El liberal Mark Rutte derrota clarament l'ultradretà Geert Wilders a Holanda

Amb un 94% escrutat, el VDD seria primera força i obtindria 33 escons, i el PVV n'aconseguiria 20
Rutte s'imposa amb claredat a les eleccions | Reuters

 

El VDD de Mark Rutte ha repetit victòria a les eleccions d'Holanda d'aquest dimecres amb molta més diferència de la que pronosticaven les enquestes. El partit de l'actual primer ministre, amb el 94,3% escrutat, obtindria 33 escons, 13 més que el el PVV de Geert Wilders, que està previst que en guanyi 20. Rutte ha assegurat que la seva victòria suposa un fre a l'avanç de l'extrema dreta a Europa: "Els Països Baixos han detingut un populisme equivocat", ha dit Rutte abans de fer-se oficials els resultats.


El partit de Geert Wilders serà segona força de la Tweede Kamer gairebé amb tota seguretat. S'imposaria finalment als cristianodemòcrates del CDA –amb els quals ha estat frec a frec tota la nit– que obtindrien 19 escons, els mateixos escons que també aconsenguiria l’altra formació liberal holandesa, el D66. Els socialdèmocrates del PvdA, que eren fins aleshores els grans socis de govern del VDD, s'han enfonsat i han perdut 29 escons, passant de 38 a 9. El VDD de Rutte també ha patit un important retrocés, passant de 41 escons a 33.

 

Els verds (GroenLinks), que han passat de 4 a 14 escons i han estat la primera força a la ciutat d'Amsterdam, han estat els altres grans vencedors de la nit. "L'atenció mediàtica internacional ha estat increïble i tots volien saber sobre l'avanç de l'extrema dreta. Aquesta és la nostra resposta a la resta del món: el populisme no ha guanyat", ha dit el líder del partit, Jesse Klaver.


Una dada significativa d'aquestes eleccions és la fragmentació del vot. Fins a 13 partits han obtingut representació al parlament, de manera que per formar govern caldrà que diverses forces polítiques facin una coalició. La majoria de partits ja havien anunciat abans d'aquestes eleccions que no negociarien entrar en una coalició amb el PVV de Wilders.

 

D'acord amb aquests resultats, el més probable és que VVD, CDA i D66 formin part de la coalició de govern, però com a mínim caldrà que un quart partit també s'hi sumi. GroenLinks, SP i PvdA són els tres possibles candidats.

 

El sistema electoral holandès, proporcional i amb circumscripció única, fa molt probables les coalicions, i dóna escons a formacions molt petites amb percentatges de vot molt baix. De fet, cap partit ha governat Holanda amb majoria absoluta des de fa dècades. Els holandesos escullen 150 diputats al parlament, amb la majoria absoluta situada en els 76 escons. 

 

 

Derrota del populisme

 

Moltes eren les esperances que havia dipositat la dreta populista en aquests comicis, especialment a França i Alemanya, on Marine Le Pen (FN) i Frauke Petry (AfD) s'enfronten en els pròxims mesos al judici de les urnes. Tot i que Wilders havia liderat durant molts mesos les enquestes, en les darreres setmanes el seu lideratge havia començat a perdre força. El que ningú esperava és que la diferència seria tan gran.

 

Wilders ha declarat que el resultat d'aquest dimecres "és un resultat per estar orgullosos. Nosaltres també hem guanyat", ha dit. El polèmic líder ultradretà ha assegurat que "continuarem la nostra lluita", i s'ha mostrat disposat a dialogar per formar part d'una gran coalició.



Comentaris
Maria Teresa
Felicitars a Holanda pels resultars electorals. I per la seva llei electoral que permet entrar al Parlament a partits més petits.
1
Ramon
"Deixar entrar els partits més petits" no té perquè ser quelcom bo. No és necessàriament bo. De fet, a la majoria de les democràcies més exemplars no passa pas. Jo no crec que convingui que la futura llei electoral catalana "deixi entrar els partits més petits". No, millor que no. D'entrada, no. La proporcionalitat absoluta en circumscripció única, ara no toca.
5
Victòria
Sí, per sort, el populisme s'atura a Holanda. Però el partit de Rutte de la VDD també fa un important retrocés en escons. Algun replantajament com a partit s'hauran de fer, què li deu estar passant a la societat holandesa?... El ressò mediàtic que han tingut aquestes eleccions holandeses fan pensar molt. Què està passant a les democràcies europees?
0
Ciutadana farta
El partit de wilders ha guanyat escons, no li ha anat tan malament,per altre banda quina mania de dir-li extrema dreta, perque? perque es antiislamista? Recordeu que els islamomusulmans varen ser aliats de hitler, del feixisme, contra les potencies occidentals democratiques? Aquests si que son extrema dreta pura i dura, i a un munt de paisos islamics als homosexuals els condemnen a preso , inclus a mort, les dones no poden votar ni conduir, es aixo progresisme? Jo crec que aixo es extremadreta/
0
Una cosa
L'extrema dreta es el PP i tot el conglomerat franquista que aglutina, no pas aquets d'Holanda que volen salvar la seva cultura i guanys socials en contra de la globalització que sols beneficia les multinacionals.
0

envia el comentari