Més de 5.000 persones veuen recórrer la Dansa de la Mort pels carrers de Verges

El municipi baix-empordanès torna a ser un dels epicentres de la Setmana Santa catalana
Imatge dels cinc esquelets dansant a Verges | ACN

 

 

Un any més la Dansa de la Mort ha recorregut els carrers de Verges (Baix Empordà). Enguany han estat prop de 5.000 persones les que han vist una de les representacions més clàssiques que se celebren a Catalunya durant la Setmana Santa. La Dansa de la Mort és un ball macabre representat per cinc esquelets disposats en forma de creu i que dansen al so d'un tètric tabal. L'orígen d'aquesta tradició es remunta a l'edat mitjana quan la pesta assolava diverses poblacions. D'allà en van sorgir moltes danses, entre elles la de Verges que es va recuperar el segle XVII i que ha perdurat en el temps. Abans de la Dansa de la Mort s'ha fet la clàssica representació de la Passió de Crist, on hi ha participat bona part dels veïns de la localitat. Una col·laboració que posa en valor el president de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó. "Tot el poble dedica esforços a que la processó surti bé, sabem que ens visita molta gent i tenim ganes de millorar cada any", ha concretat.


Un any més Verges ha estat un dels epicentres de la Setmana Santa. La població ha multiplicat per quatre la seva població habitual (1.200 habitants) per veure la processó, que com cada any, guardava un dels moments més esperats, la Dansa de la Mort; cinc esquelets recorrent els carrers de Verges davant d'un públic en silenci i amb l'únic acompanyament d'un tabal en una tenebrosa escena que cada Dijous Sant es repeteix al municipi baix-empordanès.
 

Abans de la macabra dansa però, els veïns de la localitat han participat en la representació de la Passió de Crist, una representació que, com tantes altres que es fan arreu, escenifica diversos moments de la vida de Jesús, amb especial atenció als últims moments a la creu. Tot plegat dona pas a la processó on els cinc esquelets, dos d'ells adults que dansen, un amb una daga, símbol de la mort, un altre amb una bandera amb la inscripció llatina 'Nemini Parco' que traduït significa 'No perdono a ningú'.
 


Amb ells tres nens completen la dansa. Dos dels petits duen uns platets amb cendra; un element que vol fer referència al que espera a tots els humans al final de la seva vida: "ets pols i en pols et convertiràs". Per últim, el tercer infant, ensenya un rellotge sense broques. El missatge de la Dansa de la Mort és clar: ningú pot aturar el temps i a tots ens espera la mort. Als esquelets els segueixen quatre personatges més, vestits amb túniques, que carreguen les torxes. El conjunt el completa un altre esquelet que porta un estendard on hi ha dibuixades dues tíbies amb la frase ‘Lo temps és breu’, en català antic.


Enguany no hi ha hagut grans canvis en ni l'escenografia, ni en el vestuari, però sí que s'ha aprofitat per presentar un llibre, escrit per Marian Serrà amb il·lustracions de Pilarín Bayés que explica la història de la Processó de Verges. 



Tot el poble implicat 



Una de les particularitats de la Processó de Verges és la implicació que mostren tots els habitants. El president de l'Associació de la Processó de Verges, Tono Casabó, explica que els 1.200 ciutadans de la vil·la participen d'alguna manera en què tot surti bé. En aquest sentit, destaca que, malgrat que el que es veu son els 500 figurants que desfilen o que fan la representació, al darrere hi ha molta gent que treballa tot l'any perquè surti bé. "La processó de Verges surt, perquè la gent de Verges vol que surti", ha reblat Casabó.
 

Durant tres anys, el cantautor i fill predilecte de Verges, Lluís Llach, va dirigir aquesta representació. L'any 2012 va deixar la primera línia després d'introduir-hi diversos canvis però, no obstant això, el cantant hi continua involucrat i forma part de la direcció de la Passió. Casabó posa en valor el fet d'haver "renovat, mantingut i també millorat" la representació.



Comentaris

envia el comentari