Deixalles electròniques: el progrés que intoxica el planeta

La ràpida evolució de la tecnologia genera cada vegada una quantitat més elevada de residus d’aparells trencats que acaben transformant-se en deixalles acumulades en els països menys desenvolupats

Residus electrònics | Europa Press

 

Smartphones, ordinadors, televisions, tablets, electrodomèstics. El consum de productes electrònics i tecnològics s’ha disparat a occident i en els darrers anys ha passat a formar part de les nostres vides. Però la ràpida evolució de la tecnologia genera cada vegada una quantitat més elevada de residus d’aparells trencats que acaben transformant-se en “deixalles electròniques” acumulades en abocadors, majoritàriament en països subdesenvolupats. Aquestes contenen substàncies tòxiques i poden representar una amenaça tant per a la salut de les persones com per al medi ambient. 


Els Residus Electrònics i Tecnològics (també coneguts com a RAEE) han passat a ser un dels problemes ambientals més greus a escala global. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, els RAEE són "tots aquells aparells que necessiten electricitat", i entre ells s’inclouen des dels grans i petits electrodomèstics fins a equips d’informàtica i telecomunicacions. Aquests aparells es componen de materials com plàstics, metalls o vidre, però també contenen substàncies tòxiques com el plom o el mercuri, fet que els converteix en residus perillosos si no es reciclen de forma correcta. 

 

El programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (UNEP) calcula que cada any es produeixen 50 milions de tones d’aquests residus, afectant principalment als països més pobres. Això suposa un problema tant pels països desenvolupats com pels països en desenvolupament. Pel que fa als primers, produeixen grans quantitats d’articles tecnològics que acaben sent llançats i, per altra banda, els segons arriben a interessants acords per rebre les “deixalles” i tractar el seu reciclatge. 


Un viatge de Nord a Sud

 

Els RAEE, regulats internacionalment per la Convenció de Basilea, que especifica el trasllat il·legal d’aquests productes, es troben a hores d’ara viatjant de Nord a Sud, transportats en contenidors per a vaixells fins a ports lliures (és a dir, sense tarifes per a les importacions i exportacions) en països en desenvolupament.

 

Segons l’informe de la UNEP, l’any 2014 menys d’una seixantena part de residus van ser correctament reciclats. Es reconeix que hi ha un negoci il·legal darrere d’això. L’any passat, de tots els residus produïts per Europa, tan sols un 35% d’aquests van ser introduïts per vies oficials de reciclatge.

 

Tot i que les lleis de la UE no permeten l’exportació d’aquests residus, les deixalles es transporten en contenidors etiquetats com a “mercaderia de segona mà” amb “l’objectiu” de reduir l’anomenada “bretxa digital” entre els països occidentals i els menys desenvolupats. A més, tal i com ha explicat en declaracions al Món l'expert en RAEE a Greenpeace Espanya Julio Barea, “molts dels productes són catalogats ‘d’ajuda al desenvolupament’ de manera que és més fàcil inserir-los en els països més pobres”. La gran contradicció de tot això és que s’estima que, de tots els productes que es transporten com a “mercaderia de segona mà”, aproximadament un 75% d’aquests es troben “destrossats o en mal estat”, segons l’estudi Envenenando la Pobreza de Greenpeace Espanya. 

 

Els països desenvolupats compten amb unes normatives molt estrictes pel que fa als processos de reciclatge, a diferència dels països en vies de desenvolupament, que no disposen d’una legislació sobre la gestió de residus, i el procés del reciclatge és molt més barat. 

 

Així, Estats Units i Europa són els principals exportadors de Residus Electrònics i Tecnològics i, segons Greenpeace, les zones més conflictives “en tema de residus electrònics” i que importen aquestes deixalles per a tractar el seu reciclatge són Guiyu (Xina), Chenai o Bombai (a l’India) i Ghana i Nigèria, a l’Àfrica. Paradoxalment, Xina és el país que més quantitat de residus rep, però alhora és un dels grans productors de la indústria tecnològica. Segons un informe de la Universitat de les Nacions Unides, la quantitat de residus electrònics ha crescut un 63% en cinc anys, dels quals més del doble es troben a la Xina. A les regions de Guiyu, Qingyuan i Taizhou arriben milers de tones de deixalles electròniques cada dia, algunes procedents del mateix país i la majoria dels països desenvolupats. 

