Adéu a Zygmunt Bauman

El prestigiós sociòleg polonès, creador de la 'modernitat líquida', mor als 92 anys

El professor i filòsof Zygmunt Bauman, creador del concepte de 'modernitat líquida', ha mort aquest dilluns a l'edat de 91 anys a la localitat britànica de Leeds, segons ha informat el diari 'Gazeta Wyborcza'.

 

De nacionalitat britànica, es va traslladar a l'URSS amb la família, d'origen jueu, a començaments de la Segona Guerra Mundial. Acabat el conflicte, va tornar a Polònia i va exercir la docència a la Universitat de Varsòvia, fins que el 1968 es va exiliar un altre cop per raons polítiques.

 

Zygmunt Bauman | Europa Press

 


Durant uns anys va viure a Israel i va ser professor a la Universitat de Tel Aviv fins al 1970. Va impartir classes en universitats dels Estats Units, Austràlia i el Canadà i era professor emèrit de Sociologia de la Universitat de Leeds (Regne Unit).

 

La seva anàlisi dels vincles entre la modernitat, el nazisme i el comunisme postmodern li han atorgat un gran reconeixement internacional. Ha contribuït al desenvolupament de les ciències socials mitjançant la creació de conceptes com la 'teoria de la modernitat líquida', que defineix els temps actuals com una era de canvi i moviment constant, en què l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai.

 

Les teories de Bauman han exercit una gran influència en els moviments antiglobalització. La seva obra assagística, que va començar en els anys 50, va aconseguir la fama internacional en els 80 amb títols com 'Modernidad y holocausto' (1989), on defineix l'extermini de jueus pels nazis com un fenomen relacionat amb el desenvolupament de la modernitat.

 

Entre les seves obres més significatives destaquen 'La modernitat líquida' (2000), considerada la seva obra principal, en què observa com el capitalisme globalitzat està acabant amb la solidesa de la societat industrial; 'Amor líquid' (2005) i 'Vida líquida' (2006).

 

A més, és autor de títols com 'La cultura como praxis' (1973), 'La postmodernitat i els seus descontents' (1997), 'Globalització: conseqüències humanes' (1998), 'En búsqueda de la política' (1999), 'La sociedad individualizada' (2001) i 'Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias' (2005).

 

En aquesta última exposa les conseqüències inevitables de la modernització com ara les migracions, els refugiats, la desocupació, la nova pobresa i la necessitat de fixar identitats.

 

Bauman va rebre, entre d'altres guardons, el Premi Europeu Amalfi de Sociologia i Teoria Social, atorgat per l'Associació Italiana de Sociologia (1989) i el Theodor W. Adorn Prize de la ciutat de Frankfurt (1998). Alhora, va ser premiat amb el Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2010 al costat d'Alan Touraine.




Comentaris

envia el comentari