La germana de l'agressor de Berga demana disculpes als dos nois agredits

La noia envia una carta a l'Andy i el Jorge i els explica que el noi pateix "un trastorn i que necessita ajuda"
Els dos joves agredits a Berga la matinada de diumenge | ACN

 

La germana del noi que aquest cap de setmana va agredir una parella d'homosexuals a Berga ha adreçat una carta als dos nois demant-los disculpes. La noia comença la missiva afirmant que "necessito fer-vos arribar tota la meva solidaritat i afecte. La meva i la dels meus pares", i assegura que "ningú podria dir-vos que la vostra lluita no sigui la de la meva família". Alhora, condemna "absolutament qualsevol acte de violència". "Us demanaria perdó les vegades que fes falta si això pogués curar les ferides que us hem ocasionat. Sé, però, que potser no serviria de molt a hores d´ara i que les ferides més difícils no són les que s'ensenyen, sinó les que s'arrosseguen per dins. I també sé que aquestes són, moltes vegades, insalvables. Ho sé perquè d'aquestes, els meus pares i jo en tenim moltes, també. I ell. Encara que sembli impossible ell també n'està ple", així explica la germana de l'agressor l'atac que van patir l'Andy i el Jorge. 


La noia deixa clar que no li agradaria que sembés que "volem exculpar el mal que us ha fet, ni minimitzar-ne les conseqüències, ni volem convertir-nos en víctimes. Ni molt menys", sinó que "simplement ens agradaria transmetre-us el que nosaltres creiem que és el motiu que explica mínimament el que va passar. Perquè, per desgràcia, si en comptes d'estar-vos fent un petó haguéssiu sigut massa alts, massa baixos, massa rossos, o, simplement els haguéssiu mirat malament, segurament també hauria passat". En aquest sentit, recorda que l'agressor "no és la primera vegada que fa mal a algú físicament. Sí que és la primera que ho fa per motius com aquest, però és que estic segura que els motius que el van empènyer a fer-vos mal no tenen a veure amb la persona a qui estimeu, sinó que tenen a veure amb el seu propi infern i el que ens ha tocat viure també a nosaltres: l'infern d'un trastorn que se'ns escapa de les mans".

 

En el text, els fa saber que "parleu amb qui parleu, tothom us podrà dir que sí, que fa molts anys que treballem al seu costat per intentar ajudar-lo, tot i que per desgràcia no hem aconseguit trobar la manera", i els confessa que ella mateixa, quan es va assabentar de què havia passat, "el primer que vaig fer, com em passa sempre, va ser enfadar-me amb ell i girar-li l´esquena. Entenc que sigui el que us passa a vosaltres. I us prometo que us entenc perfectament. I ho respecto". Explica, però, que la seva mare li va fer una reflexió: "Si ni jo mateixa, que visc diàriament el seu patiment i el dels meus pares, no sóc capaç d´entendre que té un trastorn i que necessita ajuda, no ho entendrà ningú. I per això us escric aquesta carta".


La noia els deixa clar que no els demana que deixin de fer "res que us serveixi per alleugerir el mal que el meu germà us hagi pogut provocar. Simplement vull que sapigueu que a casa nostra mai s´ha fomentat, ni per un sol instant, cap mena d´odi a ningú, i que el seu odi, que us ha fet tant de mal, també ens en fa diàriament a nosaltres i li fa a ell mateix. I que això és només la punta de l´iceberg d´una batalla que ja fa molt de temps que dura, perquè som incapaços de trobar-hi solució". "Reitero de nou, en nom meu i de la meva família, les nostres més sinceres disculpes i solidaritat pel mal que us hem pogut causar", conclou finalment. 



Comentaris

envia el comentari