Toni Infante: "El poble enviarà a la paperera de la història qui no faci avançar el procés"

Entrevista al coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, militant de Poble Lliure i de la CUP d'Almàssera
El president de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià, Toni Infante | J.M. Montaner

 

Toni Infante (Guadix, Granada, 1958) és el coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, organització que integra la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, juntament amb l'ANC i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. En aquesta entrevista amb El Món, el també militant de Poble Lliure (formació integrada a la CUP) repassa des de Prada les claus perquè el procés independentista del Principat deixi les portes obertes a la resta del territori català.

 

Quins objectius té la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans?

La Confederació intenta respondre dues qüestions. La primera, el fet que els Països Catalans són una nació. I, la segona, que tenim ritmes diferents, perquè tenim una història matisadament diversa. I des del punt de vista de la societat civil s’han creat entitats diferents. Hem vist que si aquestes entitats se sumaven teníem més coses positives per a tots plegats, que no pas negatives. D’aquest punt de vista, l’ANC es veu enriquida d’una visió de Països Catalans. A més, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià es veuen molt enriquides a partir de la pròpia ANC, com a culminació de tot un procés de la societat catalana. La suma de sinèrgies dóna com a resultat una Confederació, que té coses en comú però des del respecte a la independència de cadascuna de les tres entitats. Hi ha un element de solidaritat indiscutible. A més, l’ANC va per davant en la confrontació a l’Estat, i segurament requerirà de la resta d’entitats un procés de solidaritat.

 

A banda del Principat, el País Valencià i Mallorca, la Confederació d’Entitats Sobiranistes buscarà incloure la resta de territoris dels Països Catalans?

Sí, la Confederació està oberta a incorporar entitats de la resta de territoris. Però no només de La Franja, Catalunya Nord o l’Alguer, també cadascuna de les Illes Balears. I així s’integraran en igualtat de drets que tenim les altres tres entitats que ja en formem part. Això també ens ha de servir com a mapa i full de ruta per a integrar els territoris en la futura Confederació dels Països Catalans. L’Estat no ha sigut mai capaç de resoldre democràticament qualsevol dels seus conflictes, i per això confiem en la situació internacional. És aquí on podrem cercar solucions per a la Catalunya Nord i l’Alguer, situacions molt complexes. Hi haurà un nou subjecte polític i amb representació als fòrums internacionals, que farà servir la seva veu en aquest sentit. Si la constitució de la independència es fa amb alçada de mires pensant en tota la nació, es deixaran les portes obertes per a incorporacions posteriors.

 

Així, l’objectiu de la Confederació és crear, a la llarga, una República dels Països Catalans

Jo crec que a mitjà termini anem cap a la Confederació de Països Catalans, on la República catalana serà un subjecte, i per altra banda hi haurà el País Valencià, on tampoc no som monàrquics. Per tant, més d’hora que tard acabarem constituint una República del País Valencià. I el mateix passarà a les Illes. Aquesta experiència de Confederació d’Entitats Sobiranistes segurament serà un embrió del que podran ser els nostres Estats independents. En una primera etapa, la Confederació de Països Catalans donarà resposta també a la situació dels nostres països en tot allò que ens uneix i amb respecte a tot el que ens diferencia. El camí és entendre la República catalana dins la Confederació de Països Catalans. De la mateixa manera que hi haurà la República Valenciana o la de les Illes, dins d’aquesta gran Confederació.

 

Toni Infante (Poble Lliure) demana que el Principat de Catalunya deixi "les portes obertes" als Països Catalans | J.M. Montaner

 

Quin full de ruta cal seguir? Hi ha d’haver estratègia compartida?

Demanem aprofitar les sinèrgies. És a dir, l’estratègia pot coincidir en fites concrets, però divergir en d’altres. Però el que sí que tenim clar és que el subjecte polític és cadascú del nostre país, i que l’enemic polític és l’Estat espanyol. Hi haurà molts punts en comú que les sinèrgies sumaran, però hi haurà altres estratègies que seran diferents. No divergents, però sí diferents. I s’hauran de respectar.

