Amadeu Altafaj: "Les primeres passes no vindran de les institucions europees, sinó d’algunes capitals"

El representant del Govern davant la UE diu, en aquesta entrevista amb 'El Món', que "des d’Europa s’hauria de contribuir a reforçar la democràcia espanyola"
El representant del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj | Jordi Borràs

 

Amadeu Altafaj (Barcelona, 1968) és el representant del Govern davant la UE. Ens rep en el seu petit despatx situat a la Conselleria d’Afers Exteriors, poques hores abans de tornar cap a Brussel·les, on passa la major part del seu temps. Parlem amb ell sobre com veuen les institucions europees el procés sobiranista català i què s'hi pot esperar d'elles. Altafaj demana implicació de la UE: "Però això no vol dir prendre partit per un o per l’altre, sinó acompanyar i tenir un paper constructiu per empènyer cap al diàleg polític", explica en aquesta entrevista. 


Com s’ha rebut a Europa la sentència contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N?

El mateix dilluns hi va haver una coincidència força interessant entre els anuncis que es van fer a Londres i a Edimburg, i el que passava alhora a Catalunya. A més, ens vam assabentar de l’opinió de la Comissió de Venècia. En 48 hores hi ha hagut elements relacionats amb Catalunya, Escòcia i el Brexit que marquen un punt alt d’intensitat internacional sobre el que passa a casa nostra. Tot s’ha de veure connectat. Va ser així l’any 2014 i va ser també un moment àlgid del procés a nivell internacional, perquè es veia en paral·lel el que succeïa al Regne Unit de manera pactada i democràtica, i en contrast el que passava a Catalunya amb un bloqueig sistemàtic a fer política. Per nosaltres és bo que hi hagi aquest referent d’excel·lència democràtica, al mateix temps que creix la crítica exterior al que succeeix a l’Estat espanyol.

 

Tots tres condemnats van dir que recorrerien la sentència fins a les últimes instàncies, arribant a Europa...

Sí. A nivell de la UE el que copso des de fa anys és una inacció una mica preocupant. Entenc que la UE passa per un dels moments més delicats de la seva història, i ells mateixos parlen d’una crisi existencial, i per tant el nostre problema és un problema més en una agenda en que n’hi ha molts, i als seus ulls més greus. És difícil d'imaginar que quan s’emprenguin les darreres passes del procés no hi hagi una intervenció exterior, no només europea. Seria trist, de fet, que no fos la Unió Europea i que aquesta intervenció vingués d’altres horitzons. Perquè la UE és la nostra família política. Espero que hi hagi una mica de coratge polític per part de les institucions europees, també per protegir els interessos de la pròpia UE i de la zona euro en termes d’estabilitat política i financera.

 

Amadeu Altafaj durant l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs

 


De fet, Espanya ha estat el cor de les preocupacions de la UE durant molts anys...

Sí. Des de l’any 2010-2011 amb la crisi econòmica, en les reunions de ministres, dels països que es parlava més no eren Grècia, Irlanda o Portugal. Es parlava sobretot d’Espanya i Itàlia. I això ho puc dir perquè jo hi era, en aquelles reunions. Però alguns a Europa es volen fer trampes al solitari amb Espanya. El fet que ara sembli que Rajoy està en la primera línia de l’avantguarda de la Unió Europea, és una mica per eliminació, perquè el Regne Unit surt i perquè Polònia ha decidit aïllar-se. Per eliminació, com a país gran queda Espanya en aquesta foto de la cimera de Versalles de l’altre dia, però en termes d’aportacions concretes a Europa, Espanya està igual que fa tres o cinc anys.

 

Vostè espera que quan s’aprovin les lleis de la desconnexió o es convoqui el referèndum, hi hagi algun tipus de pronunciament per part de les institucions europees?

