Salvem els murals espectaculars de Julio Bono a Terrassa

L'obra es pot veure en les parets d'una antiga discoteca

Cal salvar el patrimoni egarenc. Ja se n'ha perdut massa a Terrassa per culpa de l'especulació urbanística i pel desinterès general. Cal lluitar per evitar que obres d'art úniques desapareguin dels carrers. Cal una campanya per salvar uns extrordinaris murals, de colors vius, i de gran qualitat. Si no ens afanyem serà massa tard.

 

Cal que la societat, les entitats i els partits s'hi impliquin. Amb aquestes quatre ratlles demano, suplico a l'Ajuntament de Terrassa, a l'alcalde Alfredo Vega, al regidor de Cultura i al de Turisme, al PSC, al TeC, a Pdecat, a ERC i a Cs, a PP, a Amadeua Aguado, a Xavier Matilla, a Miquel Sàmper, a Isaac Albert, a Javi González, a Marc Medina... que facin alguna cosa per recuperar per a la ciutat els murals ceràmics de Julio Bono situats en un edifici de la carretera de Montcada, a tocar de la Rambleta.

 

De què parla aquest? Qui és Julio Bono? Ara us ho explico. 

 

Qui no va anar a la discoteca Libens de la carretera de Martorell de Terrassa? Si més no, qui de la gent de la meva generació, la dels 70, no en va sentir a parlar? Aquell espai mític va tancar, es va posar a la venda i finalment es va vendre. Ara grans cartells anuncien una promoció de 20 habitatges. A les seves parets, tot i que potser la ciutadania no s'hi fixa, hi ha una decoració molt especial, uns murals de ceràmica signats per Julio Bono, un artista que no exposava als museus, sinó que ho feia amb treballs a façanes d'edificis de moltes ciutats de l'estat, entre elles Terrassa. No podem perdre aquest patrimoni. Em nego a no fer res, tot i que de ben segur recuperar els murals té un preu. Doncs es paga el que calgui, que prou patrimoni hem perdut ja al llarg de la història. I que no recuperarem. 

 

Si s'ha de parlar amb la promotora, s'hi parla, si s'han de cercar mecenes, es cerquen, si s'ha de trreure diner d'alguna altra partida, es treu. 

 

I què en fem si recuperem els murals de Bono? Opcions les que es vulgui. Els experts haurien de dir-ho. Poden anar a un museu, es poden posar en partes mitgeres, podem fer això que ens agrada tant als terrassencs de posar una obra d'art al mig d'una rotonda, podem deixar-les en alguna plaça o jardí, o fins i tot trobar-li un lloc al parc de Vallparadís. Fer-lo visible i, alhora, recuperar un autor desconegut com Julio Bono.




Comentaris
Josep
Símbol d'una època on als negocis es destinava una part de pressupost a disseny de la façana. Lyben's (després Láser), la façana parcial encara visible de la discoteca Zodiac (Rambleta) o la malmesa Macxim. No calia veure el rètol per saber que allò era una "sala de festa".

envia el comentari