'Els "Salvador Cardús" del món, o la negació de la realitat'

Els Cardús del món afirmen que Oriol Junqueras és un pres polític en lloc de reconèixer que està a la presó per greus delictes com ho pogués estar qualsevol altre presumpte delinqüent. Per unanimitat, la resolució del Tribunal Suprem explica amb claredat per què entén que les mobilitzacions populars violentes i tumultuàries, dels mesos de setembre i octubre passats, són imputables al Sr. Junqueras.

 

Per dues raons: La primera, les mobilitzacions populars eren part essencial del pla concebut pel grup impulsor de la declaració unilateral d'independència, en què ocupava una "posició preponderant" el Sr Junqueras. I la segona, quan el 20 de setembre el Sr. Junqueras va acudir a la Conselleria d'Economia, i va poder adonar-se que el tumult provocat pels qui s'oposaven a l'execució de les ordres d'entrada i registre havia degenerat en actes concrets de violència contra els agents i contra la comissió; el recurrent res va fer per evitar aquest comportament, i tampoc en ocasió de la constitució de muralles humanes i apedregades de policies de l'1 d'octubre.

 

I com aclariment, el Sr. Junqueras "no es troba encausat i privat provisionalment de llibertat per defensar una idea política, sinó per haver utilitzat mitjans violents o tumultuàries, previstos en el Codi Penal" (pg. 5 i 20 de la resolució).



Els Cardús del món afirmen a més que "Espanya ens roba" quan resulta que Catalunya és la comunitat autònoma amb més imputats per corrupció, que la UE ens rebrà amb els braços oberts quan la DUI ha estat rebutjada per ser contrària als valors de la Unió excepte per la ultradreta belga, i els independentistes asseguraven que no es presentarien a unes eleccions producte de l'aplicació de l'article 155 quan ara afirmen que les han guanyat.

 

O que Catalunya és un sol poble quan s'ha fet palesa una majoria social contrària a la ruptura amb Espanya; que vindrien més empreses a Catalunya després de la independència quan ja han marxat més de 3.200; que Puigdemont és un personatge respectat a Europa quan tots li defugen pel seu discurs al voltant del franquisme, el nazisme i el seu insultant menyspreu a les institucions europees; o que els "Oriol Junqueras" són presos polítics en lloc d'atendre els criteris en contra d'Amnistia Internacional...



Als Cardús del món no els importen les raons dels que no pensen com ells, de fet s'alimenten i alimenten a base de propaganda un biaix cognitiu que transforma un victimisme lacrimogen en relacions lògiques de diferent nivell que fins Aristòtil donaria per bones. Per exemple, el suport irracional a líders de l'independentisme no és tal per als seus simpatitzants, ja que hi ha una raó de fons que té a veure amb la defensa numantina d'una manera d'entendre Catalunya que han après a considerar essencial, conjurats contra un enemic que és una Espanya plural i democràtica en un món en el qual posar portes al mar només ens condueix a l’automutilació. Hi ha un altre temps que es fa present a la Catalunya actual dominada per unes elits que després de trenta anys han aconseguit inocular un equivalent al conegut eslògan "puto o ladrón queremos a Perón".



Són els Cardús del món els que segurament d'alguna manera (directa o indirectament) han violat la llei, exercit coerció i arbitrarietat generant dissensions socials greus, perjudici econòmic i pèrdua de credibilitat a tots els nivells, convençuts que el conflicte els farà guanyadors si persisteixen en la secularització de les seves creences en lloc de convidar a la política a oferir solucions per a tothom. S'ha produït un dany que no és irreparable, però ja es fa molt evident que Catalunya ha deixat de ser objecte de desig des del punt de vista econòmic i amb la pèrdua d'ocupació com a conseqüència directa, aquest efecte romandrà entre nosaltres durant anys. En un estat democràtic homologat internacionalment, a l'Europa del segle XXI, amb un benestar envejat des de fora del món occidental hi ha persones disposades al sacrifici personal i al dels seus fills; però crec que hi ha moltes més que ni volen, ni poden permetre´s aquest luxe i no hi ha "clàusula Messi" que els protegeixi.



Els Cardús del món afirmen amb sorprenent frivolitat i desvergonya que l'independentisme ha guanyat les eleccions autonòmiques a Catalunya, en lloc de Ciutadans, i que Puigdemont és el president legítim. Ciutadans ha estat la primera força a 135 localitats que concentren el 70% del cens, i a més va ser la segona força a 44 poblacions. És qüestió de temps que el peronisme institucional deixi de ser hegemònic a Catalunya, tot i el discurs reaccionari dels "Salvador Cardús" del món.., ja va passar a altres països.




Comentaris
un cardús
Javier González Delgado, Licenciado en Filosofía?, escribes como un chaval de la eso , Cardús te da mil patadas
Josep Ballbè Urrit
Ho sento, Javi Gonzàlez. T'has passat mil pobles. No tenia gaire bon concepte teu. M'acabes de confirmar que tampoc no anava gaire desencaminat. Qui /què us heu pensat que sou els de C´s? Tothom mereix un respecte per les seves idees. Per molt que no siguin les tevés. Com a filòsof i polític, paleses un esperit molt allunyat de la deontologia. Sort que mai no us menjareu una rosca. Jo discrepo dels Cardús en tema polític, pero admiro en Salvador per la seva visió social, educativa i financera.
Rocaguinarda
Què s'empatolla aquest home? Si això fos una redacció a ESO l'haurien suspès per la quantitat de faltes gramaticals i frases sense sentit i auto-contradictòries que hi ha escrites a l'article.
Cràcia
OEWGUNTA: COM POR SER QUE "EL MÓN" PUBLIQUI UN ARTICLE QUE VA CONTRA ELS DRETS HUMANS I MENTEIX AMB LA INTENCIÓ DE CALUMNIAR GREUMENT EL QUE SÍ QUE ÉS UN PRES POLÍTIC. RESPOSTA: EL MÓN ESTÀ INTERVINGUT PEL 155. ECCCCSSSS!
Joan Girona
Quins complexes i problemes psicològics té l'autor d'aquest, diguem-ne "article"? Li recomano "de bon rotllo" que vagi a cal psiquiatre... o a cal veterinari, tant se val...

envia el comentari