La CUP vol obrir el refugi antiaeri del Mercat de la Independència

L’objectiu és recuperar un espai poc conegut i en estat de degradació del patrimoni arquitectònic i simbòlic de la ciutat
refugi antiaeri del Mercat de la Independència
refugi antiaeri del Mercat de la Independència | CUP

 

La CUP proposa una actuació d’acondicionament del refugi antiaeri sota el Mercat de la Independència, el qual data de 1938 i serví per protegir la població civil del centre de Terrassa dels bombardejos del bàndol feixista durant la Guerra Civil.

 

Actualment, del refugi original només en resten uns 20 metres quadrats. Malgrat haver tingut ús de magatzem del propi Mercat, a hores d’ara estan en desús. En canvi, sí que es conserva la rampa d’accés, que es fa servir com a magatzem i cambra frigorífica de les botigues del Mercat. El corredor és un passadís descendent d’uns 40 metres de llargària per uns 3 metres d’amplada. Tant la paret com les voltes estan cobertes amb maó i ciment.

 

 

La CUP proposa que sigui el Museu de Terrassa ("a qui correspon vetllar per la conservació del patrimoni de la ciutat", rebla) l’òrgan que dissenyi la recuperació , així com la seva obertura a les visites guiades i gestió de les mateixes. Igualment, la CUP proposa que ho faci de la mà d’altres entitats que es dediquen a la recerca històrica, com ara el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), el qual ha publicat a la seva revista –“Terme”- el principal article fins ara en torn als refugis antiaeris de la Guerra Civil a Terrassa.

 

refugi antiaeri del Mercat de la Independència
refugi antiaeri del Mercat de la Independència | CUP

 

Correspondria a la regidoria de Cultura "dotar de l’adequada partida econòmica per fer viable aquesta recuperació patrimonial, malgrat que a mig termini un dels possibles objectius sigui l’autofinançament de la iniciativa pels ingressos derivats de les pròpies visites".

 

Entre les mesures que el Museu de Terrassa i la resta de regidories i entitats haurien de portar a terme, destaquen 4 grans eixos:

 

1. Acondicionament

Acondicionar la petita secció que s’obre en acabar el passadís i que configura la sala destinada a refugi de la ciutadania, tot escometent-hi una tasca de conservació. "I és que actualment té poca funció pels paradistes, alhora que el seu estat és inadequat: Humitats, petits bassiots d’aigua al terra, teranyines, pols... Per això, cal destinar una brigada del servei municipal de neteja per acondicionar la sala, fet pel qual internalitzaríem el cost de la despesa. Aquesta sala configura, sense dubte, una valuosa peça del patrimoni arquitectònic (obra de maó vist), així com del patrimoni històric i sentimental de la ciutat (es tracta d’un dels 6 únic refugis antiaeris que es van començar a construir –i mai acabar-).

 

2. Projecte memorialístic

Així mateix es diu que caldrà estudiar la necessitat d’escometre algun Pla de Conservació més intens (a mig-llarg termini). També decidir com es preserva i fomenta la memòria d’aquest refugi. Per això, la CUP proposa la instal·lació d’alguna placa commemorativa que assenyali l´ús que va tenir aquest indret simbòlic, "així com potser també fora necessària la instal·lació de panells informatius al llarg de la paret de la galeria que connecta el refugi amb el Mercat". Aquests panells poden explicar la interessant i no tan coneguda història de la Xarxa de Refugis Antiaeris (planificada per la Junta de defensa Passiva de terrassa, l’any 1937).

 

3. Visites guiades

A més a més, la CUP pensa que fóra adequat incentivar el seu coneixement per part de la ciutadania, tot fomentant les visites guiades. Aquí es podrien encabir des de visites d’estudiants de Batxillerat; associacions de veïns; turisme industrial i polític; públic en general.

  

A tal efecte, es proposa organitzar una visita guiada setmanal (probablement en dissabte matí, pel propi caràcter de cap de setmana de l’activitat). Les visites han de ser guiades i comptar amb la presència d’una persona responsable, donat que al passadís d’accés es troba una zona de magatzem dels paradistes (i per tant, no hi pot estar obert en tot moment i sense vigilància). Caldrà que el Museu de Terrassa estableixi els criteris d’execució d’aquestes visites (gestió de les reserves, establiment d’horaris i calendari, freqüència de les visites, aforament màxim discurs històric, contractació de les persones guies, establiment –si s’escau- de preu d’entrada, etc.).

 

Es pot estudiar, la possibilitat d’afegir al ‘pack’ un petit recorregut al Mercat de la Independència, de la mà de la persona dinamitzadora de l’establiment. A més a més de les visites ex professo, també es pot afegir la visita al refugi com una parada més dins la ‘Ruta pels escenaris de la Guerra Civil’ que organitza -2 o 3 vegades l’any- el mateix Museu de Terrassa.

 

 

4. Nou Pla d’Usos

Tant pel que fa al finançament del manteniment d’aquest espai, com pel que fa a les estratègies comunicatives en la difusió de la memòria, es proposa estudiar nous usos pel Refugi Antiaeri. Es poden combinar dos factors, a més a més: Per una banda, que l’activitat generin un mínim rendiment econòmic. I per l’altra, evidentment, donar a conèixer la història de la ciutat.

 

D’aquesta manera, es pot plantejar la possibilitat de realitzar activitats lúdiques tals com sessions de micro-teatre, potser coincidint amb les fires organitzades a les cotxeres del propi Mercat com ara la Festa Major i la Fira Modernista. En tot cas, aquesta moció tan sols plantejar idees, que en tot cas ha de treballar el propi Museu de Terrassa, la regidoria de Cultura i els gestors del Mercat de la Independència.

 

5. Xarxa de refugis

Malgrat que el refugi del Mercat potser és el més simbòlic per la seva centralitat, a la ciutat es van arribar a construir 5 galeries soterrànies més. D’elles, tant la de Ca n’Escolapi com la de les monges de les Josefines es troben perfectament ubicades, són accesibles i tenen usos actuals de magatzem. En estar ubicats a edificis de propietat privada, "l’Ajuntament pot iniciar un diàleg i negociació amb els seus propietaris a fi d’arribar a un conveni per la conservació física dels espais i la seva obertura a visites, en horaris que no interfereixen amb la seva activitat habitual (tant educativa com eclesiàstica). I podria, doncs, crear una ‘Ruta pels refugis històrics de Terrassa’."

 





Comentaris

envia el comentari