 

Un mal per al medi ambient i per les persones

 

Els treballadors dels abocadors en els països menys desenvolupats (d’entre els quals la gran part d’ells són nens) es dediquen a desmuntar els aparells per aconseguir els materials desitjats i posteriorment vendre’ls, treballant en constant contacte amb les toxines que aquestes deixalles contenen. Entre els materials més tòxics es troba el plom, els ftalats, el mercuri, l’antimoni o el clorobenceno. Tots ells, provoquen greus efectes sobre les persones i animals que hi prenen contacte, provocant danys en el sistema respiratori o reproductor.

 

Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat aquest març, ha alertat del perill al qual es troben exposats els nens que treballen en aquests abocadors, ja que el contacte amb les toxines que contenen les deixalles pot causar-los “danys pulmonars, càncer, o fins i tot pot produir efectes en el seu coeficient intel·lectual”. 

 

Crema de productes electrònics a Ghana | Europa Press

 

Pel que fa al medi ambient, la crema d’aquests productes (majoritàriament en els països menys empobrits) l’acumulació i el tractament del reciclatge d’aquests productes provoca un augment del diòxid de carboni i de l'escalfament global.  

 

El procés de fabricació: el primer pas per reduir les substàncies tòxiques

 

La toxicitat d’aquests productes no se centra tan sols en els seus residus, sinó que comença amb el seu procés de producció. La reducció d’aquests materials tòxics a l’hora de fabricar els aparells electrònics podria reduir el problema de la contaminació que generen i facilitaria el seu procés de reciclatge. 

 

Segons el “Rànking verd d’Electrònics” de Greenpeace, on s’enumeren les empreses que utilitzen menys materials tòxics a l’hora de produir els productes, es posiciona a Nokia, Samsung o Sony com les més lliures de materials contaminants i se situa a Apple en novena posició. 

 

Per alta banda, el problema de l’acumulament dels residus electrònics també afecta Occident, no tan sols perquè es troben ubicats alguns abocadors (on els aparells es tracten amb millors condicions respecte als països menys desenvolupats) sinó perquè a causa de l’exportació de les deixalles electròniques les empreses de reciclatge s’estan quedant sense feina, i moltes s’han vist obligades a tancar per aquest motiu. 

 

 

Quina seria la solució?

 

Com a conseqüència de la desastrosa situació mediambiental que provoquen aquests residus, les organitzacions ecologistes demanen solucions als governs per exercir un control sobre les deixalles electròniques. Hi ha diferents opcions sostingudes pels experts. Per una banda, es considera que s’hauria de regular el tràfic il·legal d’aquests productes, i per l’altra, se sosté que la solució recau en eliminar les substàncies tòxiques dels aparells a fi de poder reciclar-los completament.

 

Segons Barea, una de les solucions més simples i viables seria “poder retornar els aparells electrònics que ja no necessitem i obtenir-ne un benefici econòmic”. D’aquesta manera, assegura, es podrien “reutilitzar d’una forma més correcta, ja que ara per ara tan sols es reutilitza un 5% d’aquests productes”. 



Comentaris
JT
Això dels "evocadors" de deixalles electròniques és un concepte ple de suggeriments. Perdoneu però ho havia de dir!
0
ona
Tot plegat és molt trist però he acabat de llegir l'article rient: còmic expressar la preocupació sobre les deixalles electróniques teclejant en un ordinador i esperant que mils de persones ho llegim en un ordinador, mentre de reüll mirem el mòbil i més enllà hi ha la tv. Si voleu que prenem conciència denuncieu l'estafa que obliga a comprar cosntantment donat que els aparells surten amb data de caducitat; l'explotació als països que els fabriquen; l'afany de consum desmesurat dels usuaris etc.
0
Perdoneu...
El que fa difícil resoldre els problemes és la manca de regulacions -i de sensibilitat- mediambientals als països del tercer mon on acaben aquests aparells, venuts quan encara funcionen de 2ª mà. És el mateix que impedeix reduir les emissions tòxiques i els residus de producció en aquests països, o millorar els drets ambientals. Això passarà fins que es desenvolupin i siguin ells mateixos els que exigeixin mesures als seus governs.
1
Perdoneu...
Aquest consumisme d'usar i tirar té conseqüències catastròfiques, no només en l'electrònica, sinó en tots els àmbits. El consumisme electrònic s'utilitza també per a finançar la tecnologia militar i les xarxes de dades que serveixen per a controlar-nos cada cop més. De fet, el que ens venen és la tecnologia militar que ja ha quedat obsoleta i ja no té valor estratègic.
1

envia el comentari