Burgesos

Molts catalans estan tant indignats com sorpresos pel cas Millet. Indignats pel robatori i el malbaratament sistemàtic de fons del Palau i l’Orfeó i sorpresos pel fet que una persona tan lligada a institucions senyeres del país n’hagi estat el responsable. No falten aquests dies els que ho aprofiten per qüestionar el paper de l’anomenada burgesia i fins i tot per desacreditar-la. Però farem un mal favor al país si ho posem tot i a tothom en el mateix sac. El que fa una o dues generacions coneixíem com a burgesia era un fenomen urbà propi d’una societat pròspera, com la catalana, que apuntalava la part més cohesionada del seu creixement en les classes mitjanes benestants. Actualment serien els professionals liberals, petits empresaris i emprenedors, que necessitem en la construcció econòmica però també moral del país. La millor resposta a la vergonya del cas Millet és que molts d’ells facin un pas endavant per ocupar les responsabilitats que cal assumir en aquestes o en altres institucions. Però si això es converteix en un pim-pam-pum no hi haurà qui entregui el seu temps, el seu esforç i els seus diners a nous projectes col•lectius. Les grans societats no són les que no tenen escàndols si no les que saben superar-los.