Zoo: "Està tot molt lligat a nivell estructural perquè certes coses no es puguin canviar"

El grup valencià presenta ‘Raval’, un segon disc rebut amb molta expectació i amb lletres que adverteixen que cal molta feina per a un canvi social
D'esquerra a dreta, Héctor Galán, Toni Sánchez 'Panxo' i Arnau Jiménez, components de Zoo, posant per a l'ACN a València | ACN

 

‘Raval’ és el títol del segon i esperat disc dels valencians ‘Zoo’, un treball que camina entre les expectatives generades a les xarxes socials i unes lletres que proclamen que queda molt de camí per fer a nivell social després del canvi polític al País Valencià.

 

En una entrevista amb l’ACN, els components d’aquest col•lectiu musical de Gandia (Safor) assenyalen que a diferència de l’optimisme, l’esperança i la imminència de canvi que transmet l’anterior ‘Tempestes vénen del sud’ (2014) en aquest nou disc hi ha l’advertència de fons de que tot està per fer.


“Està tot molt lligat a nivell estructural i profund perquè certes coses no puguin canviar-se”, considera el cantant Toni Sánchez, ‘Panxo’, en aquesta entrevista afegint que moltes lletres suposen un bany de realitat. El primer avançament del disc, la cançó ‘El cap per avall’, ha rebut gairebé 275.000 visites a youtube en tres setmanes, una expectació que ha sorprès els membres del grup. El disc estarà a disposició dels seguidors a partir del 24 de març a les plataformes digitals i a les botigues.

 

‘Panxo’ reconeix que Zoo ha treballat el nou llançament pensant en aquestes expectatives i conscient que el grup ha tingut una trajectòria ràpida d’ençà de la cançó ‘Estiu’ i el disc anterior, amb nombrosos concerts. Amb tot, es mostren sorpresos per la repercussió de l’avançament d’aquest segon treball, una cançó que és una crònica del País Valencià “des d’una mirada de resistència en les darreres dècades”, tal com l’ha definida el guitarrista i també cantant del grup, Arnau Jiménez. 


“Ens hem donat un cop contra la realitat. No era tan bonic ni fàcil construir un gran canvi al País Valencià”

A diferència de l’anterior, Zoo explica que les lletres estan influïdes pel canvi polític valencià. Jiménez exposa com a grup perceben “un canvi simbòlic” perquè “ja no hi ha un odi explícit i un boicot envers la llengua” però que sempre han actuat al marge de les institucions i que, per tant, no els ha influït el canvi. El cantant ‘Panxo’ afegeix que és dur veure com el canvi és tan sols simbòlic però ho atribueix a la dificultat de poder teixir transformacions estructurals més profundes. “Ens hem donat un cop de realitat. No era tan bonic ni fàcil construir un gran canvi al País Valencià”, rebla. 

“Som un barreja de rap, techno, breakbeat, reggaeton, rock i moltes més etiquetes d’aquestes que no serveixen per a res”. Així es defineix Zoo al seu web oficial. L’essència de fusió musical del grup continua en aquest segon treball, ‘Raval’, un nom que obre possibilitats d’interpretacions i retrotrau a la “part forana de la ciutat, on viu el món més marginal”, explica Arnau Jiménez, que assenyala que, a banda, el nom té connotacions sentimentals per a ell. El guitarrista precisa que és també el nom d’una casa comunal a la Vall de Gallinera (Marina Alta) on va morir un amic seu. 

“No ens sentim ni referent ni relleu de res, són etiquetes que ens posen” 

Després que Obrint Pas i La Gossa Sorda hagin deixat els escenaris i amb l’anunci que Aspencat farà el mateix al llarg d’aquest 2017, els Zoo rebutgen ser considerats com un referent de l’escena musical del País Valencià. Al respecte, ‘Panxo’ puntualitza que són etiquetes inevitables però que personalment el grup no se sent “ni referent ni relleu” d’altres bandes valencianes. 

El grup constata la gran rebuda que sempre tenen a Catalunya i l’interès pels grups valencians però remarca que hi hauria d’haver més recorregut dels grups catalans al País Valencià i més grups valencians al Principat, en una realitat cultural conjunta. Al respecte, Arnau Jiménez assenyala que hi ha molts grups de qualitat i amb estils molt diversos al País Valencià que es coneixen poc a Catalunya, i viceversa, i que la realitat apareix sovint filtrada tan sols en referències. ‘Panxo’ afegeix que aquestes referències també condicionen la percepció dels estils musicals i que el fet d’estar en la mateixa escena valenciana “fa que s’encaselli tot en el mateix estil”.

“Intentem que les sentències contra rapers no ens condicioni però és difícil perquè el que està passant és molt greu”

Les recents sentències contra els rapers Pablo Hasél i Valtonyc per lletres de les seves cançons ha fet que el grup pensi una mica més a l’hora de composar les lletres. “És una victòria d’ells, però vas més amb cura perquè no vols que et toqui. Intentem que no ens condicioni però és difícil perquè el que està passant és molt greu”, reconeix ‘Panxo’. Al seu torn, Jiménez assenyala que l’estil de Zoo no és tan explícit i busca el sarcasme, a diferència d’altres lletres de rapers, que són més directes. 

Amb tot, els dubtes han arribat a l’hora d’utilitzar la veu samplejada de la ministra Fátima Báñez en una cançó, ‘Dilo en castellano’, on col•labora també el cantant de Def con Dos, César Strawberry (condemnat a presó per uns tuits on ironitzava sobre ETA i els Grapo). En la cançó es descriuen “les clavegueres de l’estat”, segons que explica ‘Panxo’, i s’utilitza la veu de Báñez en un moment on agraeix a la Verge del Rocío l’ajuda per sortir de la crisi. El cantant afegeix que si bé abans no hi hagués hagut cap dubte en posar la veu de la ministra ara s’han hagut d’assessorat per fer-ho. Al punt que de manera divertida apunta: “En certa manera estem pregant a la Virgen del Rocío perquè no vinguin a per nosaltres”.



Comentaris
Nelson
Zoo: un descobriment. La meitat dels visionats del "Cap per avall" i "Estiu" deuen ser meus, hi estic enganxat :-b Enhorabona
0

envia el comentari