Ebri Knight: "Els catalans hem tingut una autoestima lamentable"

Entrevista al grup de folk-rock català, que finalitza la gira del seu darrer disc enregistrant el seu últim concert en vídeo i àudio

Ebri Knight va celebrar el passat divendres 23 de desembre el final de la gira de l’àlbum ‘Foc!’ enregistrant el seu concert a la sala Apolo de Barcelona en vídeo i àudio amb col·laboracions d’altres artistes. El grup neix a Argentona l’any 2005 i publica el seu primer disc l’any 2012. En aquesta entrevista l’Arnau Aymerich (veu i guitarra) i l’Albert Avilés (baix) expliquen què van fer durant aquells anys, asseguren que la seva música és un canal per fer política i asseguren que el grup pren decisions de manera assembleària.

 

Heu acabat la gira de ‘Foc!’, un disc que vau treure el passat 23F. Vau triar aquella data per algun motiu?

Arnau: No, però sí que la vam triar amb una mica de mala llet.

Albert: És una data simpàtica per treure un disc amb contingut polític.

Arnau: Això va donar peu a algun titular una mica ‘cutre’. Algun mitjà va aprofitar per fer algun joc de paraules, però és igual. Va ser divertit. Un cop vam treure el tercer disc, vam fer el que ja portàvem molt temps fent: concerts. Vam intentar accentuar el folk i el missatge polític.

Albert: En un any i mig ens ha descobert molta gent, l’afluència als concerts és cada cop major.

 

Noteu que la vostra fama ha explotat?

Albert: Aquest disc ens ha fet arribar a molta més gent.

Arnau: Ens ha consolidat. La gent ens ha identificat com un grup de referència del missatge polític.

Albert: No pensàvem que esgotaríem les entrades de l’Apolo, per exemple. No ens ho esperàvem per res. Quan vam tenir la idea ens va preocupar que la sala se’ns pogués quedar gran.


Els Ebri Knight, en acció | Ebri Knight

 

 

En aquest concert hi han participat molts altres grups i artistes. Són tots amics o heu hagut de provar sort fent trucades a desconeguts?

Arnau: No són amics de l’ànima, però sí que hi tenim un vincle perquè amb molts hem compartit escenari. Això és el que fa que les col·laboracions siguin més especials.

 

Quan sortirà a la llum el disc del concert?

Albert: Això és un pla malèfic que tenim i que encara no podem destapar. És el primer concert que enregistrem en àudio i vídeo.

 

Abans de venir cap aquí he preguntat a amics meus que us han vist en directe què opinaven dels vostres concerts. Alguns s’han queixat de l’enrenou que fan els Ebri Hools.

Albert: En un concert el públic té mil capes, i nosaltres defensem aquesta actitud. Sempre hem definit la nostra música com a folk-rock hooligan. Quan ens referim a hooligan, ens referim a aquesta actitud que tenim als concerts. I crec que som bastant respectuosos. Quan en algun concert hi ha hagut algun moviment més agressiu, els ho hem dit.

Arnau: Sempre que hi ha hagut algun conflicte o que algú no estava còmode perquè un altre s’estava excedint amb l’energia o amb el foc, ho hem comentat i no ens hem trobat amb ningú que ens digui que farà el que vulgui.

Albert: Un concert d’Ebri Knight sense olles no seria el mateix.


Vosaltres naixeu el 2005 però fins el 2012 no publiqueu cap disc. Què vau estar fent fins llavors?

Arnau: Vam començar a assajar quan teníem 15 anys, i el primer concert en teníem 17. Els membres han anat canviant al llarg del temps, i al principi érem mals músics i ara som mals músics però una mica millors. Vam estar aprenent a fer concerts. Nosaltres no veníem del món acadèmic de la música.

 

Abans d’anomenar-vos Ebri Knight, us dèieu Nota Negra. Fins quan vau tenir aquest nom?

Arnau: Fins just abans de fer el primer concert. En Salva Cases va deixar el grup i va endur-se el nom per un projecte que tenia a Argentona.

 

Ho dius amb una mica de rancor això.

Arnau: No! I ara! Al contrari. Nota Negra eren les lletres perfectes pel projecte d’aquell moment del Salva. Ell mateix ens va proposar el nom d’Ebri Knight, i el vam agafar i vam començar a tocar.

 

Els Ebri Knight, en acció | Ebri Knight

 

 

Què prioritzeu, la política o la música?

Arnau: Nosaltres sempre hem dit que la música és un canal. I allà s’hi reuneixen moltes coses, com el nostre imaginari col·lectiu, el folklore tradicional, tota la cultura popular dels Països Catalans… Sempre hem reivindicat la cultura celta com paral·lela a la nostra. El projecte sempre l’hem basat en l’actitud de ser crítics amb nosaltres mateixos i amb el món de la música. És un món imperfecte amb moltes deficiències. I ho fem amb una convicció, uns valors i evidentment una ideologia política; ens intentem moure amb el que reivindica la justícia social i el fet nacional. I no és un pamflet, però sí una manera d’explicar el que pensem i el que volem.

 

Aquestes lletres han anat evolucionant?

Arnau: Cada cop les hem anat carregant més. Al principi fèiem lletres més ambigües, menys combatives i amb menys rerefons ideològic, però a l’últim disc hi ha una càrrega molt forta al rerefons polític. El que ens ha anat definint més al final és el caràcter combatiu.

 

Albert, un cop vas dir que el grup treballa de manera assembleària. Com ho feu?

Albert: Hauria d’ensenyar els 200 grups de Telegram que tenim i les tres plataformes de gestió de tasques perquè s’entengués.

Arnau: Tenim moltes comissions, assemblees, reunions, trobades…

Albert: Al final som un equip d’onze persones, no només els sis músics.

 

Heu pensat de fer un canvi en el vostre estil?

Arnau: Sí que hi hem pensat, però hem arribat a la conclusió que estem molt còmodes amb el que fem.

 

Fa onze anys que vau començar a tocar junts. Com us veieu d’aquí a uns altres onze?

Arnau: Amb un parell o tres de discos més.

Albert: Mai ens hem marcat fites llunyanes. Sempre tenim projectes al cap, però com hem dit, mai ens vam marcar omplir l’Apolo.

Arnau: Suposo que el projecte haurà mutat. L’estil es va adequant. Els Pets van passar de fer aquell rock rural a aquell pop molt més tranquil. Cadascú fa el que vol amb el seu projecte.

 

Si Catalunya s’acaba independitzant, les lletres només es centraran en la lluita obrera?

Arnau: Jo no ho tinc tan clar, perquè Irlanda ha fet bandera de l’enaltiment patriòtic després de la seva independència.

 

És bo l’enaltiment patriòtic?

Arnau: Si no és carrincló, sí. Evidentment. És molt important reivindicar els referents culturals, per una qüestió d’autoestima. Els catalans i les catalanes hem tingut una autoestima lamentable durant molts anys, i això es nota en el tema lingüístic.

Albert: Fugim del patriotisme convencional, aquell que va arrelat a la xenofòbia.

Arnau: Nosaltres sempre hem intentat teixir molts vincles amb el País Basc, l’Aragó, i l’Occitània.



Comentaris

envia el comentari