‘Setas de la Encarnación’, un projecte megalòman de 120 milions d'euros

Aquest projecte faraònic va quadruplicar el seu cost inicial i va tardar gairebé deu anys en construir-se
Les 'Setas de la Encarnación' | tulavido.wordpress.com

 

“Aquest projecte obre les portes al progrés econòmic i al desenvolupament d'un sector de Sevilla que estava en decadència, un territori que ara recuperarà la centralitat que tenia en un altre temps", deia l’exalcalde de la capital andalusa, Alfredo Sánchez Monteseirín. Es refereix al projecte faraònic Metropol Parasol, però tothom coneix aquesta estructura com les 'Setas de la Encarnación', per trobar-se en una plaça anomenada Encarnación del nucli antic i semblar un conjunt de xampinyons.


Una estructura megalòmana que havia de costar 33 milions d’euros, però es va acabar pagant més de 120 milions. El seu cost es va quadruplicar. De fet, el seu ús no estava ni estar gaire clar. Aquests 'bolets gegants' acullen unes restes arqueològiques, un mirador i uns quants restaurants. Fa sis anys que es va inaugurar, però les obres van començar el 2001. Nou anys en construcció i uns sobrecostos enormes.

 

L’expresident de Ben Baso, l'associació de professors per a la difusió i protecció del patrimoni, José Juan Fernández Caro, assegura en declaracions a El Món que “ens va cridar l’atenció el projecte i més en el lloc on el volien posar. Va ser una obra del govern socialista amb l’alcalde Monteseirín, un home molt megalòman. Els socialistes deien que érem molt conservadors perquè Sevilla no havia sortit del barroc i que necessitàvem edificis moderns”.


Pla general de les 'Setas de la Encarnación' | Familypedia

 

Segons Fernández, el Metropol Parasol era una obra amb “uns costos bestials i uns materials fora de context. Per construir l’edifici, van comptar amb quaranta treballadors que venien d’Holanda. Ni els materials eren d’aquí ni els obrers tampoc”. Dissenyat per l'alemany Jürgen Mayer, els edificis van tardar deu anys a acabar-se perquè van sorgir molts inconvenients. “Van aparèixer moltes restes romanes i això va fer que les obres es paralitzessin durant molt temps”, explica Fernández.  

 

En aquest sentit, l’expresident de l’associació lamenta que per l’ús que se li ha donat “no feia falta gastar-se tants diners. Per atraure només 300 turistes són massa diners. Amb el Guggenheim de Bilbao es van gastar molt menys i té molts més turistes”.

 

Una passarel·la que no es va obrir mai

 

La passarel·la que connectava dos dels edificis del projecte Metropol Parasol de la plaça de l'Encarnación, no es va arribar mai a obrir al públic per precaució. D’aquesta manera, la passarel·la ha quedat inutilitzada, tot i costar molts diners. De fet, es van oferir tres versions diferents dels motius per no obrir-la: Per evitar caigudes, el llançament d'objectes al buit, i aglomeracions de públic.

 

Manifestacions en contra

 

L’associació Ben Baso es va manifestar en diverses ocasions per la construcció d’aquest projecte. Denunciaven davant l'opinió pública el malbaratament que suposava l’obra i que no s’estaven respectant les restes arqueològiques. També es queixaven que no va haver-hi serietat en el concurs. "No tenia ni cap ni peus; un capritx que deixa la ciutat hipotecada", manifesta Fernández.



Comentaris
Joan
No dieu que ho va fer una empresa catalana?
70
Estat insostenible
Un altre nyap que caldrà rescatar?
0
Lamberto
Sacyr es catalana?
0
Zas
marca Escanya!!
0
Josep
Construït per Sacyr, constructora madrilenya.
0
Olives
Que hauran de pagar el que?? No us preocupeu,... que d'això ja ens encarreguem els catalans !!!
0
robert
La convivencia de l' ésser humà amb el nyol és del tot impossible i menys quan se'ls hi ha de pagar les seves dèries perquè estem sota el seu control
0
aclariment
Multipliqueu : 4.000,- Milions d'E a l'any x 35 anys, i veureu el resultat del expoli.
2
pep - manresa
aclariment, pel què fa a Catalunya t'has quedat molt per sota en els teus càlculs, multiplica per quatre que són 16.000 milions l'any, pel cap baix perquè a això s'hi ha d'afegir el que es pressuposta i no es fa, i la manca d'inversions en infraestructures i manteniment d'empreses públiques.
0
Adriano 1967
Los sobrecostes son formas de ocultar corruptelas varias (financiación irregular de partidos, etc.) ... Marca España, uno de los países más corruptos de España.
0
Quan no estiguin els Països Catalans a quí xuclaran??
Durant mooolts anys hem "financiat solidiariament" altres territoris d'espanya per afavorir el seu desenvolupament i esdevenir pròspers i autosuficients. Això no ha estat així en cap d'ells. S'han format en territoris xucladors que han augmentat el nivell de vida a base de subvencions dels Països Catalans.
0
Jordi Comasobirana
Marxem ràpid ! Això ja no es pot suportar ni tolerar! Els nostres polítics han estat uns perfectes rucs per permetre-ho durant tants anys!
0
pep - manresa aclariment, pel què fa a Catalunya t'has quedat molt per sota en els teus càlculs, multiplica per quatre que són 16.000 milions l'any
con la diferencia que con los 4.000,- ME les reis las gracias, estais a su antojo, no fuera caso que se enfaden !!
23
pep - manresa aclariment, pel què fa a Catalunya t'has quedat molt per sota en els teus càlculs, multiplica per quatre que són 16.000 milions l'any
Que ya sé que las chorradas que digo son mentiras, y que por eso os quereis ir, para que no os roben. Pero que va a decir un troll fascista tonto como yo...
22
Montoro al loro
El Ministerio de Hacienda investiga el rescate de los aeropuertos fantasma catalanes. La Agencia Estatal de Administración Tributaria (Aeat) ha abierto expediente a Aeroports de Catalunya por haber recibido dinero sin, presuntamente, liquidar el IVA. El expediente incoado trata de averiguar si el Gobierno catalán financió los dos aeródromos que gestiona sin abonar los correspondientes impuestos, tal como se desprende de la liquidación.
33
William Hill
pep - manresa no ha buscat trolls. Ha fet números. Premi "pep - manresa no ha encertat ni una xifra": SI (0,0000001x1). De trolls mono-neuronals ni en parlem. Mal dia per apostar.
1
j. david
és lleig de collons
0
Cartanya
En el IBEX 35, no nia cap empresa catalana, ( be una si Grifols). Les empreses poden estar amb una seu (central o no ) per Catalunya, però no tenen res de catalanas, per que les accions estan normalment en mans dels accionistes amb mols calers, aquí no en tenim masses, o per els Bancs, quants de catalans ni han?. Ara la Populista Susana Diaz, diu que com ells pagan a la Caixa (qui els hi haurà donat la hipoteca?), dons que pagan a Catalunya, i allà deu averi poca gent que pensi.
0
dabit
Ningú no s'ha embutxacat comissions. segur que no.
0

envia el comentari