 

I què es pot aprofitar des del País Valencià del procés del Principat?

D’una banda, la transversalitat, que és un valor. I la societat civil, que ha esperonat la classe política. Sense la mobilització a favor del dret a decidir, les consultes, l’ANC, i la resta d’entitats, les forces polítiques representades ara al Parlament no haurien donat les passes que han donat. Hem d’aprendre a potenciar i cuidar aquesta espenta de la societat civil.

 

I què és el que ja tenen clar que s’ha de fer de manera diferent?

Fer de l’objectiu dels Països Catalans una idea mecanicista. Ens ha fet molt mal no entendre que les diferències internes entre les regions dels Països Catalans no es devien només a les imposicions dels Estats espanyol i francès, sinó que també eren fruit de la pròpia evolució de les nostres societats. Aquí cal aprofitar la maduresa de les nostres entitats.

 

La sentència del Tribunal Constitucional del 2010 va provocar un augment de l’independentisme a Catalunya. Què ha de passar al País Valencià perquè hi hagi un cop d’efecte sobiranista?

Ja ho estem vivint. Tant les reivindicacions de la societat civil com la lluita per un millor finançament estan assumides pel nou govern. Ara estem en una segona etapa, on la societat civil continua reclamant que deixin d’espoliar-nos, i tot i que el govern valencià encara no ho ha assumit en la seva plenitud, ja hi ha hagut la declaració d’alguna conselleria en aquest sentit. Això s’ha de posar en valor, perquè creiem que fins i tot l’Estat podria assumir un millor finançament per al País Valencià, però no podria renunciar a l’espoli que ens sotmet, tant a nosaltres com a Catalunya i les Illes. I hi ha una altra qüestió: la solidaritat entre els Països Catalans. Quan Catalunya faci el pas emergirà molta més força de la que ara es pot preveure, en solidaritat amb la resta del territori. Més enllà de la possible por que humanament puguem tenir uns i altres, hi ha un relat històric, una relació familiar, personal, també entre entitats, i tot un concepte molt més avançat en democràcia que el que es practica a Madrid. Aquest procés de solidaritat cap a la possible actitud repressiva de l’Estat serà un moment important per donar un salt qualitatiu al País Valencià.

 

El coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Toni Infante | J.M. Montaner

 

Hi ha perill que la moció de confiança del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sigui un entrebanc en aquest procés?

És possible, però confio que se superarà. És més, estic absolutament convençut que el poble català tindrà capacitat per enviar a la paperera de la història aquelles persones, entitats o partits que no estiguin a l’alçada de les circumstàncies per a fer avançar el projecte independentista. Hi haurà dificultats, també negociació, i una resolució positiva. Però estic molt convençut que hi ha una maduresa política col·lectiva que imposarà una solució. I si hi ha sectors, que coneixem que hi ha, a banda i banda de l’espectre polític independentista, que en un moment determinat es decanten per entrebancar el procés, crec que seran apartats. I des d’aquest punt de vista sóc optimista, i el procés no s’aturarà. La qual cosa no vol dir que hi hagi un resultat lineal ara amb la moció de censura, amb el RUI, la DUI, el procés constituent, etcètera. Sempre hi ha diverses maneres d’entendre i d’evolucionar. I penso que el moviment no pot caure en l’errada d’allunyar indefinidament la resolució del procés. Estaríem malbaratant oportunitats. Crec que hi haurà la maduresa política suficient per a resoldre-ho positivament.

 

Parla d’apartar sectors independentistes que frenin el procés... Però com i quan?

Una fita important és l’Onze de Setembre. Més enllà de la quantitat de milers i milers de persones que sortiran al carrer, massivament i amb espenta, tothom farà una lectura escaient en aquest sentit. Crec que en aquests moments la resolució d’aquest problema està en la capacitat de mobilització. Si aquesta capacitat es manté, difícilment hi haurà gent que tindrà força moral o política per a posar-se en contra de fer avançar el procés.