Això és el que desitjo, i és la Europa en la que jo crec i en la que he treballat durant molts anys. Una Europa que a vegades actua lentament, perquè té mecanismes de decisió molt difícils, però que sempre que hi ha un repte o un canvi polític que es dibuixa a l’horitzó té una actitud constructiva que fa que es pugui adaptar a aquests canvis. No de forma traumàtica, sinó acompanyant-los. Això ha succeït a tot arreu: als països bàltics, als Balcans occidentals, en el cas de la reunificació alemanya, i pot passar en el cas d’Escòcia, i potser d’Irlanda, i hauria de passar també en el cas català.

 

Fins i tot si no s’arriba a cap solució pactada amb el govern espanyol?

Si no hi ha acord entre Catalunya i Espanya i la UE no ha fet res, durà una càrrega de responsabilitat molt important en aquest fracàs. Si la Comissió Europea continua posant el cap sota terra i fent la política de l’estruç, haurà d’assumir també part de la responsabilitat d’una transició abrupta, traumàtica, conflictiva, amb totes les derivades que tindrà -econòmiques, financeres, de tensions, etc-. Si fem part d’aquesta família política, els pares de la família han d’assumir també les seves responsabilitats. Això no vol dir prendre partit per un o per l’altre sinó acompanyar i tenir un paper constructiu per empènyer cap al diàleg polític. El diàleg polític és el mètode essencial de la Unió Europea, és el gran valor afegit.

 

"Espero que hi hagi una mica de coratge polític per part de les institucions europees", diu Altafaj | Jordi Borràs

 

Per tant, vostè confia que hi haurà intervenció d’Europa en els propers mesos?

Crec que les primeres passes no vindran de les institucions europees, sinó d’algunes capitals europees. Sabem que cada vegada hi ha més preocupació i hi ha preguntes més incisives que es fan al govern espanyol, per part d’alguns dels seus socis europeus, i crec que hi haurà un augment d’aquesta pressió, avui encara força tímida. A vegades ho veiem per signes laterals externs. El fet que el Conseller Romeva hagi estat convidat per un grup de diputats al Parlament britànic per parlar de la situació a Catalunya n’és una mostra, però també les resolucions que hi han hagut, per exemple, al parlament danès, i els debats que s'han produït als parlaments d’Irlanda i d’altres països. A vegades als governs els hi costa més prendre una posició, perquè senten més la pressió brutal de la diplomàcia espanyola.

 

El que sí que està clar és que Catalunya està totalment a l’agenda política europea d'enguany i que la marcarà del tot...

Sens dubte. De fet, ja vam veure com a l’inici d'any totes les publicacions de referència i els informes d’entitats bancàries i financeres, apareixia Catalunya com un dels temes de l’agenda política europea del 2017. Aquest va ser un dels elements que ens van empènyer a organitzar la conferència al Parlament europeu a finals de gener.

 

Vostè ha viscut les pressions de la diplomàcia espanyola per intentar boicotejar actes com aquell...

Sí, però he de dir que no les veig amb gran preocupació, perquè moltes d’elles crec que són la prova material del que després expliquem en la conferència. Quan l’eurodiputat del PP González Pons escriu correus als seus companys de partit per dir-los que no poden assistir a un acte informatiu d’un president democràtic d’una regió europea important al seu propi Parlament, crec que s’està retratant ell, el partit que representa i el govern que el sosté. A González Pons li hauríem d’enviar una cistella de fruita o un ram de flors, perquè va contribuir a l’èxit de l’acte al Parlament europeu, i va aportar proves materials del que es va explicar d’incapacitat de diàleg i sobretot de demostració palpable d’una política que és molt arcaica i tribal en el context europeu.

 

Els eurodiputats són conscients de les negatives constants al diàleg per part del govern espanyol?

La majoria en són molt conscients, perquè també ens encarreguem que estiguin informats. Tenim mecanismes molt fluids d’informació que despleguem a Brussel·les. La informació arriba, després hi ha un element de pes i és que en pràcticament tots els grups polítics europeus hi ha un component espanyol, i la capacitat de frenar iniciatives d’aquest component espanyol a vegades es nota.

 

Amadeu Altafaj just abans de començar l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs

 

Una situació que es pot donar, i de la qual ja se’n parla, és la possible intervenció de l’autonomia catalana, o fins i tot del Parlament. Què creu que farien les institucions europees davant d’això?

