La nova seu del PDeCAT, al carrer Provença, recorda vagament l’antiga, però amb aquell aire d’espai buit acabat d’ocupar. A la cinquena planta ens rep Marta Pascal (Vic, 1983), una jove diputada que té el mandat de reconstruir un partit històric mentre fa història. Se m’escapa això -qualificar-la de “jove”- i em sembla notar que, en aquest cas, s’ho pren més amb resignació que com un compliment. I en aquell gest se li noten les esgarrapades de l’antic aparell. Això, al capdavall, li ressalta el coratge.
L’Estat ha de poder asseure Artur Mas al banc dels acusats amb total tranquil·litat?
Hem de fer notar que el que s’està fent és un judici polític.
I això què vol dir?
Que l’independentisme i el país en general hem de pensar si volem que aquest judici sigui un episodi més d’un procés o una oportunitat per reivindicar que allò que estem fent és una qüestió democràtica. I, per tant, hem de posar tota la carn a la graella. Jo ara no he pensat si d’una manera o una altra, però hem de posar l’Estat espanyol contra les cordes, el món ha de veure que aquest és un judici polític.
Govern, Parlament, carrer…?
Tota aquella gent que democràticament s’hi senti interpel·lada ha de respondre. Ho hem de fer en base a l’escàndol democràtic que suposa que algú que ha ajudat a posar les urnes ara es vegi processat i segurament se li imposi una pena per haver-ho permès. Jo m’imagino la gent responent. Com? Doncs tots junts, deixant els partidismes de banda. Per a mi, el 9N va ser una mena de Yes, we can. Tenim per davant un adversari que és poderós, perquè té les eines d’un estat, però això no ens impedeix res.
Aquest serà el primer moment del xoc de trens del 2017?
És un dels moments en què es posarà de manifest que l’operació diàleg és maquillatge i no substància. S’ha demostrat que a l’Estat espanyol la separació de poders no existeix i que el govern del PP ha encarregat als tribunals la persecució d’una idea política com és el dret a decidir. Serà una primera prova per veure quina capacitat de resposta tenim, i jo crec que en tenim molta més del que l’Estat espanyol es pensa.
Quines garanties de cohesió té l’independentisme?
Ningú no fallarà. Si la resposta que donem a un judici polític és partidista voldrà dir que el procés té mala salut, però jo crec que això no passarà i que tothom estarà a l’altura. Per part nostra no quedarà.
Això vol dir que el Partit Demòcrata confia en ERC? I en la CUP?
El Partit Demòcrata, en tant que és una baula important d’aquest procés, confia que tothom és conscient del seu paper. No tinc motius per creure que, arribat el moment de tancar files, algú tindrà temptacions de partidisme.
2017 serà un any electoral, d’una o altra manera. Vostès tenen la sensació que Junts pel Sí és un instrument que ha deixat de ser útil?
No. És un instrument vàlid fins arribar a la consecució del referèndum, que és com culmina el full de ruta. JxS no està caducat, és l’instrument excepcional que tenim per fer possible el full de ruta, conjuntament amb els diputats de la CUP.
Però hi haurà un moment de ruptura, de col·lisió de legitimitats entre la legalitat espanyola i la catalana. És aquí on caduca JxSí?
JxSí té sentit en el moment que fas un referèndum, el guanyes i comences un procés de negociació política amb l’Estat. JxSí com a artilugi té tot el sentit dins del full de ruta, però no a remolc de l’Estat. Jo no lligo la continuïtat de JxSí als episodis que ens anem trobant en el procés, per això tenim un Govern i un grup parlamentari que no han tingut ni una sola esquerda en l’àmbit del procés.
En un escenari d’il·legalització de la CUP, com el que denunciava la diputada Anna Gabriel, quina ha de ser l’actitud del Govern, els partits i les institucions?
La política-ficció em costa una mica, però per a tot allò que prevegi l’Estat hem de tenir preparada la nostra capacitat de resistència i la nostra determinació de seguir, perquè el mandat del 27 de setembre no s’altera. No hi ha cap país que es digui demòcrata al món que pugui sostenir la idea que els seus ciutadans no puguin votar. Per nosaltres no quedarà.
Vostès juguen en un tauler, però l’Estat el pot fer saltar..
Sí, però com que el mandat que tenim és tan fort, estem perfectament determinats a acomplir-lo. I és això el que ells no volen veure. Això és possible en el moment en què has constatat, fins a l’últim alè, que no hi ha voluntat de l’estat espanyol d’asseure’s amb el Govern català i pactar un referèndum. El president Puigdemont va anar a Madrid per dir-los que estem disposats a parlar de tot, però és complicat d’assumir que en una democràcia no es pugui votar.
Sí però, insisteixo, vostès deuen tenir previstos escenaris diversos d’intervenció de l’Estat.
