40 anys de la primera desobediència

Josep Calvet i Oriol Luján expliquen a 'Poble català, posa't a caminar' les claus de la Marxa de la Llibertat de 1976
MARXA DE LA LLIBERTAT 1976 | Robert Ramos

 

La primera desobediència civil a Catalunya després de la mort del dictador Francisco Franco va tenir lloc l'estiu de 1976. La Marxa de la Llibertat va simbolitzar la primera mobilització en democràcia arreu dels Països Catalans, i el fet més significatiu de la transició fora de les grans ciutats del territori català. Els doctors en història Josep Calvet (1965) i Oriol Luján (1984) expliquen a Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat (Angle Editorial, 2016) les claus per tirar endavant una reivindicació prohibida per l'Estat espanyol.

 

El 4 de juliol de 1976 va començar a caminar la Marxa de la Llibertat a diferents poblacions dels Països Catalans. L'objectiu era que el 12 de setembre les cinc columnes del territori s'unissin a Poblet, però les prohibicions i la repressió dels diferents governs espanyols van fer perillar tant els objectius de la mobilització com la pròpia seguretat dels anomenats marxaires. De fet, Manuel Fraga ja va advertir mesos abans que l'Estat prohibiria la Marxa.

 

Tot i això, l'organització va tirar endavant els preparatius, malgrat les accions violentes, les multes i les detencions que van patir els marxaires catalans que van protagonitzar la primera gran desobediència. Tal i com expliquen Calvet i Luján al llibre, mobilitzacions ciutadanes com la Marxa de la Llibertat "van ser fonamentals per assolir la democràcia".

 

MARXA DE LA LLIBERTAT 1976 | Robert Ramos

 

Del 1976 al 2012

 

Hi ha diversos elements en comú entre la Marxa de la Llibertat de 1976 amb l'actual procés sobiranista. L'ANC del segle XXI va organitzat el 2012, el primer estiu des de la seva refundació, l'anomenada Marxa per la Independència, que va servir per esperonar la gent durant el juliol i l'agost per assistir a la primera gran manifestació dels últims anys a Barcelona.

 

En declaracions a El Món, Calvet ha remarcat que tindria "molta força" replantejar una nova Marxa de la Llibertat, i que seria "molt viable" proposar una mobilització amb diverses caminades des de diferents punts del país. En aquest sentit, l'investigador nascut a La Pobla de Segur ha recordat l'èxit de la Via Catalana del 2013 que va unir Catalunya de punta a punta.

 

MARXA DE LA LLIBERTAT 1976 | Robert Ramos

 

L'opressió de l'Estat

 

D'altra banda, Calvet també ha destacat l'atreviment de la societat civil a l'hora de desobeir la prohibició de la Marxa del 1976 per part del govern espanyol. A més, ha comparat l'actuació de l'Estat d'aleshores amb l'actual: "Com encara passa ara, fa 40 anys ja intentaven desprestigiar el moviment, dient que era cosa de quatre comunistes bojos que es carregarien l'economia del país".

 

"La repressió de la Guàrdia Civil i la policia era molt gran, organitzaven merders per justificar les accions policials, i tota una estructura gens improvisada per a desmuntar la Marxa. És evident que al darrere hi havia algú que pensava tota l'estratègia. Ho volien desactivar fos com fos", ha relatat una conversa amb El Món.

 

A més, l'historiador ha recordat que el 1976 es va organitzr un moviment de catalans en contra de la mobilització, la Central d'Acció per la Unitat d'Espanya, plataforma que Calvet ha comparat amb l'actual Societat Civil Catalana.

 

Finalment, el coatuor del llibre ha assegurat que l'Estat espanyol tenia el 1976 "un full de ruta" amb serveis d'espionatge i acció militar per a aturar el moviment catalanista i, en concret, la Marxa de la Llibertat. En 40 anys aquesta estructura "ha canviat moltíssim", segons Calvet, ja que actualment el CNI el formen analistes, economistes i politòlegs, i no només policies amb pocs recursos.

 

MARXA DE LA LLIBERTAT 1976 | Robert Ramos

 

Els impulsors

 

El gran impulsor de la Marxa va ser Pax Christi, el moviment catòlic internacional que va néixer després de la II Guerra Mundial a França -amb la voluntat de cercar la conciliació entre francesos i alemanys- i que va formar un nucli a Barcelona el 1953. A partir del 1975 (un any abans de la Marxa) el consell de presidència de Pax Christi el van formar Àngel Colom, Arcadi Oliveres i Frederic Roda.

 

La tasca de l'Assemblea de Catalunya -de qui n'agafaria el relleu natural l'ANC, el 2012- en la clandestinitat també va ser important, sobretot per popularitzar el lema 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'. La seva efervescència -tal i com es detalla al llibre- i desplegament per tot el territori amb la creació d'assemblees locals va facilitar l'organització de la Marxa de la Llibertat. 

 

També va tenir un paper rellevant Agermanament, una organització religiosa que promovia l'intercanvi entre països de missió i les diòcesis catalanes. A més, el paper de Lluís Maria Xirinacs va ser clau, sobretot com a referent pacifista. 

 

El recorregut

 

Tal i com detallen Calvet i Luján, el recorregut va canviar a mesura que avançaven els preparatius de la Marxa. En principi la mobilització havia de confluir a Manresa i no a Poblet. Finalment, la Marxa la van formar al Principat cinc columnes amb noms de personatges històrics com Lluís Companys (columna d'Oliana a Poblet), Francesc Macià (Esterri d'Àneu), Rafael de Casanova (La Sènia), Abat Escarré (Girona), a més de la columna de Tramuntana, en homenatge al vent empordanès (L'Escala).

 

MARXA DE LA LLIBERTAT 1976 | Robert Ramos

 

Una Marxa de la Llibertat sense llibertat

 

El govern espanyol va adonar-se de seguida de la potencialitat de la convocatòria de la marxa, i el 22 de maig de 1976 el ministre de Governació, Manuel Fraga, va anunciar-ne la prohibició perquè "pot arribar a alterar greument la convivència cívica".

 

A partir d'aquí tant els governs de Carlos Arias Navarro com el d'Adolfo Suárez van reprimir els participants de la Marxa durant els actes dels mesos de juliol, agost i setembre, amb nombroses multes i detencions detallades al llibre, gràcies als arxius i documents policials als quals Luján i Calvet han pogut accedir.

 

La repressió, però, va esperonar encara més la societat civil, i el moviment popular va demostrar la seva força i convicció. Així, ningú no va poder evitar la Marxa ni la seva confluència a Poblet, i els marxaires van superar la violència de l'Estat, inclosa la dels nostàlgics del franquisme, la Central d'Acció per la Unitat d'Espanya, la repressió policial i nombroses persecucions, amb atemptats inclosos.




Comentaris
Jordi (Brasil)
Quina època ! manifs del gener del 76 amb milers de grisos - els de Valladolid - colpejant drogats velles i mares amb nens al Passeig St Joan i al Carrer Aragó, ... A escola fèiem col.lecció de pilotes de goma. Hi teníem nazis, feixistes, falangistes i de FN. Us podria donar alguns noms. Ah! En Carmona, el qui posar la bomba al Papus i va matar-ne el concerge. Un any més tard.. impunitat total i a votar.
0

envia el comentari