Això seran més proves materials de la degradació dels estàndards democràtics a l’Estat espanyol i crec que no hi hauria cap excusa per no emprendre mesures més importants, que podrien dur fins a l'aplicació de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que són mesures suspensives per degradació de l’Estat de dret i de la democràcia. Es fa difícil d’entendre per quin motiu la UE a vegades té un discurs tan dur i intransigent amb països com Hongria o Polònia -en matèries que fan referència a la separació de poders-, i, per qüestions similars, hi ha un fre que s’autoimposen en el cas de l’Estat espanyol. Es fa difícil d’entendre si no és perquè encara Espanya és un element d’estabilitat política i financera sensible. El risc que corren les institucions europees, i la Comissió en particular, és que la gent acabi pensant que hi ha dues vares de mesurar. Això seria greu per la institució, ja que és la guardiana dels tractats. I, efectivament, no es pot descartar del tot que el govern espanyol apliqui aquestes mesures, perquè estem veient que juguen a fer de Doctor Frankeinstein amb aquest tipus de conceptes sense saber ben bé què farà aquest Frankeinstein quan surti del castell, i això és força perillós.

 

Les institucions europees i els eurodiputats tenen clar que efectivament enguany se celebrarà un referèndum per la independència a Catalunya?

Ara ho tenen molt clar, però evidentment no saben quin serà el format d’aquest referèndum, i el seu marc legal d’empara. Puigdemont, Junqueras i Romeva es van explicar de manera molt clara al Parlament Europeu posant èmfasi en el fet que hi haurà un marc jurídic propi que serà aprovat pel Parlament i que donarà empara al referèndum, i que no serà un nou 9-N, perquè es vol que sigui vinculant. Aquesta determinació crec que s’assumeix per la gran majoria d’actors europeus. La UE té l’opció d’enterrar el cap sota terra o acompanyar aquests canvis fent honor a la seva tradició democràtica i de diàleg polític. Si realment volen viure en el miratge que la situació política a Espanya està estabilitzada, que l’economia espanyola també ho està i que Espanya és un país capdavant de la construcció europea... Aquests són els tres temes que està venent la diplomàcia espanyola els darrers mesos a Europea. Les institucions europees hauran d’assumir més endavant també la responsabilitat del seu error d’anàlisi. Rajoy ara es passeja per Europa com l’emperador despullat, però és el mateix Rajoy de fa tres o quatre anys.

 

I li compren aquest discurs?

Alguns volen creure i que els menteixin. En una Europa en la situació actual -amb el Brexit, la crisi dels refugiats, l’augment de l’euroescepticisme- alguns voldrien creure en un element d’estabilitat al sud d’Europa com podria ser una Espanya que des d’un punt de vista democràtic funciona bé, que és pròspera des d’un punt de vista econòmic, i que contribueix a la construcció europea. Però la realitat és substancialment diferent. Espanya no ha fet cap contribució significativa en el debat pel futur d’Europa, Rajoy només ha anat a fer-se una foto a Versalles amb François Hollande, que és un cadàver polític, i amb Angela Merkel, que ara té eleccions. Des d’Europa s’hauria de contribuir a reforçar la democràcia espanyola. Crec que seria la política més intel·ligent en aquests moments.

 

Vostè està 100% convençut que si Catalunya s’independitza continuarà a la UE?

Segurament al 100% no, perquè sempre poden passar moltes coses i la història recent d’Europa està plena d’episodis de coses que havien dit que no passarien mai, que eren jurídicament impossibles i políticament impensables, financerament inassumibles, etc. Per tant, al 100% no ho puc dir, però estic convençut que l’escenari més racional per totes les parts implicades -Catalunya, Espanya, la zona euro i la Unió Europea- és el d’una Catalunya sòcia de ple dret de la UE, contribuint a més a l’estabilitat i a la prosperitat d’Espanya com a soci europeu, i de la zona euro. I hi ha tots els elements perquè sigui així. Espanya s’hauria de beneficiar d’una Catalunya que pogués funcionar d’una manera més eficaç econòmicament com ho fan països de mesura similar com Àustria, Dinamarca, Finlàndia, etc. Espanya hauria de ser el nostre soci preferencial a la UE. Qualsevol escenari que impliqui la més mínima transició desordenada, és un escenari perdedor per totes les parts implicades.