Sí, però si fan alguna barbaritat també el món ho veurà. Aquí la clau és que la nostra capacitat de resposta vagi en sintonia amb el nostre compromís, i el nostre compromís és fer un referèndum per guanyar-lo. No per fer-lo, per guanyar-lo. Preveure escenaris ens distreu de convèncer.
Doncs amb més motiu. Jo crec que hi pot haver un cert vot encobert dins l’independentisme, però si les enquestes diuen el que diuen, vol dir que encara hem de posar més carn a la graella. Hem de seguir treballant per tenir una bona majoria, àmplia, sòlida i transversal.
Sigui com sigui, la major part dels escenaris porten a unes eleccions. El candidat ha de ser Carles Puigdemont?
Sens dubte.
I ell ho sap?
Ell ho sap.
Vostès surten d’un congrés amb resultats imprevistos. Tinc la sensació que, uns mesos després, tenen més enemics a dins que a fora. Ja sé que això passa a tots els partits però, si m’ho permet, diria que en el seu és més accentuat.
El procés de refundació que fa Convergència és molt revolucionari, no he estat capaç de trobar-ne un de semblant. Volem crear un partit de centre independentista, en el debat entre la vella i la nova política. Nosaltres volem sortir del tòpic i pensem que és possible fer bona política i això es pot fer tant a nivell territorial com en un partit molt més obert, que no assembleari, i on la presa de decisions sigui molt més compartida. És evident que el nostre congrés, que es fa en obert i amb molta gent, fa que si alguns pensaven que podrien escriure la història del nostre partit abans que passés, doncs va resultar que això no és així. Som una direcció consolidada, que té horitzó, i sap què vol fer. Si algú entén que aquest partit és un projecte individual i no col·lectiu, el millor que pot fer és baixar del vaixell perquè no s’hi trobarà còmode.
No em contesta gaire.
Sí que he contestat!
Convergència era un partit amb una presa de decisions especialment vertical i vostè em diu que ara faran un partit horitzontal.
Sí, la presa de decisions ha de ser molt més compartida, però al final ningú no ha de defugir les seves responsabilitats. No creiem en grans hiperlideratges, sinó que podem tenir molta força aglutinant diversos perfils de persones que s’han de fer emergir en tots els espais on aquest partit té representació.
I com viu una direcció tan renovada unes enquestes que indiquen que el partit es contrau electoralment?
La creació i consolidació d’un partit nou ha d’interpel·lar a la il·lusió. La gent ens ha donat un mandat perquè construïm el partit d’una altra manera, perquè posem en valor tot allò que Convergència ha fet bé -nosaltres no volem renegar de cap de les maneres del llegat polític-, però tot s’ha de posar al dia. És veritat que les enquestes són el que són, i no sempre encerten, però nosaltres hem de fer una lectura d’allò que la societat està demanant a la política. I, en general, hi ha molt més talent en la societat que no pas en els partits, i crec que un dels nostres grans objectius ha de ser captar tot aquest talent. Però hem d’actualitzar el missatge, i hi ha un flanc claríssim que és l’àrea metropolitana, com ho fem per ser capaços de reconnectar amb sectors socials als quals hem perdut el to.
Com a mínim a les enquestes, el PDeCAT baixa i la CUP també. Aparentment, sembla que el gran beneficiari de l’estratègia actual sigui exclusivament ERC.
L’independentisme el guanyarem des del centre polític, per tant, hi ha d’haver ERC i la CUP també, però la lectura ha de ser molt més àmplia. El procés polític també ha de ser una resposta a un menysteniment de Catalunya en general, perquè hi ha una majoria social que creu que això pot ser possible i una societat civil que també ha pres consciència. Això no és de dretes ni d’esquerres, ni d’un partit ni d’un altre.
Els ‘comuns’ emeten missatges contradictoris.
Fan servir la calculadora electoral. El dia 23 de desembre l’Ada Colau se suma al referèndum -i benvinguts-, però ara el Xavier Domènech ja parla d’eleccions. El seu compromís és molt tou, no s’hi val a fer càlcul i tàctica electoral, perquè al final la societat se n’adona.
Vostè és jove i per això li demano un pronòstic: Quins partis sobreviuran a la independència?
Jo crec que s’estructurarà en un gran partit de centre, i crec que el Partit Demòcrata és qui està en condicions de representar-lo millor. Evidentment, l’unionisme està en una altra dinàmica, però malauradament l’abandonament de la via canadenca per part del PSC em fa pensar molt més en el PSOE que en una altra cosa. El món de l’esquerra anticapitalista també hi serà i ERC també cobrirà el seu flanc. Però l’ambivalència dels comuns en l’àmbit nacional els farà perdre molta empenta.
Ja s’hi ha acostumat a això de PDeCAT amb l’e petita?
Jo sempre en dic Partit Demòcrata. L’e petita ho és expressament per ressaltar el flanc europeista.
