El bou i la mula són una mena de pack que no falta en cap pessebre, ni particular ni institucional. Un fet realment curiós ja que a cap dels quatre Evangelis canònics -Mateu, Marc, Lluc i Joan- no hi ha ni rastre del bou i la mula, tal i com es va encarregar de recordar el Papa Benet XVI en el llibre La Infància de Jesús, publicat l’any 2012. El Pontífex assegurava que la presència del bou i la mula en els pessebres es deu al fet que, com que el pessebre és “un lloc on mengen els animals”, “la iconografia cristiana” va afegir aquest motiu i “va omplir aquesta llacuna”.
De fet, tot i que efectivament tots dos animals no apareixen als Evangelis, l’anterior arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va animar els fidels a col·locar-los en el pessebre, després de la publicació del llibre de Joseph Ratzinger. “El papa ha escrit el seu llibre des d’un punt de vista exegètic, partint dels Evangelis, però això no vol dir que no s’hagin de posar al pessebre: com a animals, il·lustren també el misteri de la creació”, va dir. Sistach.
Tradicionalment aquests són els dos únics animals que es col·loquen dins de l’estable on neix Jesús, al costat seu i de la Mare de Déu i Sant Josep, normalment darrere de tots tres. Bou i mula no apareixen al Nou Testament, però sí en els textos del profeta Isaïes (1:3) sí que hi apareixen el bou i la mula: “El bou coneix el seu amo i l’ase l’estable del seu propietari, en canvi Israel no coneix el seu senyor” (de fet, l’Església veu en aquests versos l’avançament del rebuig de Jesucrist per part del poble jueu). Al segle II, els pares de l’Església van interpretar aquest passatge d’Isaïes i van considerar que en aquell moment Israel sí que reconeixia el seu senyor, de manera que van convenir que al pessebre sí que hi havia el bou i la mula.
Però on sí apareixen tots dos animals en el naixement de Jesús és al capítol XIV de l’evangeli apòcrif del Pseudo-Mateu, un text possiblement del segle VII o VIII, que fa referència al text d’Isaïes de l’Antic Testament: “Tres dies després de néixer el Senyor, Maria sortí de la gruta i s’allotjà en un estable. Allí reclina el Nen en una menjadora, i el bou i l’ase l’adoraren. Llavors s’acomplí el que havia estat anunciat pel profeta Isaies: ‘El bou coneix el seu amo i l’ase l’estable del seu propietari’. Fins i tot els mateixos animals entre els quals es trobava l’adoraren sense parar”.
També els hi va fer un lloc al pessebre Sant Francesc d’Assís l’any 1.223, quan el fundador de l’orde franciscana va representar el primer pessebre la Nit de Nadal a l’església italiana de Greccio. A més, de les figures que apareixen tradicionalment en els pessebres se n’ha fet sovint una lectura simbòlica i, evidentment, el bou i la mula no han estat exclosos d’aquestes interpretacions. A tots dos animals se’ls ha relacionat amb valors com l’humilitat, el sacrifici, la senzillesa, etc. A més, a la Bíblia, el bou és un dels béns més preuats. Que el bou i la mula no apareguin en els evangelis canònics no vol dir que no se’ls pugui posar al pessebre, ja que la tradició de que hi siguin ve realment de molt lluny.
Consulta aquí els altres protagonistes tradicionals del pessebre: el nen Jesús, el protagosnista(1); Maria, la imprescindible (2); Sant Josep, el secundari (3); L’Àngel, el comunicador (4).
