra, on ningú no pot permetre’s el luxe de ser apolític o neutral. I també ens queden els filòsofs, és clar, però aquests, pobrets, ja no són als plans d’estudi dels cicles formatius de ningú. Potser arribarà el dia que els metges ens els receptin, una mica abans de la fi del món.


Però deixem les digressions, ara, que del que us volia parlar és del darrer assaig de la Hustvedt, que acaba de sortir en català a Edicions 62, en versió de Ferran Ràfols, el principal traductor de l’autora nord-americana a la nostra llengua. Hustvedt divideix el seu assaig «La dona que mira els homes que miren a les dones» en tres parts. A la primera, es dedica a analitzar l’obra de diversos artistes mascles i quina és la visió que donen de les dones que apareixen als seus quadres, pel.lícules, etc. Hustvedt parla de Picasso i altres artistes plàstics però també de Mapplethorpe, Almodóvar, Wim Wenders i el seu film dedicat a la ballarina i coreògrafa Pina Bausch.

 

En un punt determinat, Hustvedt es pregunta «La història de l’art està plena de dones ajagudes nues per al consum eròtic dels homes. Aquelles dones no suposen, majoritàriament, cap amenaça, no us sembla?». 


L’autora dedica un capítol, també, a Louise Bourgeois, artista i escriptora, una dona molt més «amenaçadora» que les models nues, que va haver-se de treballar a fons la seva carrera i el fet d’inscriure el seu nom dins l’univers artístic contemporani, on les cireres les remenen els de sempre.  Hustvedt ha dit més d’un cop «una dona artista o intel.lectual ha d’estar preparada: se l’atacarà i castigarà». 

 

Com acostuma a fer l’autora, en aquest nou assaig es recolza i s’explica també a través d’històries personals, anècdotes sobre ella mateixa i la seva mare, sobre ella mateixa i sa filla. Arriba a la conclusió que les noies tenen un marge de llibertat més gran per explorar les formes masculines que no pas els nois per explorar les formes femenines. 

 

D’aquí passem a una segona part, dedicada a aportar nous enfocaments a la idea de la separació cos/ment, divisió de vegades massa exagerada, però que ve d’antic. En una entrevista recent a l’Ara, amb Jordi Nopca, Hustvedt deia «el dualisme entre cos i ment arrenca molt abans de Descartes: cal remuntar-nos fins als presocràtics. (...) Des de fa mil.lenis reciclem aquests pensaments primigenis. És evident que hi ha hagut importants canvis tecnològics, i que la configuració política del nostre món és diferent, però els prejudicis evolucionen lentament.»

 

A la tercera part del llibre, «Què som?», que l’autora subtitula com «Lectures sobre la condició humana», hi trobem la Hustvedt-lectora apassionada de Perec, Freud, David Chalmers, Kierkegaard, Margaret Cavendish i un llarg etcètera. Aquest apartat, fet parcialment a partir de conferències que l’autora ha anat fent a diferents països, explora el món des de diversos punts de vista, des de diverses disciplines científiques i humanístiques.

 

Acabem el llibre als seus peus, com sempre. Amb la sensació que ens hem empassat una pila de vitamines essencials per al cos i per la ment que tenien, a més, un sabor deliciós.



Comentaris
Vlad
Allò que als USA se'n diuen overrated. Sobrevalorat. Vaig llegir un llibre seu i me'l vaig acabar per punt d'honor. L'hauria publicat per ser la dona de qui és? Catalunya és un botó de mostra del nepotisme que belluga la cultura. Fem una llista d'endollats? Publicarien i vendrien sense influències?
0
tururut
Pel que fa a la Hustvedt, t'ha quedat un comentari masclista de manual, company Vlad.
0
Anna Armendares
Perdoneu la meva ignoràcia, pero no sabia que existia aquesta escriptora. Tot el que he llegit en aquest articles es força vell, i fa anys que s`en parla. De fet s`en ha parñat sempre, encara que fos mes minoritari. Pero canviar els papers home/dona o ment(cos es una tasca titànica. I amb l`hedonisme i el consumisme que ens domina no veig pas que anem per bon cami de fer-ho. Potser el problema es mes econòmic i social, a hores d`ara que no pas intel´lectual.
0

envia el comentari