Divendres passat, el soci del Barça i president de l’Associació en Defensa dels Drets dels Socis, Robert Blanch, va fer pública la seva intenció de dur a la propera Assemblea General Ordinària del club un debat sobre l’expulsió d’un altre soci, Jordi Cases, l’home que es va querellar contra Sandro Rosell i va propiciar l’inici de la investigació que ha acabat condemnant el Barça per frau fiscal. Blanch duu, fins aquest dijous, unes 45 signatures del mínim de 449 necessàries perquè la junta directiva blaugrana obri un nou punt en l’ordre del dia de l’Assemblea del 29 d’octubre. Tot i això, es manté dins el positivisme.
Optimistes per les signatures?
Sí i, a més, superarem la xifra. El que passa és que el Barça ens posa problemes per enviar una carta als socis compromissaris amb la butlleta.
Això es pot fer?
Ho estic mirant a través dels advocats. En comptes de donar participació, només fan que tocar els nassos. Una cosa són els estatuts, però l’altra és un reglament del l’oficina del soci compromissari, que tampoc preveu enviar res.
A les eleccions, això costava diners.
Jo no m’he negat pas a pagar. No he perjudicat mai al Barça, sinó al revés. Ja li vaig dir a aquell de Manifest Blaugrana, que en realitat és el portaveu de la flota de submarins de Laporta.
Per què pensa això de Manifest Blaugrana?
Un dia a Ràdio Marca jo vaig demostrar moltes coses i ell portava la contraria de forma que semblava estar més informat. I no és així. Està informat, sí, però molt intoxicat i dogmatitzat. Un tal Marc no sé què.
Marc Duch. No es porten massa bé, sembla.
Jo em porto bé amb tothom. És gent que parla amb propietat sobre la meva persona i no em coneixen de res. Aquest mateix deia que jo era rosellista. Jo fa 47 anys que estic casat i no em penso casar amb ningú més. Són coses infantils, sota el meu criteri. Creieu que jo, amb 74 anys, m’haig de deixar manipular i portar per terceres persones?
A la presentació de la seva iniciativa va dir que s’havia intentat posar en contacte amb el soci Jordi Cases, però que no hi va accedir. Què va passar?
Li vaig enviar un Whatsapp i el llegeixo en veu alta: “Jordi, sóc en Robert i et demano veure’ns. Crec que en [tercera persona] ja t’ho va demanar. Com a catalanista i barcelonista ens hem de veure, pel teu bé”. Al cap de sis dies respon: “Bona nit senyor Robert”. Per a mi, aquest text el va fer una altra persona, no ell. Segueixo: “Disculpes per tardar sis dies a contestar, ja sap com és el dia a dia. Tal com li va comentar en [tercera persona] ara farà un any, no tinc cap inconvenient en trobar-me amb vostè, sempre que sigui amb la presència d’un testimoni neutral. Diria que en [tercera persona] li va comentar que vaig proposar que la trobada es fes a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, donat que no hi ha res a amagar, i que el testimoni neutral fos algú d’aquestes tres persones en ordre de preferència: el president Bartomeu, el síndic del soci o l’entranyable bon barcelonista i home de pau el Sr Evarist Murtra. Li passo els telèfons d’aquestes tres persones per a que faci les gestions oportunes. Tal com em diu, li agraeixo molt que desitgi el meu bé, jo també desitjo el seu bé i el de tots els catalanistes i barcelonistes. Rebi una cordial abraçada de part meva. Visca el Barça i visca Catalunya lliure. Sempre 14”. Aquest sempre 14 ja sabem qui és.
Per què no es va produir mai aquesta reunió?
Per ell. Vaig agafar i el vaig requerir a fer una roda de premsa pública. Vaig parlar amb en Murtra, perquè en Bartomeu i en Trayter són institucionals i no haig de parlar de res amb ells.
Però amb Trayter ja es coneixien, no?
Sí, bé, però com a vosaltres, que també us conec. Un era el president del Barça i l’altre el Síndic. L’únic que quedava lliure era l’Evarist Murtra, però em va dir que ja tenia un criteri exacte de les coses i que el deixés tranquil, que no volia saber-ne res.
Aleshores, vostè què va fer?
Abans de buscar la trobada el vaig citar al jutjat, en una conciliació, perquè respongués a totes les preguntes. No es va presentar. Jo no acostumo a fer les coses a nivell personal, sempre les faig amb fets concrets, amb raons.
