Desinformació i manipulació, en la societat de la informació

Paraules, paraules i més paraules. Per a una banda en el tema sobre un govern a Catalunya, estem assistint a tot un espectacle esperpèntic que és una veritable desgràcia i on els interessos personals i de partit, van per davant dels interessos de la ciutadania com sempre. Què si la necessitat de mantenir la coherència de l’èpica. Què si la necessitat de mantenir el pragmatisme. Què si la necessitat de garantir la República. Què si... Res, tot una mascarada on la ciutadania n’està tipa, i en concret, la més afectada que és aquella que ha donat la cara i se l’ha trencat per un projecte d’independència i per a posar en marxa un règim republicà.

 

El primer gran problema, no haver proclamat de forma efectiva la República, i trencar
amb les expectatives i esperances de moltes persones que van i creuen en el procés. I
ara hem d’assistir a tot un espectacle indecent de lluites personals i partidàries on la
cadira i el sou professional, és el primer objectiu, com sempre. Oblidant els interessos
de la gent, i el que els ha motivat durant uns quants anys. Uns amb un exili posant
traves a tot per a una suposada èpica i valors, oblidant que cal una actuació
estratègica que acabi amb l’article 155 de forma efectiva i immediata. Altres, amb
discursos absurds, d’un suposat pragmatisme estratègic, dient bestieses com fer front
d’esquerres i aproximacions al Psc-PsoE (oblidant que son responsables de l’article
155 i que estan encontra d’alliberar als presos polítics, i el que és pitjor, que
d’esquerres no en tenen res). I la CUP, incapaç de fer una aposta merament
estratègica, per sortir de la situació de forma inicial, i tenir la tranquil·litat i paciència,
per a incidir en la seva proposta programàtica un cop resolt el primer escull, la
formació d’un govern.


Al final, els que acabaran abandonant la lluita seran els votants independentistes, farts
d’uns polítics professionals perduts en les seves misèries. I al Sr Puigdemont i el seu
partit, si que li haurien de preocupar unes noves eleccions, perquè no està clar que
tinguin el mateix suport que fins ara.


El segon gran problema, com és evident, és l’Estat espanyol, amb un govern corrupte,
dirigit per a un polític que ha utilitzat fons públics per a cobrar sobresous en negre, que
el seu partit està plenament podrit per la corrupció, que ha utilitzat les clavegueres de
l’Estat per a fer tot tipus de tripijocs contra polítics i partits. Què ha promogut lleis per la
pèrdua de drets. Què s’ha carregat la divisió de poders, demostrant que la Judicatura
és una institució titella i sense personalitat, on la Fiscalia i alguns jutges son uns
corruptes i prevaricadors, i el fet català és la veritable demostració d’una justícia
inexistent. I ja no parlem d’una institució com la Monarquia, corrupte, paràsita i al
servei del govern, provinent del franquisme, i que amb el fet català, incapaç de tenir
criteri i promoure un sentit de mediació al servei de la ciutadania. Per això, l’esperit i
desig republicà encara ha augmentat molt més a Catalunya.


El tercer gran problema, la pèrdua de drets i qualitat democràtica. La Reforma laboral,
la Llei mordassa, la Llei d’educació, la Llei d’estabilitat pressupostària, l’aplicació de
l’article 155. Totes les actuacions a Catalunya a partir de l’1 d’octubre, les actuacions
contra la llibertat d’expressió i la corrupció i prevaricació de la Judicatura, demostren
que s’està produint una involució antidemocràtica molt perillosa, que demostra que
existeix una consciència sociològica del franquisme plenament enquistada en el PP i el
que és pitjor, en un partit nou com és Ciudadanos, que vol demostrar que va molt més
enllà del PP en molts aspectes.


I en aquest sentit, durant aquests propers mesos en la lluita entre PP i Ciudadanos per
a demostrar qui és més brètol ideològicament, i començar a dirimir la lluita electoral,
començarem a veure comportaments en alguns temes del tot impresentables.
El primer, per a veure qui retorça més la Judicatura per la defensa de la pàtria única i
indivisible. Qui posa més nacionalistes a la presó i qui és més dur.


Segon, per a veure qui és més feminista, i generà més mesures, de sobte el president
del govern s’ha convertit com Sant Pau.


Tercer, ara veurem que passa amb la pressió dels pensionistes respecte a les
pensions, el govern s’acabarà de treure de la màniga el que calgui, per a garantir el
seu vot, en el fons és on el PP per desgràcia ha estat el seu filo de vot.

 

Quart, els funcionaris, un altre col·lectiu important de fidelització on ja es comencen a
signar acords de fins el 6% d’augment salarial i la recuperació de retribucions
perdudes.


Cinquè, acords amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per a equiparar els seus sous
als Mossos d’Esquadra.


I així anirem veien grans sorpreses, del que fins ara era impossible aplicar i un robatori
en drets salarials i socials. Ja se sap que per a guanyar unes eleccions es promet el
que calgui, un cop passades aquestes, es torna a l’oblit i l’absurd.


Per tant, tota una situació on una part de la ciutadania assisteix bocabadada a
l’absurd. Altre, activada com passa sempre, per a denunciar la pèrdua de drets i poder
adquisitiu, però oblidant en algunes d’aquestes reivindicacions, que no és un problema
només d’un partit o altre, sinó d’un sistema on els elements fonamentals es sustenten
des del seu origen en la corrupció, la injustícia i les desigualtats. I en aquest sentit
tenim dos temes evidents, les desigualtats de gènere i les pensions. La desigualtat de
gènere és un tema ideològic, ja que el capitalisme l’interessa mantenir a la dona en
estat de discriminació efectiva, com l’interessa garantir una ma d’obra barata i un índex
d’aturats permanents. I en el tema de les pensions, no és un problema de recursos o
de posar en perill les pensions, hi ha prous recursos per a garantir unes pensions
dignes, però cal mantenir la port i reduir les pensions públiques, per a fomentar les
privades i el negoci de la banca.


Per tant, molta paraula, paraula i sobretot, desinformació en una societat
suposadament molt informada i on avui el grau de manipulació és major i evident, i les
xarxes en molts aspectes una font de manipulació on l’Estat i els afins, també han
trobat un bon filó...




Comentaris

envia el comentari