La sobirania de l'Ajuntament de Terrassa no es pot negociar

El passat dijous dia 22 el Ple Municipal de Terrassa aprovà definitivament un nou model de gestió pública de l’aigua a Terrassa. D’aquesta manera Terrassa esdevé la primera gran ciutat a Catalunya i a Espanya, després de Valladolid, que recupera la gestió pública de l’aigua, després de 75 anys de gestió privada.

 

Casualitats, va coincidir amb el Dia Mundial de l’Aigua, fet que ens ajuda a prendre consciència de la importància de l’aigua, i la urgent necessitat de què sigui un bé humà amb el qual no es faci negoci.

 

Des de Terrassa en Comú celebrem que haguem aprovat definitivament un nou model de gestió pública que incorpora noves maneres d’entendre la seva gestió, que la fan més transparent i més justa. La decisió de dijous demostra que a Terrassa des de maig de 2015 hi ha una nova correlació de forces, ciutadanes i institucionals, que estan fent possible canviar les maneres de governar aquesta ciutat. Terrassa En Comú va néixer i es va presentar a les eleccions municipals de 2015 amb el compromís de canviar les maneres de fer política a la ciutat, i amb la recuperació de la gestió pública de l’aigua ho estem fent. I estem demostrant que es pot fer de manera rigorosa i tranquil.la.

 

Aquest és un pas que s’està fent amb un rigor tècnic i jurídic extraordinari. Una vegada més el nostre reconeixement i agraïment als tècnics municipals que estan fent possible la municipalització de l’aigua a Terrassa. A més a més hem de reconèixer que aquest procés ha posat de manifest la capacitat i potencial de treball i coordinació transversal entre àrees i serveis de l’Ajuntament de Terrassa.

 

La municipalització de l’aigua és una decisió que ha pres l’Ajuntament en exercici de les seves competències i per tant amb absoluta legitimitat democràtica. Com succeeix amb qualsevol concessió que finalitza, l'ajuntament té l'obligació de liquidar la concessió finalitzada i decidir quin serà el nou model de gestió. Per tant, a tots aquells agents de la ciutat que continuen reclamant insistentment que hi hagi negociació entre Ajuntament, titular del servei, i Mina, empresa privada sortint d’una concessió finalitzada, els hi hem d'explicar que la sobirania de l’Ajuntament de Terrassa no es pot negociar.

 

De fet, no ens enganyem, Mina no està demanant diàleg, pacte o negociació. El que està demanant és tracte de favor. El seu objectiu és i així ho va proposar explícitament, que l’Ajuntament arribi a un acord per crear una empresa mixta amb ella, evitar fer concurs públic i així poder continuar fent negoci amb un bé comú com l’aigua. I per aconseguir-ho, no ho fa només dialogant. Ho fa amagant informació i pressionant amb possibles xifres d’indemnització per tal de condicionar quin ha de ser el nou model de gestió. Una estratègia de pressió i de judicialització que nega i vol condicionar la sobirania d'aquest ajuntament i generar un estat d’opinió pública d’inseguretat.

 

Per cert, una estratègia que els grups municipals de Ciutadans, Partit Popular i Partit Demòcrata, han incorporat en el seu discurs. Tres grups municipals que prefereixin defensar els interessos d'una empresa privada per davant dels interessos col·lectius de la ciutat, encara que, signifiqui posar en dubte la sobirania de l'Ajuntament que representen.

 

El més ètic i el més elegant, seria que una empresa que ha estat explotant i extraient beneficis d’un servei durant 75 anys, un cop finalitzada la seva concessió, facilités el traspàs cap al model de gestió que el titular del servei decidís. En canvi Mina ni està tenint un comportament ètic ni elegant. Fent això, per molta publicitat que es faci, per cert, a costa del que paguem entre totes amb la factura de l’aigua, Mina no està actuant a favor de la ciutat, ans al contrari. Mina està actuant única i exclusivament en el seu favor i en contra dels interessos col·lectius de la ciutat de Terrassa.

 

Actuant de manera reaccionària, ocultant informació i intentant condicionar l’opinió pública a favor seu, Mina ha demostrat que la normalitat i bondat de la seva gestió era únicament aparent, i ha justificat el que molts hem defensat des del principi: l’únic model de gestió que pot garantir la total transparència del servei i el seu control públic és la gestió pública.

 

En aquest context, l'única mediació que té sentit és aquella que pot ajudar a fer que Mina compleixi amb les seves obligacions, deixi de posar dificultats a l’Ajuntament i faciliti el traspàs d’un model de gestió a un altre de manera tranquil.la.

 

Som conscients que el pas que vam fer dijous no és l’últim, però sí que és un pas ferm i definitiu. Aquest és un pas que amb l’actual mobilització ciutadana i amb majoria que existeix en el Ple no té marxa enrere.

 

Xavi Matilla
Portaveu del Grup Municipal Terrassa En Comú




Comentaris
Joan Martínez
El TEC, la CUP, ERC i qui sigui pot explicar-nos el tema de l'aigua com vulgui. El temps ja veurem a qui dóna la raó. De moment i fins ara, la Mina d'aigües de Terrassa no ha deixat d'oferir un servei molt correcte. A veure qui col·loqueu endollat a la nova empresa. Sense experiència ni coneixements del tema concret podríem haver de córrer tots plegats d'ací a uns anys.
Santi Aragonès
Perquè sempre donem per descomptat que una gestió privada és sinònim de bon servei i en canvi una gestió pública en canvi serà desastrosa ? Doncs jo crec que es demostrarà que una gestió pública amb transparència i control ciutadà és la millor garantia de que l'aigua no es segueix utilitzant com a una mercaderia més amb la que es pot especular, tal com s'està fent amb la electricitat , amb el gas, amb l'habitatge, o altres serveis indispensables per tenir una vida digna.

envia el comentari