!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Josep Rull ha contestat durant tot el matí a les preguntes de la Fiscalia en la vista oral del judici del procés, la causa especial 20907/2017. Rull s’ha sentit còmode davant un interrogatori poc preparat, o en tot cas, preparat amb poca traça de la Fiscal de Sala, Consuelo Madrigal.
L’exconseller ha aprofitat les escletxes per ficar tres falques reivindicatives amb segell de la casa. Així davant la pregunta sobre la requisa de material d’Unipost, Rull ha demanat la paraula per protestar al Tribunal Suprem que “Terrassa no s’escriu Tarrasa com apareix en diverses diligències del Sumari”. Una reivindicació alenada pel fet que Rull és de la ciutat vallesana, ciutadania de la que sempre n’ha fet bandera.
Per altra banda, la Fiscal li ha preguntat pels talls de l’AP7. Rull li ha recordat que això era matèria d’ordre públic i, per tant, la gestió era d’Interior. La Fiscal li ha recordat que l’AP7 era una carretera i així era competència del departament de Territori i Sostenibilitat. “Ja m’agradaria que l’AP7 fos meva, segur que la gestió aniria millor”, ha ironitzat.
Però l’expressió que més ha triomfat entre el públic -i la que ha generat un profund somriure– ha estat quan ha justificat la prohibició d’amarrar el vaixell hotel de policies espanyols a Palamós. “Eren els vaixells que deiem de Piolins”, ha pronunciat conscient de la força simbòlica de l’expressió.