 

Amadeu Altafaj al seu despatx de la Conselleria d'Exteriors | Jordi Borràs

 

Hi ha països que s’han compromès a reconèixer l’Estat Català?

Formalment no, però m’estranyaria moltíssim que ara hi hagués un compromís formal. Però simpaties sí que n’hi ha, sens dubte.

 

Suposo que s’està treballant en aquesta direcció des del Govern català...

Sí, i l’acció exterior també hi contribueix. No és només fer lobby, sinó sobretot explicar-nos. És molt important aquest esforç d’explicació, així com mantenir la qualitat cívica i democràtica d’aquest procés, explicar-lo a l’exterior així. Si no ho fem nosaltres no ho farà ningú. Cal explicar que volem ser una força constructiva a Europa, que volem aportar estabilitat i prosperitat al nostre entorn i també explicar la determinació de les institucions catalanes i la societat civil de decidir el futur polític del país a les urnes. Cal recordar a Europa el que ha fet aquestes darreres dècades: que quan hi ha hagut reptes d’aquest tipus el que ha prevalgut sempre és el nivell polític, i l’encaix jurídic ha seguit després. Però no pot ser al revés, que s’instrumentalitzi el marc jurídic per limitar les llibertats i les aspiracions d’un poble, que és el que està succeint a l’Estat espanyol.



Comentaris
Siguem realistes
Estem sols i ningú ens regalarà res. La Unió Europea no ha fet res o s'ha posat del cantó espanyol, i no farà res si hi ha una erdoganització espanyola. Potser alguns països petits ens recolzaran però la independència l'haurem de guanyar nosaltres al carrer. I tampoc no queda clar que Espanya no ens faci boicot després. De fet és el més probable.
2
Siguem realistes
Però si no podem comptar amb l'UE, això també pot ser beneficiós: si aconseguim ser independents no els debrem res. Li interessa a Catalunya estar en una UE com a contribuent neta però amb el poder en mans dels estats grans, o ens aniria millor estar en una unió econòmica (EFTA) compartint moneda i en l'espai Schenguen?
0
Joan Jaume
Aquest treball a nivell d'Europa és útil, necessari i participa a donar cos a la futur República catalana. El mateix treball dins un context diferent s'ha de realitzar en altres zones del món com Amèrica del Nord, del Centre i del Sud, d'Àfrica i d'Àsia.
0
Pepo
Crec que l´afirmació de que abans que la UE, la solidaritat i el reconeixement vindrà de diferents estats i de les seves capitals, és del tot encertada.
0
insistent
Dedueixo. Cal insistir, insist a tots nivells i malgrat tot. I encara que convingui ajornar el referèndum
25
Miquelot de Vic
Primer referèndum per ser independents. Acte seguit, referèndum per sortir d'Europa. Que evidentment jo votaré pel CATexit. Es queden els espanyols i els europeus amb un pam de nas, i que ens llepin el cul si volen. NO els va malament a Noruega, Gran Bretanya, Suïssa...
4
Joseph
Ja es poden confitar la Unió Europea. Amb un tractat amb l'EFTA, També ens anirà bé. Europa mai, mai, des de temps immemorials ha ajudat Catalunya, cal tenir-ho ben memoritzat.
0
sobira
l europa dels estats nacions dels aprofitats vividors lladres mentiders mafiosos son els mateixos que els de abans de la segona guerra mundial el qui les feien gracietes al nacionalsocialisme alemany ara amb el pseudoestat franco borbonic espanyol ultres i nacional socialistes espanyols europa n ha escarmentat independencia d espanya i europa millor un estat catala independent i cap l efta
1
Eduard
Excel.lent treball a la UE Sr. Altafaj. Moltes gràcies.
0

envia el comentari