Turquia vota "sí" a donar més poder a Erdogan

Els partidaris d'ampliar les competències del president superen per un estret marge als contraris (51,35%-48,65%)
Erdogan tindrà encara més poder com a cap d'estat | Reuters/EP

 

El 'sí' a l'ampliació de les competències del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan ha aconseguit el triomf en el referèndum celebrat aquest diumenge a tot el país. Els partidaris del 'sí' han obtingut un 51,35% de vots (amb més del 99% escrutat) davant d'un 48,65% que han optat pel 'no', malgrat les denúncies dels partits de l'oposició, que han qüestionat la legitimitat del referèndum per irregularitats en el recompte.

 

El 'sí' s'ha imposat principalment a l'interior de la península d'Anatòlia, mentre que el 'no' ha estat l'opció més votada a la costa mediterrània, a la part europea de Turquia i al sud-est del país, de majoria kurda. A Istanbul, la ciutat més poblada del país, amb 14,8 milions d'habitants, amb el 96,57% del recompte el 'no' ha guanyat amb un estret 50,74% enfront del 49,26 del 'sí'.

 

Aquesta reforma constitucional suposa la supressió de la figura de primer ministre per a la instauració d'un sistema presidencial en el qual el president és alhora cap d'Estat i de Govern. A més, Erdogan tindrà la possibilitat de governar fins el 2029, atès que la nova Constitució no s'aplicaria fins als propers comicis en 2019 i tindria opció a dos mandats.

 

Entre les noves competències que tindrà el nou president figurarà la designació i destitució d'alts càrrecs sense necessitat del vistiplau parlamentari, a més de la potestat d'emetre decrets amb força de llei sobre diferents qüestions socials, econòmiques i fins i tot polítiques.


A més, i trencant amb la tradició constitucional fins avui, el president podrà ser membre i fins i tot líder d'un partit polític. Per poder convertir-se en cap d'Estat a l'agost de 2014, Erdogan va renunciar a ser membre de l'AKP, si bé mai ha deixat de ser el punt de referència del partit i una figura onmipresent.

 

Però potser, l'apartat que més preocupa als grups de defensa dels Drets Humans és el relatiu al creixent poder que el president tindrà sobre el sistema judicial, quelcom que ja havien denunciat en els últims anys i que es va aguditzar arran de la temptativa colpista, amb la purga de nombrosos magistrats.

 

Gràcies a aquesta reforma, Erdogan podrà designar a més integrants de l'Alt Consell de Jutges i Fiscals (HSYK, per les seves sigles en turc), l'òrgan que regula la professió judicial al país i assigna els llocs, i del Tribunal Constitucional, encarregat d'interpretar la Carta Magna i jutjar els delictes comesos per alts càrrecs.

 

Pancartes del "sí" i el "no" | Reuters/EP

 

Conseqüències del referèndum

El principal argument esgrimit per Erdogan i l'AKP en els últims anys a favor del sistema presidencial ha estat que Turquia necessita estabilitat, entre altres coses perquè té un conflicte obert al sud amb els separatistes kurds, i la dicotomia entre president i primer ministre impedia la bona governança.

 

No obstant això, amb el sistema que es vol imposar existeix la possibilitat que en un futur el país pugui trobar-se governat per un president d'un determinat partit i un Parlament encapçalat per una altra formació política, amb les dificultats que això podria implicar.

 

A nivell nacional, cal esperar que segueixi endavant amb la campanya contra els rebels del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), amb els quals es va trencar l'acord d'alto el foc en l'estiu de 2015, provocant una recrudescència del conflicte.

 

Erdogan també va embarcar a Turquia a l'agost de 2016 en una doble croada en el nord de Síria: contra el grup terrorista Estat Islàmic i contra les forces kurdes sirianes, que s'estaven fent fortes a la zona i amenacen amb crear un territori autogovernat en aquesta part del país. En això, els analistes tampoc esperen canvis.


Relació amb la UE

Potser, on puguin produir-se més canvis, tenint en comptes les declaracions que ha fet Erdogan, és en la relació amb la Unió Europea. Turquia és país candidat des de 2004, si bé va sol·licitar l'entrada en el club europeu en 1987, però les negociacions d'adhesió han avançat a ritme lent i amb freqüents trobades.

 

Després de l'acord migratori signat al març de 2016 per frenar l'arribada massiva de refugiats i immigrants a Grècia des de Turquia, la relació amb la UE va viure una temporada de calma, que es va tibar arran del cop d'estat i ha acabat culminant en un dur encreuament de declaracions durant la campanya electoral per al referèndum.

 

El president turc ha advertit que després del referèndum Turquia revisarà la seva relació amb la UE, a la qual ha acusat de demorar l'entrada del país en el bloc. No obstant això, el 'think-tank' Consell Europeu sobre Relacions Exteriors (ECFR) considera "improbable" que es produeixi una suspensió de les converses d'adhesió per ara, encara que fos el que va recomanar el mes passat el Parlament Europeu.

 

Questionen la legitimitat del recompte de vots

 

El Partit Republicà del Poble (CHP), en l'oposició, ha qüestionat la legitimitat del recompte dels vots en el referèndum de reforma constitucional d'aquest diumenge per la decisió de la Comissió Superior Electoral (YSK) d'acceptar vots sense el segell pertinent.

 

"La YSK ha fracassat en permetre el frau en el referèndum", ha denunciat el vicepresident del CHP Bulent Tezcan en declaracions a la premsa des de la seu de la formació a Ankara. La YSK ha publicat una nota a la seva pàgina web hores abans del tancament de la votació en la qual assenyala que acceptarà vots sense el segell oficial tret que es demostri que són fraudulents ja que ha rebut multitud de queixes denunciant que els funcionaris de la pròpia YSK no estampaven els segells.



Comentaris
...i en quantes trampes ha guanyat?
Ostres!!!...un altre que també pot designar " a dit" els jutges, com el rajoi.....vaja, Turquia té una democràcia com l'espanyola....quina podridura.
0
oi ?? que...
50+1 desastre total !!!!
7
Esperaven alguna altra cosa?
Tots el que podien votar no deuen ser a la presó.
0
Turquia té un president com Puigdemont
Li agrada fer referèndums i guanyar-los usant els mitjans que calgui.
11
Jordi González
La democràcia té aquesta grandesa i alhora vulnerabilitat. Els votants poden triar estúpidament un dictador que en poc temps els treurà aquest mateix dret. A veure si aprenem a votar, a Turquía i a Catalunya. Com pot ser que tanta gent voti CUP? Estan malalts?
1
Molotov
si le das mas poder al poder, mas deprisa te van a venir a JODER!
0

envia el comentari