Comentaris
Iván
Cuando veo que un tio, que no es ni catalán, ni valenciano, habla de Confederación de los Países Catalanes.... me entra una extraña sensación a medio camino entre la risa incontrolable y las náuseas. La paranoia que tiene este individuo es galopante. Que se lo haga mirar
0
Vigia
Aquest Ivan no ha entès res: és català (o valencià) qui vol ser-ne i n'exerceix. A cap independentista català no se li demanen credencial d'origen ni de llengua familiar, a diferència del nacionalisme espanyol.
0
fatxes tremoleu
Un es espanyol per neixement...O per mala sort. Català, dels Paísos catalans s'es per convicció, per voluntat pròpia, per amor a la terra i a la llibertat, a la justicia social... Després de Catalunya vindrà el País Valencia, les Balears, Euskalerria... Que restarà d'Espanya?: Nomès els fatxes.
0
El mateix procés
... ja és a la paperera de la història, tot i que encara mou les potetes com les paneroles panxa amunt.
0
Hahahahaha
'ja és a la paperera de la història'? hahaha, per això segueixes perdent el temps amb falsos comentaris... ADEU ESCANYA, ADEEEEEU
0
Bernat
«"El poble" enviarà a la paperera...» El que hi ha en la realitat és "la gent". Una visió idealitz. -procedent del romantic.- anomena "poble" a la gent (el poble és noble, generós, sofert, bo...; no ha trencat mai un plat). I una visió, proced. de certa dreta, que desconfia de la gent l'anomena "massa" (la massa és inconstant, voluble, moguda per pass. innobles, capaç de grans violènc., indigna de confiança). Però la gent no som "poble" ni "massa". Podem, això sí, actuar les dues maneres.
0
Somriure
Toni Infante és un exemple per als moviments populars, inesgotable lluitador per les seues conviccions, Català per elecció. Iván, paranoies sols al teu cap.
0
hahahahaha
Los que perdeis el tiempo sois vosotros, indepres. No nos lo hayáis perder a los demas y declarad ya la dui....o perdeis la fuerza por la boca?
0
Entesos en papereres
La CUP del País Valencià amb els seus vots el que va fer va ser enviar a la paperera de la història al President Mas , això sí.
0
efectivament,
gracies a la CUP de Catalunya Mas es jubilat, on li pertoca i serà reconegut per les següents generacions per ser el rei del processisme i haver perdut un munt d'oportunitats per avançar un pas en ferm.
0
Uffff...
La paperera que farà falta serà de dimensions còsmiques!
0
Ah, si
Clar, perqué a Catalunya qui està fent avançar el país cap a la independència, és clarament la CUP. Quins pebrots !. Ara, amb una cosa té raó aquest senyor. Qui posa pasl a les rodes per ser independents, es trobarà abocat a la paperera de la història. Hauria de fer un truc als cupaires de Catalunya per recordar-los-hi. I per cert, en Mas no crec que passi a la paperera per més que la CUP ho ha provat. Possiblement s'el recordarà i no pas pel mal fet a la independentisme. A algú de la CUP també?
0
Moll de l'os
Per tal d'avançar cap a la construcció nacional dels Països Catalans, al poble valencià lo que li fa falta és desfer-se de l'antacatalanisme al qual se l'ha imposat des de les institucions. No cal mentir a la societat en reivindicacions xicotet-burgeses com la del finançament. El que cal fer és anar al moll de l'os on es crea la consciència, els mitjans de comunicació, els espais d'oci(cinema, autoproducions, festivals de musica amb consciència social i nacional...) i per últim l'educació.
0
Cup de la comedia
La que s'independitza es Catalunya, no volgueu despistar afegint-hi mes gent! D'aquí uns anys si volen venir que vinguin pero ara ens farien retrocedir a nosaltres
0
un valencia
jajajaj el problema potser toni es que us falta moooooolta gent, si a catalunya ja aneu justets, a valencia els de la plataforma cabeu tots en el meu jardi, que es gran per cert jajajajaja, n'hiha a valencia mes amics dels ovnis raelians o amics del zeta reticulians, que frikis d'aquestos del dret a deciidr, jajajjajajjja lo dit us faaaaalta moltaaaaaaaaaa gent.
0

envia el comentari