Per què contra Jordi Cases i no contra Bartomeu i Rosell, que són qui ha comès les irregularitats?
Jo us explico perquè. Aquesta informació només podia venir de Madrid. I va venir mitjançant un soci de l’expresident Laporta.
Quin soci?
Soci d’ell i de l’Oliver. Investigueu-ho, perquè jo no diré el nom. Allà a la taula de comensals, per això li vaig demanar que em digués quins comensals hi havia a la reunió, es va debatre. D’allà van anar a Manos Limpias, perquè sabien que això seria una bomba i no ho volien fer aflorar ells. A Manos Limpias no es van entendre i aleshores va entrar l’Izquierdo, l’advocat. L’Izquierdo és molt amic d’un advocat que també va ser a la taula de comensals. Cases no és el responsable, són altres persones que s’amaguen. Ell, com un babau, ha caigut.
Vostè va dir que Alfons Godall va dur Cases a Manos Limpias, però ell sempre ho ha desmentit. De fet, Jordi Cases va anar a Manos Limpias per un documental sobre la independència de Catalunya que, de fet, ja s’ha difós.
Perdoneu que us digui que posteriorment hi va anar amb Godall, perquè no s’atrevien a fer-ho ells. I ho que desmenteixi si vol, jo no me’l crec gens. Com pot ser que ell tregui una informació que l’únic que la sap és el contrincant? Ell va fer l’error de denunciar l’apropiació indeguda i d’aquí va néixer el tema. Va ser traslladat a través d’una persona a la taula dels comensals i tot va començar. En veure que no hi va haver cap apropiació indeguda, la solució va ser denunciar-los pel salari. Jo ho he patit una inspecció d’Hisenda, ja tinc experiència en això, per això trec deduccions.
Des del club li han dit quelcom sobre el tema? Els sembla correcte?
A mi no m’han dit res. He enviat per burofax la petició de fer arribar la papereta als compromissaris i m’han de respondre. Hi ha un reglament del soci compromissari que no ho permet, però els estatuts defensen el dret a la informació del soci. Per tant, no pot ser que em neguin aquesta petició per un reglament que està per sota els estatuts. Jo crec que ho hauran d’enviar.
Perquè la llista de compromissaris no la tenen, oi?
No, no tenim res. Igual que vosaltres o els socis.
Tampoc han trucat ningú perquè signi.
Res, cap trucada. I tot ens ho financem nosaltres.
A banda d’aquesta acció contra Jordi Cases, quines actuacions han emprès en els darrers anys?
Doncs vam iniciar el tema dels avals contra la junta de l’expresident Laporta i també vaig dur el senyor Laporta als tribunals pel dret a la informació dels socis, que va passar pel jutjat, per l’Audiència de Barcelona, pel Tribunal Suprem i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sempre que hi ha hagut alguna cosa hem intervingut, però ja no me’n recordo. Hem fet tantes coses en quinze anys…
Com està el tema dels avals? El president Bartomeu ja va dir que no els executarien.
No entenc perquè esperen la sentència de l’acció de responsabilitat per determinar si han d’avalar o no. Aquest país és un desastre. Bartomeu no és ningú per decidir i té l’obligació de defensar els euros. I sinó que els posi de la seva butxaca. Ara ha parlat algun membre de la junta d’exonerar-los i només cobrar els 25 milions de l’assegurança, doncs no senyor. Per què no agafem tots els socis que han perdut l’abonament perquè no l’han pogut pagar? Ells no són ningú per exonerar-los. Si no volen responsabilitats que no es presentin, que se’n vagin a casa seva. Ells tenen l’obligació de defensar cinc cèntims d’euro.
Però en els propers dies ha de sortir la decisió final dels avals, oi?
Sí, però expliqueu-vos-ho. Com pot ser, quan tens una cosa que es guanya a l’Audiència Nacional, que encara no s’hagi executat? És una vergonya. S’executarà després de la sentència de l’acció de responsabilitat.
I si l’acció de responsabilitat és favorable a Laporta i certifica que durant el seu mandat no hi va haver pèrdues?
Aleshores val més marxar d’aquest país, perquè amb un país que no hi ha un estat de dret no es pot viure.
Aleshores està convençut que el senyor Laporta és culpable.
Home, ha estat un irresponsable amb tota la seva gestió. Evarist Murtra va donar la idea d’Unicef i no va sortir enlloc, només ell com a ‘figurin’. Tots els èxits només són seus.
