“Era conscient com a president del partit que estava arriscant, he arriscat i he guanyat.”
Joan Puigcercós, president d’ERC
Esquerra Republicana va reaccionar en la negociació del finançament igual que havia reaccionat quan Artur Mas va tancar l’acord sobre l’Estatut amb Zapatero, el gener de 2006 a la Moncloa. Aquella vegada els intents republicans per aconseguir algun trumfo i sumar-se a l’acord van resultar estèrils. En canvi, en el cas del finançament, l’operació va sortir bé. Eufòric, el diumenge 12 de juliol Puigcercós feia la declaració pública a què pertany la frase de dalt. A més d’eufòric, el líder d’ERC se sentia alleujat. Sortir del govern era una idea que desagradava profundament a molts. A molts dels que treballen a la Generalitat i també a molts dels seus més pròxims col•laboradors, o sigui, dels que treballen al partit.
Per això Puigcercós i Ridao van negociar desitjant amb tota l’ànima que allò acabés bé, no com el 2006. Ho demostra la narració de les últimes hores del procés realitzada pel propi Ridao i publicada el passat dia 21 pel diari El Mundo sota la firma de Victoria Prego. Una narració en què Solbes queda malament, Ridao acapara amb Zapatero el protagonisme i Montilla, Castells, Puigcercós i Salgado queden relegats a un segon terme.
Però, ¿per què el 2006 l’esforç final d’ERC surt malament i ara ha sortit bé (almenys des del seu punt de vista)? Senzill. La clau, la clau que explica per què tenim pacte de finançament, ens la brinden les pròpies revelacions del secretari general republicà al diari citat. Segons afirma, en un moment donat, ell va amenaçar Zapatero en els clàssics termes de la tècnica del peix al cove: “Tú tienes un problema: ¿con qué socios vas a aprobar los Presupuestos del Estado? […] Así que haz un esfuerzo y pon más dinero sobre la mesa”.
ZP, efectivament, va posar, o els va dir que posava, més diners sobre la taula i es va segellar el pacte sobre el finançament. Necessitava com fos deixar enrere l’aïllament parlamentari causat pel pacte a Euskadi amb el PP. A canvi de fer de socorrista, ERC va continuar al govern, Puigcercós va poder inflar satisfet el pit i Ridao va poder explicar l’aventura a Victoria Prego.
